22 de gener 2022

MiRADA CEGA

No llença una mirada, 

la teva mirada cega,

en aquest lloc on vam ser

i al que vas abandonar,

era un espai amable,

a moments ardent,

comprensiu i divertit

i on ja els teus ulls 

no hi volen tornar. 

[Gener ~ 2022]

42 comentaris :

  1. Lo que fue en un pasado mejor dejarlo ahí, mejor no mirar atrás sino vivir el presente.

    Un placer disfrutar de tu entrada en esta tarde de sábado.

    Muchos besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Más que del pasado, hablo de miradas ciegas. De ojos que miran, pero no ven.

      ¡Feliz sábado!.
      Besos, María.

      Elimina
  2. Hermoso poema que me fascinó leer.
    .
    Mis mejores deseos…Feliz Sábado
    .
    Pensamientos poéticos y ensoñaciones
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegro de que te gustara.
      ¡Gracias!.

      Aferradetes, Ryk@rdo.

      Elimina
  3. Miradas perdidas o miedo a mirar.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas más de las que pensamos, tanto unas como las otras.

      Besos, Toni.

      Elimina
  4. Versos i foto magnífiques!!!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Venint de tu és un honor. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  5. M'has recordat que un professor meu de psicologia, deia que hi havia persones que eren com aquelles nines amb els ulls trencats, que els havien quedat només mirant cap a endins. No veuen res.

    Aquests ulls que miren i no veuen, potser és que no miren on sembla que mirin. Alguna cosa els deu passar per dins que ja no vulguin mirar. És una llàstima no voler mirar on ho ha coses bones i boniques.

    Una abraçada de mirades que mirin i vegin...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar cap endins no és dolent, però s'ha de saber mirar a fora també.
      En general, una societat que no sap mirar i que només veu la superficialitat d'allò que l'envolta, realment no sap mirar.
      Més enllà de la mirada física, hi ha l'ànima.

      Aferradetes de mirades lliures, nina.

      Elimina
    2. No, esclar que no es dolent mirar endins. El problema és si només mires endins, igualment que si només mires enfora. Sempre et faltarà alguna dada important. Totalment d'acord que la societat només mira la superficialitat, que els models que tenim (mitjans... etc...) són models que no saben mirar. I al final tanta gent ho troba normal.

      Aferradetes de tornada, preciosa.

      Elimina
    3. La fredor ha esdevingut en costum... per malaurança nostra.

      Més aferradetes, Carme.

      Elimina
  6. Miradas de esas hay muchas. Cuantas veces miramos sin queres ver.
    Buen fin de semana.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahora, con todas las distracciones que tenemos alrededor, difícilmente se puede ver de verdad.

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  7. Tancar els ulls per no veure,
    no voler saber, no entendre.
    Un desconnectar-se sense sentit.

    Aferradetes sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, desconnectar pot ser bo per un temps, però no per evitar saber i entendre.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  8. Una fotografia molt bonica, natural, espontània...
    I un poema ben trist... mirades que defugen, però per més que no es vulgui veure, el patiment hi és, ben endins segurament.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Defugir d'una realitat no fa que aquesta deixi d'existir. Segurament és un patiment pel qui ho sent així, no et pots amagar per sempre...
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  9. Sense mirar... Hi ha un fil que s'ha trencat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment és com un fil invisible que uneix el "jo" amb la vida.

      Aferradetes. Xavier.

      Elimina

  10. ·.
    Una estupenda foto para ilustrar por igual tu buen poema y ese vídeo tan 'amoroso' que me ha encantado. Los ojos son la esencia del ser. Todo entra y sale por ellos, el resto del cuerpo es un auxiliar.
    Un abrazo Paula ¿?

    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cerrándolos se agudizan los otros sentidos... aunque seguramente si no hubieran pasado antes por la vista (sin tener conocimiento previo), difícilmente podríamos acertar.
      ¡Muchas gracias!.

      Otro abrazo (aferrada) para ti, Alfonso.

      Elimina
  11. Oh, que chulada de foto, Luna... Me encanta... Habra que buscar otros ojos que quieran volver alli...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No todo es negro o blanco, la vida tiene muchos colores y sus matices para seguir disfrutándolos.
      ¡Me encanta que te encante!.😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  12. No trobo gent que miri amb el cor.
    Només gent que mira i no veu.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és el mateix mirar que veure... de cor a cor.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  13. Tant a veure i tant poc que miren... com be dius, la superficialitat està de moda.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé tothom pendent del mòbil, mentre es perden una conversa com a poc.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  14. Tot dura fins que s'acaba.
    Bonic poema i fotografia.
    Una abraçada i bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cert, però les mirades mai s'haurien d'acabar.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Llorenç.

      Elimina
  15. Hi ha llocs que ens porten records de persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que dels llocs o del passat, volia remarcar la importància de les mirades.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  16. La foto es muy interesante, llena de buenos detalles y cuando se lee ese buen poema, se ve con otros ojos...
    Un abrazo y buena semana Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo importante no es mirar por mirar.
      Saber ver lo que nos dice, sí lo es.😉

      ¡Buen lunes!.
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  17. La foto es magnífica y el poema marida con ella a la perfección, enhorabuena!!! Un fuerte abrazo desde Cantabria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Germán!.

      Aferradetes.

      Elimina
  18. Molt bona i aguda reflexió, Paula. No hi ha pitjor cec que qui no vol veure o, molt millor, "l'essencial és invisible als ulls, només es pot veure bé amb el cor", que deia Saint-Exupéry, o enllaçant amb això, "el cor té raons que la raó no entén", de Pascal. Ve de lluny, però sí que és cert que cada cop veiem més i mirem menys. I ja no et dic les orelles que senten, però no escolten... Molt bona la foto (la recordo) i molt maco l'àudio. Vaig reconèixer la veu pausada d'Eduardo Galeano, encara que pel que he esbrinat l'autoria correspon al Subcomandant Marcos. No fa gaires anys es va descobrir que el cor també té neurones, així que els antics pressentiments no estaven gaire descaminats!! Aferradetes de cor, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt precises aquestes frases que, com bé dius, vénen de molt lluny. Tot i així, cada cop es queden dites, però no escoltades. Saber mirar i saber escoltar, dos actes que semblen molt senzills, però que gairebé ningú fa.
      Suposo que, com el cap, n'hi haurà que en tinguin més, menys o cap.🤭
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes sentides, Alfons.🤗

      Elimina
  19. Els ulls miren però no sempre se sap on van a parar aquestes mirades, si és enfora, veuen la resta del món i si és endins es veuen al mirall de l'ànima...A la foto dels records i trobo a faltar que l'avi del primer terme fumi amb pipa, he, he!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si miren cap a un mòbil, està clar, oi?
      No, no fumava en pipa, tot i que pel seu look li anava bé.😉

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  20. Quan les coses s'acaben sense que tu ho hagis volgut, és duríssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, nina.
      Però avui parlava de les mirades.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina

Benvinguts al racó!