Ramon Cases. 1899, Jove decadent a RELATS CONJUNTS |
Ja estava farta de posar d'aquesta manera,
aquest home mai no en tenia prou, mai veia el moment de posar punt final. Ja ho
havia provat tot, fins i tot -i tot i la
posició- pegava qualque becada, sempre
que no tingués rampes. I aquella tarda -després de llançar una gran bafarada de
fum- va pronunciar el tan esperat "c'est fini!". Va ser tanta la meva
joia que tot el meu cos va voler aixecar-se d'un bot ... t'ho creus tu! em van
dir totes i cadascuna de les parts del meu cos.
Mentre em traslladaven amb l'ambulància, des de l'estudi a
l'hospital, una veu greu em deia amablement ...
- Senyoreta Lourdes no es preocupi, primer hem de tractar les
contractures, això va per llarg, haurà d'estar en repòs unes setmanes,
massatges també, però sempre mantenint el repòs necessari. Això si, podrà
passar algunes hores al sofà perquè el llit no li sigui tan pesat ...
- Ha dit sofà? ... Nooo, més sofà, nooo!!.
No em costa gens de creure que la pobre model del quadre acabés ben bé així!! :-))
ResponEliminaMira que hi ha pintors desconsiderats!! No vull pensar en les pobres cervicals... i en la lumbàlgia i...
Molt bo, SA LLUNA!! :-))
Jo també hi acabaria. ;)
EliminaGràssis, nina!
i mira que s'hi està bé al sofà....però és com tot, que no se'n pot abusar o n'acabes fart
ResponEliminaCom tot?...no sé jo. ;)
EliminaAferradetes, Joan.
Ha, ha, ha, pobra noia i a sobre li posen jove decadent... Aquests pintors!!!
ResponEliminaL'he trobat molt divertit, encara que això d'anar a parar a l'hospital no és cap broma!
No li veig gens decadent, Carme.
EliminaEls hospitals ben lluny!
Bessets!
Jajaja
ResponElimina;)
EliminaBé trobat aquest relat. Aquest pintor és un desconsiderat, ella hauria d'haver acudit als sindicats per reclamar els seus drets laborals i, segur que en tot aquest temps que l'ha tingut posant, no li ha dedicat ni una mirada acariciadora, ni paraula afectuosa, ni cap insinuació sobre la seva bellesa. Què homes !!!
ResponEliminaM'ha agradat la teva història Sa Lluna.
Bessets Paula
Vols dir que els sindicats haguessin solucionat alguna cosa?
EliminaAixó sí, aquest pintor és molt desconsiderat.
Gràssis, Alfons ... bessets!
Que comencin els massatges... El sofà pot esperar.
ResponEliminaAixò, Aixó ... els massatges! ;)
EliminaAferradetes.
He, he, molt divertit! La propera vegada, que valori les forces del contrincant, i que en busqui un amb més delicadesa...
ResponEliminaPetonets, bonica.
El posat és dels més dolents que he vist.
EliminaEls pintors i les seves neures, nina.
Bessets delicats!
Ramon Casas, el meu pintor favorit!!
ResponEliminaUna abraçada Paula
També m'agrada, però no em diguis que el posat de la noia és per prendre mal.
EliminaAferradetes, Josep!
Unes setmanes de repós? Espere que no siga autònoma.
ResponEliminaI així com està sa cosa ni que tingui contracte. :(
EliminaAferradetes, Jp.
Molt divertit i original! El punt de vista de la model encara no el coneixíem. Un ofici molt pesat, tanmateix.
ResponEliminaCrec que és molt pesat, només veiem el luxe.
EliminaGràssis, nina!
Aferradetes.
molt divertit el teu relat ....pobrissona !
ResponEliminaQuan la miro amb aquest cos penjat m'entra rampa per tot el cos.
EliminaGràssis, Elfree!
Bessets ensucrats!
Qué bo!!!
ResponEliminaM'has fet riure.
Gràcies i petons.
Doncs ja estic contenta si t'he fet riure.
EliminaBessets i mil somriures!
Molt divertit, sa lluna.
ResponEliminaTot en excés és dolent, fin i tot, pot ser perillós.
En aquest cas si sembla perillós, pobra noia els dies que li esperen.
EliminaBessets, Consol!
Amb aquesta pose ja n'hi ha per quedar enrampada! Molt diver, aquesta història. Bona nit, nineta
ResponEliminaLes hores que va estar enrampada!! :)
EliminaGràssis, nina!
Aferradetes.
Està clar que gaire còmoda no ho és aquesta postura. Ben trobat!!
ResponEliminaMira que el sofà sol ser còmode, però segons com t'hi posis, és clar!
EliminaGràssis, Mac ... aferradetes!
Era pitjor el remei que la malaltia! No voldrà veure un sofà mai més!
ResponEliminaSegur que ho veu com el dimoni Cucarell. ;)
EliminaAferradetes, Xexu!