 |
Des d’Inca |
Distant i propera et sento des d'aquesta falda humida
i t'alces majestuosa davant els meus ulls,
desitjosos de la teva bellesa.
Vigilant de fruiters i conreus.
Compartint llengua, camins, cases i torrents,
costums i arrels, pluja, cel i vents;
envoltats d'un mar blau intens
que ho fem nostre també.
Muy bella esta imagen, Lluna... Y muy bello el canto a la tierra...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Ya ves, muy cerquita de donde vivo. Toma nota! jajjaja
EliminaGràssis, amic ... aferradeta!
Un poema preciós.
ResponEliminaLa foto ens mostra el treball de les persones, que secularment domestiquen el paisatge per a la seva supervivència.
El blanc i negre reforça les paraules.
Sento una atracció màgica per les bales de palla de forma cilíndrica i pel treball del camp i ... pel blanc i negre. ;)
EliminaAferradetes, Xavier!
De vegades, en els dies clars, la podem veure des d'aquí dalt. En alguna elevació, unes muntanyes en mig del mar. Preciosa.
ResponEliminaLlavors aquests dies hauríem de saludar-nos amb una banderola, no ho trobes? ;)
EliminaSi és maca sa nostra Tramuntaneta, molt.
Aferradetes!
Una mena d'oda a la pàtria, preciosa, preciosa... Dolç poema!
ResponEliminaA mi també em sedueixen les bales de palla cilíndriques. Que boniques són. Rodes de palla els hi deia rl meu fill quan era xic.
Pel que veig el seu atractiu se'ns enganxa a molts. Les quadrades no em diuen res, quines coses!
EliminaGràssis, preciosa!
L,he vist, jo també, des d'aquí, des d'algun cim... Poques vegades, però sí...
ResponEliminaQue sembli que ens toquem les mans, curiós i bell alhora.
EliminaAferradetes i molt bona tarda!
Ostres... quin paradís!!!
ResponEliminaEm donen ganes d'anar-hi ara mateix.
Petons.
Doncs ja ho saps! Les properes vacances?
EliminaBessets, Xavi.
Preciós aquest poema dedicat a la teva estimada Serra de Tramuntana...Un hivern que vaig venir a Mallorca, la vaig veure tota nevada i semblava que portés un vel de núvia!
ResponEliminaPetonets, Lluneta i bon Sant Jordi.
Per nosaltres és molt bonica quan la veiem nevada, potser perquè hi ha poca neu per aquests indrets.
EliminaGràssis, Roser ... bessets!
Una imatge amb un B/N magnífic, a més, les bales de palla enrotllades m'encanten!
ResponEliminaUna abraçada Paula
Ja en som uns quants que ens encanten les bales enrotllades, deu ser veritat que tenen màgia.
EliminaGràssis, Josep.
Aferradetes!
tots els que estem tocats per la tramuntana tenim un caire diferent i si teniu serra és que teniu tramuntana. Una imatge que dóna molta pau
ResponEliminaAquí ho tenim tot o gairebé. :)
EliminaEls menorquins estan més tocats per la tramuntana, però aquí quan bufa, bufa amb ganes.
Saps? Feia estona que cercava bales així per a fotografiar, per aquí solen ser quadrades. Aquest dia anava a dinar a ca sa meva germana i del crit de "atura't" que vaig pegar, gairebé tenim un accident. Per fi les havia trobades i, a més, amb un paisatge de fons excepcional.
Aferradetes i bona nit!
Un cant d'amor el teu poema, a la teva terra. Una terra preciosa!
ResponEliminaBessets!
Una terrona que m'estimo molt, és com quan parlem dels fills, és la meva.
EliminaBessets. Glòria!
És fàcil identificar-se amb els teus versos quan vius a l'Empordà.
ResponEliminaAl peu de la serra de l'Albera, sota el Canigó, bufa la tramuntana i on acaba la plana brilla el mar.
Bona tarda sa lluna.
En unes quantes ocasions he tingut la sort de comprovar-ho.
EliminaA Figueres bufa fort, Pere. ;)
Aferradetes i molt bona tarda.