Los oficios
Mágica la vigilia de los oficios. Por las puertas abiertas el rumor del trabajo. Olores y música laboral en el despliegue de artesanas dinastías. Excepcional destreza en la apertura de un diálogo entre materiales y herramientas. La belleza de los humildes logros... Despertaba el pueblo, peinaba el aire su cabellera de humos azules , y en una nube de bosque soñado despertaba el mágico rumor de los oficios.
IBA como sonámbulo, miraba
por puertas entreabiertas,
descubría los sudores
La aurora de un fulgor
de fraguas, donde yunques,
martillos, anunciaban
las rejas del arado
que nacían derritiendo
los flecos de una estrella
La madera sumisa,
desmayada ante el hombre,
perfumando la herida
en el dormido bosque
de las carpinterías
Cabelleras de esparto.
Dedos en olimpiada
y un crecer de ramales,
en pleitas y criznejas
En la doma del barro
carícia desvelada
despertando la vieja
vocación de la tierra
para entregarse en cántaros
Y a campo abierto el tiempo
glorioso de las eras,
y sobre el trillo el hombre
remando las cosechas.
Iba como sonámbulo
descubriendo la vida
que a veces era hermosa.
Julio Alfredo Egea
(Los Asombros, 1996)
Quina profe més aixerida.....
ResponEliminaQuan vaig veure aquest raconet em va fer molta il·lusió fer-me una foto, és un dels treballs que m'hagués agradat fer ... no en aquest escenari, és clar ;)
EliminaSegur que hagués estat una bona profe!! (no tinc pradines)
Aferradetes, Joan!!
Sembla mentida com ha canviat la idea que tenim actualment de la feina, oi?
ResponEliminaDoncs sí, i fixa't que no han passat tants anys!
EliminaMolt bon dia, Xexu ... aferradetes!!
I sense Wi-Fi…
ResponEliminajajjjajaj ja tens raó, sense moltes coses, però no sé si més feliços.
EliminaAferradetes ben fortes!! :)
És l'herència que ens han deixat els nostres ancestres.
ResponEliminaTé la seva màgia i amb molts d'aspectes no l'hauriem de perdre.
EliminaAferradetes!
com han canviat les coses... i no sé si sempre per a bé
ResponEliminaUna abraçada
Crec, sincerament, que no sempre per a bé.
EliminaBessets bruixeta!
Tot un viatge en el temps !! No fa pas tant de temps, estris com aquets ens eren de lo més quotidià !!
ResponEliminaM'agrada't tornar-los a veure ; )
Una abraçada !
Ens sembla molt de temps, però no és així, jo encara recordo molts estris com aquests de quan era una nina. Fins i tot avui en fan servir uns quants.
EliminaAferradetes!!
Es una llàstima que es perdin els oficis antics.
ResponEliminaLa teva imatge com a professora sota la creu i en mig dels dos lladres, no te preu!!
Una abraçada Paula
Sí que és penós, sobretot perquè les coses que se feien eren més fortes, gairebé no tenian data de caducitat i eren més originals que avui en dia.
EliminaM'ho vaig pensar dos cops abans de sentar-me sota ells, però l'escoleta era tan maca!! ;)
Aferradetes Josep!!
Aquest és un dels poetes que jo anomeno artesans, tracta la poesia com si estigués llaurant uns camps, per això és tan vivencial. És un dels poetes rurals més grans dels últims temps.
ResponEliminaQuè fotografies més grans. No sé d'on les hauras tret.
Aferradetes sentides Paula.
Jo l'he descobert fa poc i tot el que he llegit m'agrada molt.
EliminaLes fotos d'on les he tret? De la càmera, d'on si no?? ;)
Bessets dolcets, Alfons!
M'encanta recordar els oficis antics, veure com la gent treballava amb les mans i quatre eines... Treballaven i cantaven!
ResponEliminaQuan vaig a alguna fira, sempre em passejo per entre la reposició d'aquests oficis, que realment no són pas tan antics, però els darrers cinquanta anys tot ha evolucionat...
A mi també m'agrada l'escoleta i el poema , molt adient.
Petonets, bonica.
És cert, tot va molt de pressa com nosaltres.
EliminaTambé m'agrada anar a les fires, sembla com si et sentissis transportada a altres mons quan fa no res hi erem.
Bessets ensucrats, nina!
que de pressa ens passa els temps .....vells oficis oblidats! unes fotos que fan venir una mena de melangia ....
ResponEliminaaferradetes!
Els anys van passant i, amb ells, tot i tots hem canviat moltíssim ...
EliminaAferradetes!!
Que bella esta alabanza de estos oficios que nos llevan a otro modo de vida, que se esta extinguiendo...
ResponEliminaQue triste que eso suceda
Un abrazo, Lluna... Me alegro mucho de verte de nuevo "en danza"...
Desgraciadamente toda su belleza y su riqueza desaparecen.
EliminaQuizás el trabajo fuese más duro, pero pienso que la satisfacción era mayor y ahora ... somos más "señoritos", hemos pasado de un extremo a otro, de trabajar con las manos a que las máquinas nos manden a la cola del paro.
Abrazote, Antiqva ... nos ponemos de nuevo en marcha!! :)
Records d'oficis reviscolats poèticament.
ResponEliminaTambé en Vicent Andrés Estellés té un poema, Tots em tiren pedraetes, amb una estrofa on diu:
L'ofici que més m'agrada
és l'ofici de forner;
escombrar i encendre el forn
i deixant la posta al rent.
Pel que fa a la fotografia, no diu així la dia? "Els temps passen, les bones mestres queden"
Aquesta estrofa del forner segur que li agradarà molt al meu pare, en prenc nota.
EliminaImagino que la dita és ben certa tot i que no sigui mestra ;)
Aferradetes!
Aviat serem tots un conjunt de bytes globalitzats.
ResponEliminaPocs oficis seràn necessaris.
M'encanta la foto on surts.
Petons.
Hauríem de fer algun pas cap enrere en aquest sentit, tornar d'alguna manera a les nostres arrels i ser una miqueta menys civilitzats.
EliminaGràssis, Xavi ... aferradetes!
Bé, però ara hi ha una altra mena d'oficis que també estan bé, no? la foto és molt xula però l'escenari fa una mica de por. Petons.
ResponEliminaSón els oficis que tenim (els qui en tenim) i no podem renegar d'ells tampoc.
EliminaDe l'escenari el més bonic són els pupitres i els records.;)
Bessets, nina!