11 de gener 2022

PROPÒSITS

 

Avui és un dia d'aquells que no m'hauria mogut del llit.  Fa fred, què dic?, fa moooolt de fred!.  Ha començat l'any i no tinc cap ganes de fer res de nou i això em preocupa un poc. Ja sé que el fred em deixa paralitzada i que per molt que pensi i vulgui fer... res de res. Tothom fa balanç de l'any anterior, fent-se bons propòsits per l'any que comença, pot ser que es compleixin o no... actitud, actitud, actitud... la paraula màgica!. Quan el cap va més que bé i el cos no té la força per acompanyar-lo, on es col·loca l'actitud?. I una pensa que la millor manera és anar fent, a poc a poc... De vegades, aquesta lentitud et treu de polleguera i acabes no fent res. I segueixes pensant, per què el cap no s'atura mai?, crec que la música és l'única solució, però tampoc és qüestió de tenir música tot el dia i... agafes un llibre, a la part del matí, perquè quan tomba el sol ja no pots llegir, les lletres es van fent molt fosques fins que et semblen taques de tinta. Es fa l'hora de preparar el dinar, ho escalfes uns minuts, mentre prepares la taula (un torcaboques, un guinevet, una forqueta i una cuera si hi ha brou); et costa rovegar, més temps per menjar si s'ha de fondre abans d'empassar-s'ho, això... si es fon (quan pugui estalviar m'he d'arreglar la boca)... Hi ha dies, quan fa sol, surto a passejar... baixo les escales i vaig fins al tercer carrer i torno amb un pam de llengua fora... demà provaré... Tomba el dia i el fred és fa més present, miro el mòbil i no hi ha res de nou.  Asseguda, els crits dels veïns m'escarrufen un cop més i penses que la joventut perd el temps discutint per no res... ni l'estufa em pot treure aquesta fredor... i el cap no s'atura mai.

39 comentaris :

  1. Jo estic sortint de la Covid, per si et serveix de consol. Totes les vacances per terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, de consol no, però et desitjo una ràpida recuperació. Les vacances potser les puguis fer més segures aviat.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  2. Doncs jo trobo que això d'anar fent, ni que sigui a poc a poc, no és cap mala estratègia. Vull dir que és cert que no fer res és dolent, però imposar-nos un ritme que no podem assolir no em sembla gaire millor. No es pot "ser feliç" a la força, l'únic que s'aconsegueix és que s'escalfi encara més aquest cap que no s'atura mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el cap em donés un descans, tampoc estaria gens malament. Trobar l'equilibri entre allò que pots fer i allò que voldries fer, seria l'ideal.

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  3. El millor propòsit és continuar vivint, sense pauses però sense presses. No hi son les coses per deixar-se la pell en nedaries.

    Aferradetes sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ens queda d'altra, seguir vivint malgrat tot...

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  4. A mi el fred també em condiciona i em fa canviar els hàbits i les activitats diàries. Sé que tornarà la calor i la vida al carrer. Ara intento prendre-m'ho amb calma i gaudir del sofà, la tele, l'ordinador, la lectura, el menjar... la primavera arribarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quantes ganes tinc de que arribi la primavera, però que poc dura!.
      Això d'intentar prende-s'ho en calma, sembla un bona cosa... si s'aconsegueix.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  5. La canción ayuda a alegrar el día, aunque sean unos minutillos.
    Estoy convencido que todos esos propósitos ayudan a ser feliz, pero no todos de golpe...
    Gracias por tus comentarios. Ya estoy recuperado y volviendo a la "anormalidad" en la que vivimos.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. La música siempre es una buena aliada, pero como bien dices para un rato. No me gustan los propósitos de fin de año, prefiero hacerlos poquito a poco cada día.
      Me alegra mucho saber que ya te encuentras recuperado.😉

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  6. Com diu en McAbeu, cada un al seu ritme... que a tu et va millor un vals o un tango, doncs no cal un rock & roll , que també en son de bonics !! .
    No et capfiquis !!
    Abraçades ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va bé tot, fins i tot el rock & roll; si no puc pegar bots, vaig movent els peus o les mans al ritme.😉

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  7. Quan els pensaments corren més que el temps malament rai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això penso jo, perquè no s'atura mai?.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  8. De tot el que dius, Paula, jo trobo que ja hi ha un munt de bones actituds. Que la música t'ajuda? Doncs música! Que necessites anar poc a poc? Doncs no et donis pressa. Quan el cap va més que bé i el cos no el pot seguir, l'actitud és la que tu dones a entendre: trobar el camí del mig. Ni fer tot el que et diu el cap, ni tant poc com et diu el cos. Poc a poc, mica en mica, amb el fred, tots ens esporuguim una mica i ens tanquem més. I a vegades va bé escriure, tu ja ho fas i ho fas molt bé, perquè escriure obliga al cap a anar una mica més lent que pensant només.

    Molts ànims i una aferradeta que escalfi el cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobar el camí del mig, és semblant a trobar l'equilibri i en això sempre he anat un poc dispersa... el cap tira amb molta més força que el cos. Potser sí que escriure o llegir alenteix l'activitat del meu cap...

      Aferradetes càlides, nina.

      Elimina
  9. Quan arribi el bon temps i deixem de banda el que tenim a sobre, caldrà fer nous proposits i realitzar-los. No podem perdre més temps.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, no podem perdre temps, però els propòsits millor dia a dia.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  10. Pensem que amb el que tenim i fem som uns afortunats i serem feliços.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon pensament el teu, de moment a mi no em funciona, però qui sap si amb el temps...

      Aferradetes, Llorenç.

      Elimina
  11. Bueno, pues yo lo tengo claro... Subo la persiana y veo si el sol ha vuelto a salir, que nunca lo tengo claro... Y si veo luz en la calle, creo que tendre que dar gracias a Alguien...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. En mi caso cuando sale el sol, la casa se llena de luz gracias a los enormes ventanales que tengo, de hecho casi ni tengo paredes.😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  12. Mai m'havia afectat el fred i de mica en mica ho va fent.
    Sort que visc a una ciutat on no acostuma a fer-ne.
    Li tinc més por als cors glaçats.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre he estat molt fredolica, imagino que és per la quantitat d'humit que hi ha al poble i també perquè tenim la Serra de Tramuntana a prop; sigui com sigui, en tinc per regalar.
      Els cors glaçats ja són altres paraules...

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  13. Anònim12.1.22

    Cadascú té el seu ritme, i si s'ha d'anar més a poc a poc s'hi va, sé que és molt fàcil de dir i a l'hora de posar-ho en pràctica és més complicat, però és important l'acceptació i fer allò que es pugui, sense càstigs. La música, la lectura, l'escriptura... petits grans aliats que ens ajuden.
    M'agrada el vídeo i llegir altres formes de dir paraules en català, t'ho agraeixo perquè a mi m'enriqueix.

    Aferradetes per escalfar el fred, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, és molt més fàcil dir-ho que fer-ho. Vaig fent camí en l'acceptació, però encara em costa molt. Sort que tinc amb aquests petits aliats, que si no fos per ells no sé jo...
      He volgut afegir unes paraules molt nostres, una manera de treure ferro a tot això; si t'han servit, m'alegro.😉

      Aferradetes ben fortes, nina.

      Elimina

  14. ·.
    Muy bonito tu librito y me gusta lo que escribes, me retrato un poco en tus letras.
    Soy procrastinador nato y no me hago propósitos. Tengo medio millón acumulados de todos los años que he vivido. Cualquier día de estos busco uno.

    Un abrazo Salluna


    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desde que tuve el ictus, no soy de hacer propósitos y/o planes. Tampoco lo era mucho antes... prefiero que la vida fluya e intento fluir con ella.
      El librito fue un regalo que me llegó unas Navidades...

      Aferradetes, Alfonso.

      Elimina
  15. Juntarse con los que queremos y vivir los momentos,eso nos da vida Paula. No paremos de aprender y caminar aunque haga un frío que pela como por aquí ahora.
    Buen jueves.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que debe ser así... para todos aquellos que tienen con quien juntarse.
      Aprender es el único camino para seguir, aunque en estos días tan fríos te apetezca menos.😉

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  16. acabo d’aterrar al teu bloc i ostres! s’hi algun dia aconsegueix algun remei per aturar el cap, penja una entrada ben gran que jo ho vull saber també... Ben trobada

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et preocupis, si trobo el remei, ho sabreu.😉

      Benvinguda, Maria!.
      Aferradetes.

      Elimina
  17. Cert! Som cos i ment, i gairebé sempre totes dues estan en conflicte, sobretot conforme ens fem grans. Cap vol donar el seu braç a tòrcer en aquesta lluita, i això moltes vegades ens fa patir. La música, la literatura, el cinema, el teatre, la fotografia... ajuden que de tant en tant signin la pau entre elles per una estoneta i ens deixin descansar.
    No sabia que havies tingut un ictus. Espero que et recuperessis bé. Recordo que en temps et queixaves de problemes de circulació a les cames. Tant de bo tot hagi quedat enrere. Aferradetes molt fortes, Paula!! :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Beneïdes aquestes estones on l'art ens deixa reposar el cap; únics instants on sembla que el cos no ens pesa.
      Vaig patir un ictus fa tretze anys. Algunes seqüeles es quedaren a nivell psicològic i també físic, però sense massa importància després del que hauria pogut passar. Aquí ho explico:
      https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2012/08/angoixa.html

      Aferradetes dolcetes, Alfons.

      Elimina
    2. "Angoixa" és la paraula que millor defineix l'experiència per la que vas passar aquell 13 d'agost de 2010. Pel que comptes, el temps de recuperació va ser llarg i difícil. Afortunadament avui ja tot això és passat. Aquesta nit hi ha lluna plena. Gaudeix-la si pots des del teu balcó panoràmic, però ben abrigada!! :))

      Elimina
    3. Sí, va ser molt dur tot plegat. Sortosament ho puc explicar!.

      No vaig sortir al balcó, però darrera els vidres la vaig poder veure. Feia massa fred!.😉
      Bon dia, Alfons!

      Elimina
  18. Jo són molts els dies que no m'aixecaria del llit, s'està tant calentó!!! I aquest any trobo que fa molt de fred fins i tot al coles amb les finestres obertes, que encara que la calefacció estigui engegada , no serveix per a res...Jo que sempre anava com una moto, ara també vaig mes lenta "xino xano" així i tot l'altre dia vaig caure a un forat del carrer on normalment hi ha arbres, però ves per on, en aquell no n'hi havia...El genoll pelat em va recordar, l'època de la meva infància, que sempre els hi duia!!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que la caiguda no hagi estat gaire res. Et puc dir que he caigut més de gran que quan era petita i les nafres són més fotudes.🤔
      També penso que fa més fred enguany que altres anys, des del matí fins que me'n vaig al llit, estic gelada.🥶

      Cuida't molt, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina

Benvinguts al racó!