Van desfent camins
tot just per seguir vivint
Troques de pàl·lids colors
destenyides pels records
somien trobar el teler que
D F T
I O E
B N I
U G X
I U E
X i I
i X
i
en un mateix llençol
passions oblidades
(sa lluna, agost-2014)
(sa lluna, agost-2014)
Que fotografia més bella i quin poema més bonic !!
ResponEliminaM'encanta aquest final tan suggerent.
Teixint en un mateix llençol passions olblidades.
Aferradetes Sa Lluna
De seguida que vaig veure el teler vaig pensar que el volia retratar, encara que la foto sigui bonica, res a veure amb els llums i ombres que es posaven a sobre. Va ser una visió magnífica.
EliminaM'agrada que t'agradi. ;)
Bessets, Alfons!
Aquest teixit, tan poètic, que ens expliques, no pot ser altra cosa que roba bellíssima. Un llençol dels millors colors i de la textira més fina i delicada, amb passiò inclosa.
ResponEliminaBen tornada de les vacancetes... Un plaer tornar-te a llegir, bonica.
Els fils fan camí, van passant pel teler i sembla ...
Eliminasembla que el teixit serà bellíssim. ;)
Ja ho dius bé, vacancetes, però ben aprofitades!!
Bessets preciosa!!
Ja s'han acabat les vacances? Segur que has recollit moltes imatges que t'inspiraran molt i molt.
ResponEliminaDues setmanetes només, però tinc moltes imatges i sensacions i aventures per explicar. ;)
EliminaAferradetes!!
una preciositat nina
ResponEliminapetonets :)
Gràssis bruixeta ... bessets!! :)
EliminaDes de que vaig visitar la colonia Vidal que em miro aquestes màquines de teixir de diferent manera. El poema m'encanta
ResponEliminaM'imagino que havia de ser dura la feina, em recorda a les fàbriques antigues de calçat, però no puc oblidar que tot el que sortia d'aquelles mans eren autèntics tresors que ara han desaparegut.
EliminaGràssis nina ... aferradetes!
M'agrada tant el text com la imatge... estàs en plena forma!
ResponEliminaUna abraçada Paula
He tornat amb molta energia, espero que n'hi hagi prou per posar-me al dia. ;)
EliminaAferradetes Josep!!
quart intent.....totes les paraules que deixo blogger tot seguit se les cruspeix afamat, gelós de la bellesa del teu poema ......uauu a la quarta ha estat la vençuda ! aferradetes i que segueixis teixint!
ResponEliminaBlogger està molt distret darrerament, li hauríem de donar una estiradeta d'orelles. ;)
EliminaSeguiré teixint, tots ho farem, no ens queda més remei per arribar on volem.
Aferradetes nina!
Aquest poema sí que és ben teixit!
ResponEliminaGràssis nina! És, sobretot, sentit.
EliminaEt felicito, una mica tard, ja ho sé. ;)
Aferradetes!
Gràcies!!!
EliminaUn poema molt bonic, lluneta...Sembla que d'això dels teixits, la gent en té una visió una mica romàntica, però els que hem treballat en alguna fàbrica, ens ho mirem d'una manera força diferent...
ResponEliminaPetonets, bonica.
Jo que he vist el procés del calçat en aquesta ciutat si puc fer-me una idea, tot i així m'encanta veure aquestes "màquines" antigues i les feines que feien. Era molt i molt dur, però el resultat era preciós.
EliminaBessets nina i bon dia!!
Segur que serà un teixit preciós, com el poema. Bessets i ben tornada a l'illa germana!
ResponEliminaGràssis nina, ja de tornada a la "normalitat".
EliminaAferradetes!!
Fantàstic el text amb la imatge. Tot un món aquest del teixit! Però el que hem de procurar teixir és un món millor i aquesta si que és una àrdua batalla.
ResponEliminaEt dono tota la raó, el que realment és difícil és que siguem TOTS capaços de teixir aquest món millor, perquè això succeeixi crec que cadascú ha d'aportar els seus fils i que aquests siguin bells.
EliminaAferradetes i molt bona tarda!!
Hi ha imatges que parlen soles i a més teixeixen bells poemes i , ...vet aquí una!
ResponEliminaMoltes gràssis, Teresa, per les teves paraules.
EliminaAferradetes, nina!