Doncs he de dir que al mig del SILENCI de l'època del confinament, en la SOLITUD de la ciutat tancada i plena únicament de la LLUM del dia i res més,... se sentia una merla que aquella primavera s'havia instal·lat al terrat, pràcticament l'única presència de vida que es feia notar en la immensa ciutat.
Molt bon text n'has tret, si vols participar-hi és una proposta de la Núria. Aquí et deixo l'enllaç: https://nurialaroca.blogspot.com/2022/01/lletres-i-fils-gener-2022.html
Com més costa reconèixer i acceptar més fort es fa allò que ens fereix. Un poemet preciós acompanyat d'una bonica imatge que has descrit amb les paraules precises. I per cert, m'agrada la variació que has fet servir de la "merla".
Moltes gràcies per jugar i participar a la proposta. Aferradetes, nina
Bonic poema però alhora una mica trist. És la solitud, és el silenci.
I pel que fa a la merla he de dir que hi ha una parella que em tenen amargat, cada dia vénen al pati de casa meva a furgar als testos fins a arrencar la planta. Els ocells donen vida, però també... grrrrrr. Aferradetes.
Solitud i silenci són dos termes que plegats poden fer pensar en el millor i en el pitjor. De vegades no els tenim i els volem, i de vegades no els volem i els tenim...
La merla habita a moltes ciutats. S'ha acostumat a viure entre nosaltres, cosa que ja té el seu mèrit (a favor seu, vull dir) Mentre puguem sentir-ho cantar, encara que sigui metafòricament amb els teus poemes, el silenci i la solitud mai seran complets!! Aferradetes fortes, Paula!! :))
La solitud d'aquesta mèrlera és molt semblant a la que estem vivint, el seu cant ens recorda que sempre hi haurà un so que ens acompanyi en el silenci. Moltes gràcies!
Bona combinació de mots, sa lluna! El poema és trist i amb la densitat de la solitud i el cruel silenci m'has fet enfonsar una mica en aquest pou, pensant que moltes vegades mentre nosaltres patim, la resta del món continua la seva vida com la merla. Aferradetes!
·. Bonita imagen para esa bellas palabras que has dejado caer. Avivar el silencio puede ser muy doloroso si no se sabe procesar. Es el mirlo una de mis aves favoritas.
Como todas las cosas pueden sernos favorables o no, todo depende del grado y de la forma en que lo recibamos. En ese "castillo" que se ve en la imagen, muchos días me deleitan diferentes pájaros.
Lindo
ResponElimina🌹🌹
Besos
¡Muchas gracias!🌹
EliminaBesos, Erik.
Un poema intens i punyent, però preciós, Una boníssima participació al joc de la Núria!
ResponEliminaAferradetes dolces, bonica!
Moltes gràcies, nina!
EliminaAferradetes.💖
Em temo que aquesta solitud no marxa mai.
ResponEliminaEncara que estem acompanyats.
Molt bon poema.
Petons.
Està més endins del que voldríem.
EliminaGràcies!
Petonets, Xavi.😘
Doncs he de dir que al mig del SILENCI de l'època del confinament, en la SOLITUD de la ciutat tancada i plena únicament de la LLUM del dia i res més,... se sentia una merla que aquella primavera s'havia instal·lat al terrat, pràcticament l'única presència de vida que es feia notar en la immensa ciutat.
ResponEliminaPODI-.
Molt bon text n'has tret, si vols participar-hi és una proposta de la Núria. Aquí et deixo l'enllaç:
Eliminahttps://nurialaroca.blogspot.com/2022/01/lletres-i-fils-gener-2022.html
Aferradetes, Carles.🤗
Com més costa reconèixer i acceptar més fort es fa allò que ens fereix.
ResponEliminaUn poemet preciós acompanyat d'una bonica imatge que has descrit amb les paraules precises.
I per cert, m'agrada la variació que has fet servir de la "merla".
Moltes gràcies per jugar i participar a la proposta.
Aferradetes, nina
Per aquí en diem mèrlera, tot i que ens entenem tots.😉
EliminaMoltes gràcies a tu!.
Aferradetes, bonica.💝
Com sempre, un "poemet" ple d'encant i que retrata molt bé l'ànim dels temps que vivim.
ResponEliminaAferradetes
Quantes vegades ens sentim sols, malgrat els que ens envolten.
EliminaGràcies, Josep!.
Aferradetes.🤗
La merla trenca el silenci... com si amb la bellesa del seu cant no el pogués rompre.
ResponEliminaAferradetes i novament desitjar-te un venturós 2022.
Amb la seva bellesa el trenca, com la solitud, encara que sigui per uns instants.
EliminaBon any!.
Aferradetes, Xavier.🌛
Condicionat per les paraules proposades,
ResponEliminahas embastat un poema,
penetrant, intens, punyent.
La solitud sempre és present.
Aferradetes dolces!!!
Com si fossin puntades de silencis, una rere l'altra.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes tendres, Alfred.🤗
Bonic poema però alhora una mica trist. És la solitud, és el silenci.
ResponEliminaI pel que fa a la merla he de dir que hi ha una parella que em tenen amargat, cada dia vénen al pati de casa meva a furgar als testos fins a arrencar la planta. Els ocells donen vida, però també... grrrrrr.
Aferradetes.
Les dues cares de la mateixa moneda, ens donen i ens prenen vida.
EliminaMoltes gràcies i benvingut!.
Aferradetes, Llorenç.🤗
Aquesta merla és la viva imatge de la solitud, Segur que els seus refilets trenquen el silènci!!!
ResponEliminaPetonets Lluneta.
El silenci segur, la solitud no ho crec.
EliminaAferradetes, Roser.🤗
Solitud i silenci són dos termes que plegats poden fer pensar en el millor i en el pitjor. De vegades no els tenim i els volem, i de vegades no els volem i els tenim...
ResponEliminaTots dos poden produir certa alienació, sempre que sigui forçat.
EliminaAferradetes, Risto.🤗
Una lluita esgotadora i que ens agradaria vèncer !.
ResponEliminaHas tret un bon poema colpidor, m'agrada !.
Bon any i salut ;)
És la lluita de molts.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes i bon any, Artur.🤗
Pues con esos condimentos han cocinado un texto precioso, amiga...
ResponEliminaUn abrazo
Y eso que la cocina no es mi fuerte!😉
Elimina¡Gracias!.
Aferradetes, amic.🤗
Me encanta la imagen y tus palabras son preciosas secuencias. Un gusto leerte.
ResponEliminaFELIZ 2022!!!
Besos enormes.
Me encanta tenerte por aquí, María.
Elimina¡Muchas gracias!.
¡Feliz año nuevo!.🥂
Besos dulces.
La merla habita a moltes ciutats. S'ha acostumat a viure entre nosaltres, cosa que ja té el seu mèrit (a favor seu, vull dir) Mentre puguem sentir-ho cantar, encara que sigui metafòricament amb els teus poemes, el silenci i la solitud mai seran complets!! Aferradetes fortes, Paula!! :))
ResponEliminaLa solitud d'aquesta mèrlera és molt semblant a la que estem vivint, el seu cant ens recorda que sempre hi haurà un so que ens acompanyi en el silenci.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons.🤗
Bona combinació de mots, sa lluna! El poema és trist i amb la densitat de la solitud i el cruel silenci m'has fet enfonsar una mica en aquest pou, pensant que moltes vegades mentre nosaltres patim, la resta del món continua la seva vida com la merla.
ResponEliminaAferradetes!
De vegades és així, n'hi ha que canten com si res, com la mèrlera.
EliminaMoltes gràcis!.
Aferradetes, Tresa.🤗
Muy buena la foto y el poema Paula, has combinado las palabras de una forma tan fuerte como bello.
ResponEliminaUn abrazo
Celebro que te guste, Fernando.
Elimina¡Muchas gracias!.
Abrazote.🤗
Molt bon any. Gràvies per venir al meu raconet. Una abraçada
ResponEliminaEns anem llegint, nina.
EliminaGràcies a tu!
Aferradetes i bon any.🥂
No ens agrada "el cruel silenci" però tampoc que la "melra" canti impassible..., el millor, un bon poema!
ResponEliminaNo, no ens agrada gens el cruel silenci.
EliminaMoltes gràcies, Helena!
Aferradetes.🤗
·.
Bonita imagen para esa bellas palabras que has dejado caer.
Avivar el silencio puede ser muy doloroso si no se sabe procesar.
Es el mirlo una de mis aves favoritas.
Un abrazo
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Como todas las cosas pueden sernos favorables o no, todo depende del grado y de la forma en que lo recibamos.
EliminaEn ese "castillo" que se ve en la imagen, muchos días me deleitan diferentes pájaros.
Aferradetes, Alfonso.