Del Infierno al Cielo solo hay un paso ligero y pequeño, sin duda. Poema intenso y profundo que me dejo en la reflexion. Fascinante de ver (foto) y leer. . Buena semana… Saludos cordiales. . Pensamientos poéticos y ensoñaciones .
Me encanta la foto, pero no menos el poema y el tema que has elegido. El juego de reflejos y transparencias con el encuadre y el motivo son geniales. Magnífica entrada Paula Un abrazo
Quants fils imaginaris hi deuen arribar dels ulls de qui passa pel seu costa? Però ella taloneja amb força, i no l'importen pas les mirades... Recordo que a la meva infantesa era tot un luxe portat mitges amb costura, jo encara duia, mitjons! Petonets, bonica.
Crec que s'ha de cercar allò que t'interessa més, carregant amb les conseqüències sempre... si surt bé, genial! i si no et quedes satisfet, empassar-s'ho i a una altra cosa!.
Aquestes no són mitges, són senceres!!🙂 De joves aspirem a tot, encara que de grans la realitat ens obliga a rebaixar les expectatives a la meitat, i això amb una mica de sort, per simplement quedar-nos al purgatori, a mig camí entre les mels del cel i les flames de l'infern!!😉Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
Del Infierno al Cielo solo hay un paso ligero y pequeño, sin duda. Poema intenso y profundo que me dejo en la reflexion. Fascinante de ver (foto) y leer.
ResponElimina.
Buena semana… Saludos cordiales.
.
Pensamientos poéticos y ensoñaciones
.
Como en los grandes dilemas, sólo una línea muy fina los separa.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Ryk@rdo.
I un dia, el ferm trepitjar es torna fatigós i, bé, amb més temps s'hi arriba també, fins que el pas no sap donar-se ja correctament i... veurem.
ResponEliminaBona tarda,
PODI-.
Això és llei de vida, com més grans menys passes donem, correctes o no.
EliminaAferradetes, Carles.
Tanto da. Pero ahí está el meollo.
ResponEliminaBesos
Para algun@s será el infierno o el paraíso y para otros... ni caso.
EliminaBesos, Toni.
Quin bon final de poema! "A només un pas l'infern o el paradís"
ResponEliminaNo desitgem l'infern per ningú... esperem que no el trobi.
(clar que... potser sí que desitjo l'infern a alguens persones dolentes... potser sí)
Aferradetes, bonica!
Hi ha moments que aquest desig està en ment, però realment ningú ho pot executar; cadascun s'hi fica sol.
EliminaGràcies, nina!.
Aferradetes.
El fil de la temptació ... ;)
ResponEliminaSalut !.
Mira si basta poc per produir-la... un fil!.😉
EliminaAferradetes, Artur.
Me encanta la foto, pero no menos el poema y el tema que has elegido.
ResponEliminaEl juego de reflejos y transparencias con el encuadre y el motivo son geniales.
Magnífica entrada Paula
Un abrazo
Como puedes imaginar, es una modelo de medias que vi en un escaparate de una calle muy estrecha.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Excel·lent text sobre una imatge molt suggeridora. Imaginació i creativitat sense fi!!!
ResponEliminaAferradetes
Posem sempre la nostra imaginació en tot el que veiem.
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes.
Bona reflexió.
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies, Llorenç!.
EliminaAferradetes.
Quants fils imaginaris hi deuen arribar dels ulls de qui passa pel seu costa? Però ella taloneja amb força, i no l'importen pas les mirades...
ResponEliminaRecordo que a la meva infantesa era tot un luxe portat mitges amb costura, jo encara duia, mitjons!
Petonets, bonica.
Estar segura de tu mateixa, et porta a caminar en pas ferm, malgrat totes les mirades.
EliminaLes modes van per anys i gustos, jo no n'he portat mai.🤭
Aferradetes, Roser.
Desplegar la imaginació. A l'altra banda del vidre hi ha... el que hi hagi d'haver.
ResponEliminaA l'altra banda del vidre hi ha...
Eliminael Carrer Major i una càmera de fotos.😉
Aferradetes, Xavier.
Imatge suggeridora,
ResponEliminaamb pas ferm.
Les mirades,
somien, desitgen,
imaginen.
Aferradetes sa lluna!!!
Les mirades són ben lliures de somiar, imaginar o desitjar... mentre no passin de mirades.
EliminaAferradetes, Alfred.
Pues dirigete al paraiso... O a donde prefieras... Una imagen muy enigmatica.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Cierto, en cada un@ está la elección,
Eliminaincluso ir cambiando sobre la marcha.😉
Aferradetes, amic.
Una imatge molt seductora. I un poema amb un final que et deixa astorat. Tant debò el que hi hagi només a un pas sigui el paradís.
ResponEliminaAferradetes, bonica
Espero que t'hagis recuperat.😉
EliminaSempre serà la seva elecció, per molt que desitgem que a un pas hi hagi el paradís.
Aferradetes, nina.
Molt bo el poema.
ResponEliminaQue camini cap on vulgui.
Petons.
Segurament ho farà així.😉
EliminaGràcies, Xavi!.
Petonets.
De vegades allò que penses que és el paradís s'acaba convertint en l'infern. Potser cercar quelcom més mundà.
ResponEliminaCrec que s'ha de cercar allò que t'interessa més, carregant amb les conseqüències sempre... si surt bé, genial! i si no et quedes satisfet, empassar-s'ho i a una altra cosa!.
EliminaAferradetes, Risto.
Com una llimona, tan atractiva i després tan amarga en tastar-la...
ResponEliminaAixò depèn dels gustos de qui la tasta.😉
EliminaAferradetes, nina.
Aquestes no són mitges, són senceres!!🙂 De joves aspirem a tot, encara que de grans la realitat ens obliga a rebaixar les expectatives a la meitat, i això amb una mica de sort, per simplement quedar-nos al purgatori, a mig camí entre les mels del cel i les flames de l'infern!!😉Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaTens raó, són senceres.😉
EliminaBé ho dius, amb una mica de sort ens quedem a mig camí i si s'aconsegueix ja és un bon triomf.
Aferradetes, Alfons.😘🤗