16 de gener 2022

PUNXADES . . .


Com si fos una carícia,
l'aigua toca el meu cor
i només em rescates
quan dius -bota al buit!-.

El ball de niguls
allunya boires i misteris,
com les diferents imatges 
cercant cors sensibles.
Presoneres del record
queden per sempre o,
a l'instant, marxen a l'oblit.

Paisatges despertant sentiments,
inevitables punxades transparents.
[Gener ~ 2022]

41 comentaris :

  1. Els núvols van i vénen.
    El mar queda quiet o brau al seu lloc.
    Els records s'enfonsen o suren a la nostra voluntat.

    Aferradetes sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades, els records, no es poden enfonsar així com voldríem.

      Gràcies, Alfred!.
      Aferradetes.

      Elimina
  2. El ball de níguls ha fet feina i de núvols avui no n'ha deixat ni tan sols un. Els misteris, però, continuen essent-hi i no sempre és dolent que hi siguin.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El ball de niguls (sense accent), per aquí, ha estat present tot el dia. No, no sempre és dolent que hi hagi misteris...

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  3. Parafrasejant Miquel Martí Pol, que deia que "Potser el secret és que no hi ha secret"
    podríem dir que potser el misteri és que no hi hagi misteri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podríem dir-ho, però crec que no és el mateix un secret que un misteri.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  4. Anònim16.1.22

    Hi ha paisatges que ens desperten més sentiments que d'altres, sensacions agradables o menys. I per molts niguls que vagin i vinguin, hi ha records que es queden per sempre amb nosaltres, i alguns pesen.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlava només dels paisatges que he vist (inclosos els niguls). Cadascun té una història, en un temps exacte, amb una companyia concreta i clar, et porten records.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  5. A veces los recuerdos son unos traidores, pero esta bien cuando se refieren a buenos momentos aunque ya no haya lugar...
    Me encanta tu entrada de hoy por todos los rincones, es lo que me gusta; fundir palabras con imágenes y música todo en uno. Y vive el cielo que lo has conseguido con creces.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veces, un bonito recuerdo de un... paisaje, te alegra el día.😉
      Muy agradecida por tus palabras.

      Besos, Erik.

      Elimina
  6. Preciosa imatge, poema i música.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!

      Aferradetes, Llorenç.

      Elimina
  7. Els paisatges sempre ens evoquen records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si els tens en fotos, et traslladen a l'instant just, fins i tot amb tots tipus de detalls.😉

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  8. Passa el temps i cada vegada més punxades.
    Hi ha dies que fins-i-tot fan mal al cor.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha de tota manera, punxades que t'alegren i d'altres que et fan mal.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  9. Esta es una de esas entradas "redondas", tanto la foto como el poema y la música se complementan de maravilla.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias por tus palabras!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  10. Molt bona il·lustració d'un nou i gran "poemet".
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!.

      Aferradetes.

      Elimina

  11. ·.
    Enya siempre es una maravilla (véase Clanand)
    Una foto soberbia. Has elegido un buen encuadre. El árbol vale más de lo que parece, es el elemento disruptivo.
    Una pegadita

    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. El árbol me pareció importante en la escena, con ese mar de nubes encima y él tan "peladito" y frío en mitad del paisaje.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Alfonso.😉

      Elimina
  12. Els paisatges , a mi, sempre em desperten sentiments, nostàlgics, poètics i suposo que una ica transparents, també...
    Bon vespre, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas, les punxades són sempre transparents... t'arriben a l'ànima sense que les vegis venir.

      Bon dia!
      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  13. Una fotografia molt bonica, molt poètica. I toca el cor com el teu poema. La música els acompanya molt bé. Emociona tot plegat.

    Aferradetes dolces, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això es tracta, de crear emocions o, millor dit, de traslladar-vos les meves. I si ho he aconseguit, ben contenta.
      Gràcies, nina!

      Aferradetes dolcetes.

      Elimina
  14. Impresionante poema. Leía en silencio y, poéticamente fascinado, permanecía en silencio. Lo único que cambió fue la sonrisa ante la belleza del poema. Me hice seguidor.
    .
    Una feliz semana… Saludos poéticos
    .
    Pensamientos poéticos y ensoñaciones

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te haya sacado una sonrisa.
      ¡Bienvenido a mi rincón!.

      Un abrazo, Ryk@rdo.

      Elimina
  15. Preciosa entrada esta que hoy nos brindas... La imagen tiene un cielo espectacular.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, amic!.

      Aferradetes.

      Elimina
  16. Ay el recuerdo, ese que alguna vez aflora y nos invita a la nostalgia.

    Qué bonito poema e imagen.

    Un placer disfrutar de tu entrada.

    Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si atesoras fotografías, siempre navegas en un mar de nostalgias.

      ¡Muchas gracias!.
      Besos, María.

      Elimina
  17. Sí que és una carícia aquesta imatge, i el poema li fa justícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I en viu, molt més.

      Moltes gràcies!
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  18. Bonic i difícil poema, Paula. Com interpretar-ho? D'una banda em transmet un sentiment profund de dolor i també desesperança. Hi ha paraules que fereixen: punxades, salts al buit, presons... Altres són més benèvoles: carícies, rescat... Tant de bo que les segones s'imposin a les primeres. Aferradetes ben fortes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser tingui una mica de tot, però ja saps que les interpretacions són lliures i no seré jo que et tregui la raó. Tot escrit té dues maneres de entendre-ho, la del escritor i la del lector.😉

      Gràcies, Alfons!.
      Aferradetes ben fresquetes, avui.

      Elimina
  19. Creo que hay lugares, espacios fisicos como el que nos regalas en esta preciosura de fotografia, que nos "pinchan/inyectan" VIDA, y toda esa paz nos envuelve como una verdadera y tan necesaria caricia al alma!!!Hermoso sentir!!!Gracias por tus palabras en mis espacios. Besazos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, para mí uno de ellos es el mar.

      ¡Muchas gracias, a ti!.
      Besos, Eli.

      Elimina
  20. Gracias por esta belleza de foto y palabras.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti, Laura!

      Un fuerte abrazo.

      Elimina

Benvinguts al racó!