27 de gener 2022

64 . . .

Com estels fugaços passen els anys, un més o un menys, se sumen o resten?. Sembla mentida la diferència que hi ha d'una cosa a l'altra... però així es dóna, segons miris cap endavant o cap enrere. I en aquest cas concret, no sé cap on mirar... m'escarrufa el pes de les dues.  

SALUT!


He tret els peixets fregits, perquè es veu que no li heu fet molt de cas, 
no s'han perdut, me'ls vaig empassar tots! 😉

50 comentaris :

  1. Salut i bon profit!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!.

      Aferradetes.

      Elimina
  2. És veritat que el pas dels anys pot arribar a escarrufar (m'ha agradat aprendre aquesta altra manera de dir "esgarrifar" que jo no coneixia), però de moment jo prefereixo no amoïnar-me gaire i deixar passar el temps que, d'altra manera, també passarà per molt que m'hi amoïni. 

    Et desitjo, de tot cor, que siguis tan feliç com sigui possible, amb salut i sense gaires problemes... i que ho puguem seguir compartint gràcies a aquesta finestra virtual. PER MOLTS ANYS, SA LLUNA!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que els anys, és el pes el que m'escarrufa de tot el viscut i del que queda per viure...

      Moltes gràcies, seguirem compartint!.
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  3. Hay que saber vivir con el paso del tiempo. Todo lo que nace un día muere. Es la ley de la vida.
    .
    Saludos poéticos.
    .
    Pensamientos poéticos y ensoñaciones
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saber vivir y... ¿cómo se digiere eso?.

      Un abrazo, Ricardo.

      Elimina
  4. Per molts anys, Paula! I sobretot que la salut faci bondat.

    Comptem com un any més de vida viscuda, un any més d'experiències, de coneixements, un any més de fotografies, de poemes, de bellesa.

    Espero que podrem compartir encara moltes coses, lluneta, i serem aquí per fer-ho realitat.

    64 abraçades, avui...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot que la salut ens acompanyi, per poder seguir fent totes aquestes petites coses que ens omplen.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes ben fortes, Carme.

      Elimina
  5. Bueno, pero que nos quiten lo bailao' a mi me quedan once días pero para mi van a ser cinco más aunque como dice mi amigo Cayin ese es un número un tanto sinvergüenza, yo digo que se muerde la cola.

    Felicidades y que podamos felicitarnos muchos, muchos mas.

    ¡Beso!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un número, como poco, curioso.😉
      En poco y nada tendremos que felicitarte.

      ¡Muchas gracias, Toni!.
      Besos.

      Elimina
  6. ¡Uy! Se me olvidaba...

    https://youtu.be/3jl2S7RPVeU

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una canción divertida de los Beatles que desconocía.

      ¡Gracias por el detalle!.

      Elimina
  7. Molt bon aniversari, doncs.
    64 geners,... vist en mesos, no són tants. De geners - qualsevol altre mes - en parlem com si haguéssim passat milers. Al gener sempre fa fred, aquest potser més fred que altres, n'han hagut de càlids, jo en recordo un que... No; només has viscut 64, i geners conscients, potser ni 60. Menys rotllo i bon aniversari.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauríem d'indagar en aquest gener càlid, del que ens has deixat amb un pam d'orelles.😉
      No, no es pot discutir, he viscut 64 geners, 63 febrers, 63 marços, 63 abrils... amb els seus dies, hores, minuts i segons... gairebé tots ben conscients.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  8. Felicidades! Espero poder disfrutar de tus entradas muchos más.
    Por lo que veo te has dado un regalo delicioso...
    Un abrazo y salud también para ti

    ResponElimina
    Respostes
    1. Había puesto un rico plato de boquerones para ir picoteando, pero veo que a nadie le apeteció. Simplemente era para variar del típico dulce de aniversario.😉

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  9. L'estrella terrenal,
    sembla més apetitosa,
    que la celestial,
    amb el seu somni promès.

    Moltes felicitats!!!
    Aferradetes!!!
    Sa lluna!!!
    En qualsevol cas és un bon nombre per celebrar-ho brindant al cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hem de brindar per seguir vius i amb salut.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  10. Felicitats pel teu seixanta-quatrè aniversari i que en puguis complir molts més.
    Jo t'enduc uns quants d'avantatge i t'asseguro que si està molt bé.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si tu em dius que s'hi està bé, jo et crec.😉

      Moltes gràcies, Llorenç!.
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Per molts anys, Paula!
    Que continuïs sumant amb salut i que continuïs omplint de detalls el teu dia a dia, fent-te petits grans regals.
    I que seguim compartint paraules i imatges des d'aquests raconets virtuals que ens acosten.

    Aferradetes d'aniversari, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aniré sumant i... restant, que com més gran em faig, de detalls n'hi ha de tots colors.

      Moltes gràcies, nina!.
      Aferradetes dolcetes.

      Elimina
  12. I que cada cop, sembla que passin més ràpids... o es que van amb energia renovable! heheh
    El que desitjo es que els passis el millor possible i amb la alegria d'una nina amb sabates noves !!.
    Felicitats i aferradetes mil !! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada cop em costa més, això de ser una nina amb sabates noves... no sé si per allò de nina o per les sabates noves.😉

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes i mil somriures, Artur.

      Elimina
  13. Jo , no et faré un desaire, nina !...passa'm els seitonets, que s'ha m'ha obert la gana !! heheh

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sento, has fet tard!.
      Els seitonets ja no sé on són, me'ls vaig menjar tots!.🤭
      Quan en torni a fer, te'n passaré un bon plat.😉

      Elimina
  14. Però si ets encara una nena!!!

    Moltes felicitats!!!

    El temps té vida pròpia...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De cap... segurament sí!.

      Moltes gràcies!.
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  15. Per molts anys Lluna. Ja saps que per moltes vegades que minvi la lluna, sempre torna a fer el ple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ens dóna la llum màgica.

      Què siguin els que convinguin i que ho vegeu amb salut, gràcies!.
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  16. Per molts anys!!
    D'entrada has de celebrar haver arribat fins a aquí. I a més, has de decidir si vols viure els que resten amoïnada o amb alegria. Tant per tant, que sigui amb alegria, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preu per preu, sabates grosses!.😉

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  17. Sa lluna, mira el present i així no t'escarrufaràs. I que bonica la paraula! L'he buscat i tot, encara que ja m'imaginava per on anava.
    Per molts anys! Te'n porto un d'avantatge, ara no et sabria dir si mirant endavant o endarrere.
    Aferradetes i en la mesura que puguem carpe diem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un any, mirant cap endavant o mirant enrere no és gairebé res.😉
      Aquesta paraula també la va cercar en Mac i els dos vau trobar-la. Encara que m'imagini una paraula pel context, sempre m'agrada mirar d'on ve.

      Carpe diem!.
      Aferradetes, Tresa.

      Elimina
  18. Así es como esa estrella y sin darmos cuenta nos van cayendo uno tras otro, te gano por 6, y llegando a cierto número en cuando nos dá por pensar lo rápido que se pasaron. Venga siempre adelante Paula y por muchos más.
    Buen fin de semana.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desde los cincuenta para acá, ha sido un suspiro. Pienso que irán mucho más rápidos, aunque prefiero ni imaginarlo...🙄

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  19. Sumar, sempre sumar... afegir dies, vivències, sensacions, amors, alegries, tristors, pensaments... se'n diu VIDA i no resta mai si es viu amb il·lusió, malgrat saber que el que queda és cada cop menys.
    Abracades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això dic que pesen i no ho dic pejorativament. M'escarrufa la quantitat de coses que he viscut i les que queden per viure; tot i que les que queden per viure, no sé si amb tanta il·lusió.

      Aferradetes, August.

      Elimina
  20. El tiempo es, según los sabios, una ficcion que ni siquiera existe... Pero creo que los sabios, como siempre, no aciertan. No se si existira o no, pero doler, duele...

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que es la incertidumbre de lo que nos viene, lo que realmente duele. Los "dolores" pasados, pesan, pero quedan adormecidos en el tiempo.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  21. Per molts anys més, Lluna, amb una mica de retard! Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí no s'arriba mai tard!.😉

      Moltes gràcies, Xexu!.
      Petonets.

      Elimina
  22. Jo ara quan faig anys dic un més o un menys( que em falta), segons com es miri...
    Ara , això sí, sempre mirant endavant!
    Per molts anys, bonica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar, tot depèn de com es miri!.😉

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  23. Però si estàs feta una "chavalilla"!!!😊 Encara que és veritat que conforme creixem el temps sembla que passa més de pressa!!🤦‍♂️ Aferradetes molt fortes, Paula!!😉🤗😘
    https://www.youtube.com/watch?v=QIj4ejzwvfs

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehe sí, sóc una nina!.🤭
      Ara ja semblen com a llamps, en un fffiiiuuu i te n'ha caigut un altre!.

      Gràcies per la música!.
      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  24. Això: "segons miris cap endavant o cap enrere. I en aquest cas concret, no sé cap on mirar... " em fa pensar en les ombres, que poden anar cap endavant o marxar enrere depèn de com brilla el sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, en brillar el sol tot es veu millor.

      Aferradetes, nina.

      Elimina

  25. ·.
    Comienzo por la foto. Magnífico monocromo. Muy oportuna la estela del avión, y ese borde dentado.
    Sigo con los pececillos (bocartes cre9 sobre su cama de lechuga.. Muy apetecible, con solo un poco de pan. y vino.
    Y sigo con el 64. Toca pensar en lo que queda y que ese resto sea pleno. Que nos quiten lo bailado.
    DE postre, un precioso tema musical.
    Aferratedes Paula
    Un abrazo

    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. El borde dentado que se ve, es el de la torre del antiguo cuartel militar, convertido en el Museo del Calzado y otros Servicios Sociales (afortunadamente). Está justo enfrente de donde vivo yo. Para mí es mi castillo encantado.😉
      Los boquerones los quité, mis invitados no quisieron catarlos, pero estaban riquísimos.😋
      ¿Y que voy a decirte de los 64?, ahí están y espero que sigan creciendo con un sólo deseo, con mucha salud.
      El postre... delicioso.

      Aferradetes, Alfonso.

      Elimina

Benvinguts al racó!