25 de gener 2022

COM UN FiL . . .


Tris-tras. 

A poc a poc, trepitjant ferma,

vas caminant, despertant mirades. 

Com un fil, 

des del taló a la frontera de les natges.

Així de nues,

plenes d'enigmes i de misteri.

A només un pas, 

l'infern o el paradís.

[Gener ~ 2022]

34 comentaris :

  1. Del Infierno al Cielo solo hay un paso ligero y pequeño, sin duda. Poema intenso y profundo que me dejo en la reflexion. Fascinante de ver (foto) y leer.
    .
    Buena semana… Saludos cordiales.
    .
    Pensamientos poéticos y ensoñaciones
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como en los grandes dilemas, sólo una línea muy fina los separa.

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Ryk@rdo.

      Elimina
  2. I un dia, el ferm trepitjar es torna fatigós i, bé, amb més temps s'hi arriba també, fins que el pas no sap donar-se ja correctament i... veurem.

    Bona tarda,
    PODI-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és llei de vida, com més grans menys passes donem, correctes o no.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  3. Tanto da. Pero ahí está el meollo.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Para algun@s será el infierno o el paraíso y para otros... ni caso.

      Besos, Toni.

      Elimina
  4. Quin bon final de poema! "A només un pas l'infern o el paradís"
    No desitgem l'infern per ningú... esperem que no el trobi.

    (clar que... potser sí que desitjo l'infern a alguens persones dolentes... potser sí)

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moments que aquest desig està en ment, però realment ningú ho pot executar; cadascun s'hi fica sol.

      Gràcies, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. El fil de la temptació ... ;)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira si basta poc per produir-la... un fil!.😉

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  6. Me encanta la foto, pero no menos el poema y el tema que has elegido.
    El juego de reflejos y transparencias con el encuadre y el motivo son geniales.
    Magnífica entrada Paula
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como puedes imaginar, es una modelo de medias que vi en un escaparate de una calle muy estrecha.

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  7. Excel·lent text sobre una imatge molt suggeridora. Imaginació i creativitat sense fi!!!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Posem sempre la nostra imaginació en tot el que veiem.

      Gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Bona reflexió.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Llorenç!.

      Aferradetes.

      Elimina
  9. Quants fils imaginaris hi deuen arribar dels ulls de qui passa pel seu costa? Però ella taloneja amb força, i no l'importen pas les mirades...
    Recordo que a la meva infantesa era tot un luxe portat mitges amb costura, jo encara duia, mitjons!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estar segura de tu mateixa, et porta a caminar en pas ferm, malgrat totes les mirades.
      Les modes van per anys i gustos, jo no n'he portat mai.🤭

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  10. Desplegar la imaginació. A l'altra banda del vidre hi ha... el que hi hagi d'haver.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'altra banda del vidre hi ha...
      el Carrer Major i una càmera de fotos.😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  11. Imatge suggeridora,
    amb pas ferm.
    Les mirades,
    somien, desitgen,
    imaginen.

    Aferradetes sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les mirades són ben lliures de somiar, imaginar o desitjar... mentre no passin de mirades.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  12. Pues dirigete al paraiso... O a donde prefieras... Una imagen muy enigmatica.
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, en cada un@ está la elección,
      incluso ir cambiando sobre la marcha.😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  13. Una imatge molt seductora. I un poema amb un final que et deixa astorat. Tant debò el que hi hagi només a un pas sigui el paradís.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que t'hagis recuperat.😉
      Sempre serà la seva elecció, per molt que desitgem que a un pas hi hagi el paradís.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  14. Molt bo el poema.
    Que camini cap on vulgui.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament ho farà així.😉

      Gràcies, Xavi!.
      Petonets.

      Elimina
  15. De vegades allò que penses que és el paradís s'acaba convertint en l'infern. Potser cercar quelcom més mundà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que s'ha de cercar allò que t'interessa més, carregant amb les conseqüències sempre... si surt bé, genial! i si no et quedes satisfet, empassar-s'ho i a una altra cosa!.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  16. Com una llimona, tan atractiva i després tan amarga en tastar-la...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això depèn dels gustos de qui la tasta.😉

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  17. Aquestes no són mitges, són senceres!!🙂 De joves aspirem a tot, encara que de grans la realitat ens obliga a rebaixar les expectatives a la meitat, i això amb una mica de sort, per simplement quedar-nos al purgatori, a mig camí entre les mels del cel i les flames de l'infern!!😉Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, són senceres.😉
      Bé ho dius, amb una mica de sort ens quedem a mig camí i si s'aconsegueix ja és un bon triomf.

      Aferradetes, Alfons.😘🤗


      Elimina

Benvinguts al racó!