Com si fos una carícia,
l'aigua toca el meu cor
i només em rescates
quan dius -bota al buit!-.
El ball de niguls
allunya boires i misteris,
com les diferents imatges
cercant cors sensibles.
Presoneres del record
queden per sempre o,
a l'instant, marxen a l'oblit.
Paisatges despertant sentiments,
inevitables punxades transparents.
[Gener ~ 2022]
Els núvols van i vénen.
ResponEliminaEl mar queda quiet o brau al seu lloc.
Els records s'enfonsen o suren a la nostra voluntat.
Aferradetes sa lluna!
De vegades, els records, no es poden enfonsar així com voldríem.
EliminaGràcies, Alfred!.
Aferradetes.
El ball de níguls ha fet feina i de núvols avui no n'ha deixat ni tan sols un. Els misteris, però, continuen essent-hi i no sempre és dolent que hi siguin.
ResponEliminapodi-.
El ball de niguls (sense accent), per aquí, ha estat present tot el dia. No, no sempre és dolent que hi hagi misteris...
EliminaAferradetes, Carles.
Parafrasejant Miquel Martí Pol, que deia que "Potser el secret és que no hi ha secret"
ResponEliminapodríem dir que potser el misteri és que no hi hagi misteri.
Podríem dir-ho, però crec que no és el mateix un secret que un misteri.
EliminaAferradetes, Xavier.
Hi ha paisatges que ens desperten més sentiments que d'altres, sensacions agradables o menys. I per molts niguls que vagin i vinguin, hi ha records que es queden per sempre amb nosaltres, i alguns pesen.
ResponEliminaAferradetes, nina
Parlava només dels paisatges que he vist (inclosos els niguls). Cadascun té una història, en un temps exacte, amb una companyia concreta i clar, et porten records.
EliminaAferradetes, bonica.
A veces los recuerdos son unos traidores, pero esta bien cuando se refieren a buenos momentos aunque ya no haya lugar...
ResponEliminaMe encanta tu entrada de hoy por todos los rincones, es lo que me gusta; fundir palabras con imágenes y música todo en uno. Y vive el cielo que lo has conseguido con creces.
Besos.
A veces, un bonito recuerdo de un... paisaje, te alegra el día.😉
EliminaMuy agradecida por tus palabras.
Besos, Erik.
Preciosa imatge, poema i música.
ResponEliminaUna abraçada.
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Llorenç.
Els paisatges sempre ens evoquen records.
ResponEliminaI si els tens en fotos, et traslladen a l'instant just, fins i tot amb tots tipus de detalls.😉
EliminaAferradetes, Risto.
Passa el temps i cada vegada més punxades.
ResponEliminaHi ha dies que fins-i-tot fan mal al cor.
Petons.
N'hi ha de tota manera, punxades que t'alegren i d'altres que et fan mal.
EliminaPetonets, Xavi.
Esta es una de esas entradas "redondas", tanto la foto como el poema y la música se complementan de maravilla.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias por tus palabras!.
EliminaAferradetes, Fernando.
Molt bona il·lustració d'un nou i gran "poemet".
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
ResponElimina·.
Enya siempre es una maravilla (véase Clanand)
Una foto soberbia. Has elegido un buen encuadre. El árbol vale más de lo que parece, es el elemento disruptivo.
Una pegadita
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
El árbol me pareció importante en la escena, con ese mar de nubes encima y él tan "peladito" y frío en mitad del paisaje.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Alfonso.😉
Els paisatges , a mi, sempre em desperten sentiments, nostàlgics, poètics i suposo que una ica transparents, també...
ResponEliminaBon vespre, bonica.
En aquest cas, les punxades són sempre transparents... t'arriben a l'ànima sense que les vegis venir.
EliminaBon dia!
Aferradetes, Roser.
Una fotografia molt bonica, molt poètica. I toca el cor com el teu poema. La música els acompanya molt bé. Emociona tot plegat.
ResponEliminaAferradetes dolces, bonica.
D'això es tracta, de crear emocions o, millor dit, de traslladar-vos les meves. I si ho he aconseguit, ben contenta.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes dolcetes.
Impresionante poema. Leía en silencio y, poéticamente fascinado, permanecía en silencio. Lo único que cambió fue la sonrisa ante la belleza del poema. Me hice seguidor.
ResponElimina.
Una feliz semana… Saludos poéticos
.
Pensamientos poéticos y ensoñaciones
Me alegra que te haya sacado una sonrisa.
Elimina¡Bienvenido a mi rincón!.
Un abrazo, Ryk@rdo.
Preciosa entrada esta que hoy nos brindas... La imagen tiene un cielo espectacular.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchas gracias, amic!.
EliminaAferradetes.
Ay el recuerdo, ese que alguna vez aflora y nos invita a la nostalgia.
ResponEliminaQué bonito poema e imagen.
Un placer disfrutar de tu entrada.
Un beso.
Si atesoras fotografías, siempre navegas en un mar de nostalgias.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, María.
Sí que és una carícia aquesta imatge, i el poema li fa justícia.
ResponEliminaI en viu, molt més.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Bonic i difícil poema, Paula. Com interpretar-ho? D'una banda em transmet un sentiment profund de dolor i també desesperança. Hi ha paraules que fereixen: punxades, salts al buit, presons... Altres són més benèvoles: carícies, rescat... Tant de bo que les segones s'imposin a les primeres. Aferradetes ben fortes, Paula!!
ResponEliminaPotser tingui una mica de tot, però ja saps que les interpretacions són lliures i no seré jo que et tregui la raó. Tot escrit té dues maneres de entendre-ho, la del escritor i la del lector.😉
EliminaGràcies, Alfons!.
Aferradetes ben fresquetes, avui.
🎭😘
Elimina😉😘
EliminaCreo que hay lugares, espacios fisicos como el que nos regalas en esta preciosura de fotografia, que nos "pinchan/inyectan" VIDA, y toda esa paz nos envuelve como una verdadera y tan necesaria caricia al alma!!!Hermoso sentir!!!Gracias por tus palabras en mis espacios. Besazos
ResponEliminaCierto, para mí uno de ellos es el mar.
Elimina¡Muchas gracias, a ti!.
Besos, Eli.
Gracias por esta belleza de foto y palabras.
ResponEliminaUn abrazo.
Gracias a ti, Laura!
EliminaUn fuerte abrazo.