DESAMADA
Quan
tots deien que estava folla d'amor
el
meu cor somreia, sabent-te sempre a
prop.
Què
diran ara que em sento desamada i,
per
més que vulgui, per tu moro d'enyor?
Amat,
ma vida per la teva follia donava,
per
la teva felicitat, ma pena ofegava.
(Deixat a Itineràncies poètiques, 27-03-2016)
Les mans enamorades
mai estan callades,
despentinen tristeses
i silencien paraules
Com dues tenalles
la cara enganxen
i, dels braços seguides,
aferradetes regalen
(Deixat a Itineràncies poètiques, 6-04-2016)
L’ABRAÇADA
Com
si fos una descàrrega,
arriba
l'abraçada de l'Amat,
intensa
com llum d'estiu.
S'endinsa
com silent nit,
xopant-me
com pluja d'abril,
tan
encesa com el desig.
Tres petites grans joies, aquests poemes! El primer ja te l'havia llegit a les Itineràncies. Les aferradetes o abraçades són un motiu que m'agrada molt.
ResponEliminaEls tres són a Itineràncies, però m'agrada tenir-los aquí també. ;)
EliminaLes aferradetes o abraçades gairebé sempre són ben rebudes.
Bon diumenge, nina ... aferradetes!
Benvinguda, Sa Lluna. Lluna que veig aquestes nits, daurada i acariciada per núvols prims sobre el mar, preciosa.
EliminaCom els teus poemes.
Fa temps que et llegeixo en silenci i és un plaer tenir-te aquí avui.
EliminaGràssis, Olga!
Aferradetes.
Mira, saps que penso llegint tot això?
ResponElimina"T'abraço, me'n vaig a fer un parell de voltes per aquí i ... torno per abraçar-te una altra vegada".
Bona tarda sa lluna :)
M'agrada com penses i que ho facis, més.
EliminaBona nit, Pere.
Aferradetes :)
Molt bonics aquests poemes, he recuperat els comentaris que et vaig posar a les Itineràncies...
ResponEliminaPer la seva felicitat, també podia donar la vida...
Unes mans molt afectuoses, que regalen carícies i aferradetes, arreu...
Una abraçada com un llamp que t'enlluerna...
Molts petonets , bonica.
Recordo perfectament els teus comentaris, però m'ha fet gràcia que també siguin aquí. Gràssis!
EliminaBessets, nina.
Fas bé de recollir-los tots aquí. Jo no ho faig i m'equivoco, tinc poemes dispersos en massa llocs. A vegades no recullo ni els dels comentaris.
ResponEliminaTres preciosos poemes!
Ompliries molts blogs si ho fessis, Carme.
EliminaTampoc he recollit els dels comentaris, però res a veure amb tots els que vas deixant tu.
M'agradaria, si es pot i si tinc temps, copiar en paper tot el blog i cosetes que heu anat deixant ... potser un dia ho aconsegueixi, qui sap!
Bessets de bona nit!
El teu cor centrifuga poemes como si fés màgia.
ResponEliminaPetons.
Uiii què bonic això que has dit!
EliminaGràssis, Xavi.
Bessets.
Belles paraules per la setmana de Sant Jordi... comme il faut!
ResponEliminaUna abraçada
Merci, monsieur Colet!
EliminaAferradetes.
Ara reunits els tres poemes resulten encara més brillants, i segueix agradandome especialment el de les mans.
ResponEliminaBessets Paula
Em sembla molt bé que en tinguis un que t'agrada més, hi ha per triar i no seré jo que et digui que no. ;)
EliminaBessets, Alfons.
Muy bellos poemas, Lluna, plenos de emociones...
ResponEliminaUn abrazo
Muchas gracias, Ildefonso.
EliminaAferradetes, amic.
Tots junts fan molt de goig aquests poemes.
ResponEliminaLa diada de Sant Jordi encara desprèn aromes literaris.
Aquests aromes haurien de romandre tot l'any.
EliminaAferradetes, Xavier.
Trobo que aquestes Itineràncies són especialment inspirades. Estic llegint molt bella poesia.
ResponEliminaAquests tres poemes teus són magnífics. Escrius molt bé. I bonic.
Quan xerram d'amors i desamors ens sentim tots identificats i, potser per això, més inspirats.
EliminaLes teves Itineràncies sí són magnífiques, Glòria.
Aferradetes!
Coneixes bé l'amor, Paula: enyor, follia, felicitat, desig, intensitat i... aferradetes.
ResponEliminaQue l'enamorament no s'acabi! I a veure si se m'encomana!
Síiii, això, això!! A veure si se'ns encomana. ;)
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
No deixis de escriure mai....ests la millor del mon Mundial (lluneta )
ResponEliminaT'estim 💟💟
Gràssis, guapa!
EliminaJa saps que també t'estim.
Bessets dolcets. ♥