20 d’agost 2014

TEiXiNT


       Van desfent camins
        tot just per seguir vivint 
                   Troques de pàl·lids colors 
                    destenyides pels records 
                           somien trobar el teler que 
                                                D                  F            T
                I                   O           E 
                B              N           I 
                U            G           X 
                I          U           E 
                X        i           I 
                i                X
                                                                   i    
                                                                en un mateix llençol 
                                                                   passions oblidades
                                                                                                                            (sa lluna, agost-2014)    

25 comentaris :

  1. Que fotografia més bella i quin poema més bonic !!
    M'encanta aquest final tan suggerent.
    Teixint en un mateix llençol passions olblidades.
    Aferradetes Sa Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. De seguida que vaig veure el teler vaig pensar que el volia retratar, encara que la foto sigui bonica, res a veure amb els llums i ombres que es posaven a sobre. Va ser una visió magnífica.
      M'agrada que t'agradi. ;)

      Bessets, Alfons!

      Elimina
  2. Aquest teixit, tan poètic, que ens expliques, no pot ser altra cosa que roba bellíssima. Un llençol dels millors colors i de la textira més fina i delicada, amb passiò inclosa.

    Ben tornada de les vacancetes... Un plaer tornar-te a llegir, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els fils fan camí, van passant pel teler i sembla ...
      sembla que el teixit serà bellíssim. ;)

      Ja ho dius bé, vacancetes, però ben aprofitades!!
      Bessets preciosa!!

      Elimina
  3. Ja s'han acabat les vacances? Segur que has recollit moltes imatges que t'inspiraran molt i molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dues setmanetes només, però tinc moltes imatges i sensacions i aventures per explicar. ;)

      Aferradetes!!

      Elimina
  4. Des de que vaig visitar la colonia Vidal que em miro aquestes màquines de teixir de diferent manera. El poema m'encanta

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'imagino que havia de ser dura la feina, em recorda a les fàbriques antigues de calçat, però no puc oblidar que tot el que sortia d'aquelles mans eren autèntics tresors que ara han desaparegut.

      Gràssis nina ... aferradetes!

      Elimina
  5. M'agrada tant el text com la imatge... estàs en plena forma!
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. He tornat amb molta energia, espero que n'hi hagi prou per posar-me al dia. ;)

      Aferradetes Josep!!

      Elimina
  6. quart intent.....totes les paraules que deixo blogger tot seguit se les cruspeix afamat, gelós de la bellesa del teu poema ......uauu a la quarta ha estat la vençuda ! aferradetes i que segueixis teixint!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blogger està molt distret darrerament, li hauríem de donar una estiradeta d'orelles. ;)

      Seguiré teixint, tots ho farem, no ens queda més remei per arribar on volem.
      Aferradetes nina!

      Elimina
  7. Aquest poema sí que és ben teixit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis nina! És, sobretot, sentit.

      Et felicito, una mica tard, ja ho sé. ;)
      Aferradetes!

      Elimina
  8. Un poema molt bonic, lluneta...Sembla que d'això dels teixits, la gent en té una visió una mica romàntica, però els que hem treballat en alguna fàbrica, ens ho mirem d'una manera força diferent...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo que he vist el procés del calçat en aquesta ciutat si puc fer-me una idea, tot i així m'encanta veure aquestes "màquines" antigues i les feines que feien. Era molt i molt dur, però el resultat era preciós.

      Bessets nina i bon dia!!

      Elimina
  9. Segur que serà un teixit preciós, com el poema. Bessets i ben tornada a l'illa germana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis nina, ja de tornada a la "normalitat".

      Aferradetes!!

      Elimina
  10. Fantàstic el text amb la imatge. Tot un món aquest del teixit! Però el que hem de procurar teixir és un món millor i aquesta si que és una àrdua batalla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et dono tota la raó, el que realment és difícil és que siguem TOTS capaços de teixir aquest món millor, perquè això succeeixi crec que cadascú ha d'aportar els seus fils i que aquests siguin bells.

      Aferradetes i molt bona tarda!!

      Elimina
  11. Hi ha imatges que parlen soles i a més teixeixen bells poemes i , ...vet aquí una!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràssis, Teresa, per les teves paraules.
      Aferradetes, nina!

      Elimina

Benvinguts al racó!