05 de gener 2022

SOLiTUD


Tremolant com una fulla,

vaig corregint llums i ombres,

com un pou sense fons

dins la densitat de la solitud

 No m'hi vull reconèixer,

avivant allò que més fereix, 

el cruel silenci.

Mentre, impassible, la mèrlera canta.

[Gener ~ 2022]

Lletres i fils / Gener ~ 2022

40 comentaris :

  1. Lindo

    🌹🌹

    Besos

    ResponElimina
  2. Un poema intens i punyent, però preciós, Una boníssima participació al joc de la Núria!

    Aferradetes dolces, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, nina!

      Aferradetes.💖

      Elimina
  3. Em temo que aquesta solitud no marxa mai.
    Encara que estem acompanyats.
    Molt bon poema.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està més endins del que voldríem.
      Gràcies!

      Petonets, Xavi.😘

      Elimina
  4. Doncs he de dir que al mig del SILENCI de l'època del confinament, en la SOLITUD de la ciutat tancada i plena únicament de la LLUM del dia i res més,... se sentia una merla que aquella primavera s'havia instal·lat al terrat, pràcticament l'única presència de vida que es feia notar en la immensa ciutat.

    PODI-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon text n'has tret, si vols participar-hi és una proposta de la Núria. Aquí et deixo l'enllaç:
      https://nurialaroca.blogspot.com/2022/01/lletres-i-fils-gener-2022.html

      Aferradetes, Carles.🤗

      Elimina
  5. Com més costa reconèixer i acceptar més fort es fa allò que ens fereix.
    Un poemet preciós acompanyat d'una bonica imatge que has descrit amb les paraules precises.
    I per cert, m'agrada la variació que has fet servir de la "merla".

    Moltes gràcies per jugar i participar a la proposta.
    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquí en diem mèrlera, tot i que ens entenem tots.😉
      Moltes gràcies a tu!.

      Aferradetes, bonica.💝

      Elimina
  6. Com sempre, un "poemet" ple d'encant i que retrata molt bé l'ànim dels temps que vivim.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quantes vegades ens sentim sols, malgrat els que ens envolten.

      Gràcies, Josep!.
      Aferradetes.🤗

      Elimina
  7. La merla trenca el silenci... com si amb la bellesa del seu cant no el pogués rompre.
    Aferradetes i novament desitjar-te un venturós 2022.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb la seva bellesa el trenca, com la solitud, encara que sigui per uns instants.

      Bon any!.
      Aferradetes, Xavier.🌛

      Elimina
  8. Condicionat per les paraules proposades,
    has embastat un poema,
    penetrant, intens, punyent.
    La solitud sempre és present.

    Aferradetes dolces!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com si fossin puntades de silencis, una rere l'altra.
      Moltes gràcies!

      Aferradetes tendres, Alfred.🤗

      Elimina
  9. Bonic poema però alhora una mica trist. És la solitud, és el silenci.

    I pel que fa a la merla he de dir que hi ha una parella que em tenen amargat, cada dia vénen al pati de casa meva a furgar als testos fins a arrencar la planta. Els ocells donen vida, però també... grrrrrr.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dues cares de la mateixa moneda, ens donen i ens prenen vida.
      Moltes gràcies i benvingut!.

      Aferradetes, Llorenç.🤗

      Elimina
  10. Aquesta merla és la viva imatge de la solitud, Segur que els seus refilets trenquen el silènci!!!
    Petonets Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El silenci segur, la solitud no ho crec.

      Aferradetes, Roser.🤗

      Elimina
  11. Solitud i silenci són dos termes que plegats poden fer pensar en el millor i en el pitjor. De vegades no els tenim i els volem, i de vegades no els volem i els tenim...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots dos poden produir certa alienació, sempre que sigui forçat.

      Aferradetes, Risto.🤗

      Elimina
  12. Una lluita esgotadora i que ens agradaria vèncer !.
    Has tret un bon poema colpidor, m'agrada !.
    Bon any i salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la lluita de molts.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes i bon any, Artur.🤗

      Elimina
  13. Pues con esos condimentos han cocinado un texto precioso, amiga...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y eso que la cocina no es mi fuerte!😉
      ¡Gracias!.

      Aferradetes, amic.🤗

      Elimina
  14. Me encanta la imagen y tus palabras son preciosas secuencias. Un gusto leerte.

    FELIZ 2022!!!

    Besos enormes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me encanta tenerte por aquí, María.
      ¡Muchas gracias!.

      ¡Feliz año nuevo!.🥂
      Besos dulces.

      Elimina
  15. La merla habita a moltes ciutats. S'ha acostumat a viure entre nosaltres, cosa que ja té el seu mèrit (a favor seu, vull dir) Mentre puguem sentir-ho cantar, encara que sigui metafòricament amb els teus poemes, el silenci i la solitud mai seran complets!! Aferradetes fortes, Paula!! :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. La solitud d'aquesta mèrlera és molt semblant a la que estem vivint, el seu cant ens recorda que sempre hi haurà un so que ens acompanyi en el silenci.
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, Alfons.🤗

      Elimina
  16. Bona combinació de mots, sa lluna! El poema és trist i amb la densitat de la solitud i el cruel silenci m'has fet enfonsar una mica en aquest pou, pensant que moltes vegades mentre nosaltres patim, la resta del món continua la seva vida com la merla.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades és així, n'hi ha que canten com si res, com la mèrlera.
      Moltes gràcis!.

      Aferradetes, Tresa.🤗

      Elimina
  17. Muy buena la foto y el poema Paula, has combinado las palabras de una forma tan fuerte como bello.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que te guste, Fernando.
      ¡Muchas gracias!.

      Abrazote.🤗

      Elimina
  18. Molt bon any. Gràvies per venir al meu raconet. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens anem llegint, nina.
      Gràcies a tu!

      Aferradetes i bon any.🥂

      Elimina
  19. No ens agrada "el cruel silenci" però tampoc que la "melra" canti impassible..., el millor, un bon poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no ens agrada gens el cruel silenci.

      Moltes gràcies, Helena!
      Aferradetes.🤗

      Elimina

  20. ·.
    Bonita imagen para esa bellas palabras que has dejado caer.
    Avivar el silencio puede ser muy doloroso si no se sabe procesar.
    Es el mirlo una de mis aves favoritas.

    Un abrazo


    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como todas las cosas pueden sernos favorables o no, todo depende del grado y de la forma en que lo recibamos.
      En ese "castillo" que se ve en la imagen, muchos días me deleitan diferentes pájaros.

      Aferradetes, Alfonso.

      Elimina

Benvinguts al racó!