Com estels fugaços passen els anys, un més o un menys, se sumen o resten?. Sembla mentida la diferència que hi ha d'una cosa a l'altra... però així es dóna, segons miris cap endavant o cap enrere. I en aquest cas concret, no sé cap on mirar... m'escarrufa el pes de les dues.
SALUT!
He tret els peixets fregits, perquè es veu que no li heu fet molt de cas,
no s'han perdut, me'ls vaig empassar tots! 😉
Salut i bon profit!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
És veritat que el pas dels anys pot arribar a escarrufar (m'ha agradat aprendre aquesta altra manera de dir "esgarrifar" que jo no coneixia), però de moment jo prefereixo no amoïnar-me gaire i deixar passar el temps que, d'altra manera, també passarà per molt que m'hi amoïni.
ResponEliminaEt desitjo, de tot cor, que siguis tan feliç com sigui possible, amb salut i sense gaires problemes... i que ho puguem seguir compartint gràcies a aquesta finestra virtual. PER MOLTS ANYS, SA LLUNA!!
Més que els anys, és el pes el que m'escarrufa de tot el viscut i del que queda per viure...
EliminaMoltes gràcies, seguirem compartint!.
Aferradetes, Mac.
Hay que saber vivir con el paso del tiempo. Todo lo que nace un día muere. Es la ley de la vida.
ResponElimina.
Saludos poéticos.
.
Pensamientos poéticos y ensoñaciones
.
Saber vivir y... ¿cómo se digiere eso?.
EliminaUn abrazo, Ricardo.
Per molts anys, Paula! I sobretot que la salut faci bondat.
ResponEliminaComptem com un any més de vida viscuda, un any més d'experiències, de coneixements, un any més de fotografies, de poemes, de bellesa.
Espero que podrem compartir encara moltes coses, lluneta, i serem aquí per fer-ho realitat.
64 abraçades, avui...
Sobretot que la salut ens acompanyi, per poder seguir fent totes aquestes petites coses que ens omplen.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes ben fortes, Carme.
Bueno, pero que nos quiten lo bailao' a mi me quedan once días pero para mi van a ser cinco más aunque como dice mi amigo Cayin ese es un número un tanto sinvergüenza, yo digo que se muerde la cola.
ResponEliminaFelicidades y que podamos felicitarnos muchos, muchos mas.
¡Beso!!!
Es un número, como poco, curioso.😉
EliminaEn poco y nada tendremos que felicitarte.
¡Muchas gracias, Toni!.
Besos.
¡Uy! Se me olvidaba...
ResponEliminahttps://youtu.be/3jl2S7RPVeU
Una canción divertida de los Beatles que desconocía.
Elimina¡Gracias por el detalle!.
Molt bon aniversari, doncs.
ResponElimina64 geners,... vist en mesos, no són tants. De geners - qualsevol altre mes - en parlem com si haguéssim passat milers. Al gener sempre fa fred, aquest potser més fred que altres, n'han hagut de càlids, jo en recordo un que... No; només has viscut 64, i geners conscients, potser ni 60. Menys rotllo i bon aniversari.
podi-.
Hauríem d'indagar en aquest gener càlid, del que ens has deixat amb un pam d'orelles.😉
EliminaNo, no es pot discutir, he viscut 64 geners, 63 febrers, 63 marços, 63 abrils... amb els seus dies, hores, minuts i segons... gairebé tots ben conscients.
Moltes gràcies!.
Aferradetes, Carles.
Felicidades! Espero poder disfrutar de tus entradas muchos más.
ResponEliminaPor lo que veo te has dado un regalo delicioso...
Un abrazo y salud también para ti
Había puesto un rico plato de boquerones para ir picoteando, pero veo que a nadie le apeteció. Simplemente era para variar del típico dulce de aniversario.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
L'estrella terrenal,
ResponEliminasembla més apetitosa,
que la celestial,
amb el seu somni promès.
Moltes felicitats!!!
Aferradetes!!!
Sa lluna!!!
En qualsevol cas és un bon nombre per celebrar-ho brindant al cel.
Sempre hem de brindar per seguir vius i amb salut.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfred.
Felicitats pel teu seixanta-quatrè aniversari i que en puguis complir molts més.
ResponEliminaJo t'enduc uns quants d'avantatge i t'asseguro que si està molt bé.
Una abraçada.
Doncs si tu em dius que s'hi està bé, jo et crec.😉
EliminaMoltes gràcies, Llorenç!.
Aferradetes.
Per molts anys, Paula!
ResponEliminaQue continuïs sumant amb salut i que continuïs omplint de detalls el teu dia a dia, fent-te petits grans regals.
I que seguim compartint paraules i imatges des d'aquests raconets virtuals que ens acosten.
Aferradetes d'aniversari, nina
Aniré sumant i... restant, que com més gran em faig, de detalls n'hi ha de tots colors.
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes dolcetes.
I que cada cop, sembla que passin més ràpids... o es que van amb energia renovable! heheh
ResponEliminaEl que desitjo es que els passis el millor possible i amb la alegria d'una nina amb sabates noves !!.
Felicitats i aferradetes mil !! ;)
Cada cop em costa més, això de ser una nina amb sabates noves... no sé si per allò de nina o per les sabates noves.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes i mil somriures, Artur.
Jo , no et faré un desaire, nina !...passa'm els seitonets, que s'ha m'ha obert la gana !! heheh
ResponEliminaHo sento, has fet tard!.
EliminaEls seitonets ja no sé on són, me'ls vaig menjar tots!.🤭
Quan en torni a fer, te'n passaré un bon plat.😉
Però si ets encara una nena!!!
ResponEliminaMoltes felicitats!!!
El temps té vida pròpia...
Petons.
De cap... segurament sí!.
EliminaMoltes gràcies!.
Petonets, Xavi.
Per molts anys Lluna. Ja saps que per moltes vegades que minvi la lluna, sempre torna a fer el ple.
ResponEliminaSempre ens dóna la llum màgica.
EliminaQuè siguin els que convinguin i que ho vegeu amb salut, gràcies!.
Aferradetes, Xavier.
Per molts anys!!
ResponEliminaD'entrada has de celebrar haver arribat fins a aquí. I a més, has de decidir si vols viure els que resten amoïnada o amb alegria. Tant per tant, que sigui amb alegria, no?
Preu per preu, sabates grosses!.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Risto.
Sa lluna, mira el present i així no t'escarrufaràs. I que bonica la paraula! L'he buscat i tot, encara que ja m'imaginava per on anava.
ResponEliminaPer molts anys! Te'n porto un d'avantatge, ara no et sabria dir si mirant endavant o endarrere.
Aferradetes i en la mesura que puguem carpe diem!
Un any, mirant cap endavant o mirant enrere no és gairebé res.😉
EliminaAquesta paraula també la va cercar en Mac i els dos vau trobar-la. Encara que m'imagini una paraula pel context, sempre m'agrada mirar d'on ve.
Carpe diem!.
Aferradetes, Tresa.
Así es como esa estrella y sin darmos cuenta nos van cayendo uno tras otro, te gano por 6, y llegando a cierto número en cuando nos dá por pensar lo rápido que se pasaron. Venga siempre adelante Paula y por muchos más.
ResponEliminaBuen fin de semana.
Un abrazo.
Desde los cincuenta para acá, ha sido un suspiro. Pienso que irán mucho más rápidos, aunque prefiero ni imaginarlo...🙄
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.
Sumar, sempre sumar... afegir dies, vivències, sensacions, amors, alegries, tristors, pensaments... se'n diu VIDA i no resta mai si es viu amb il·lusió, malgrat saber que el que queda és cada cop menys.
ResponEliminaAbracades!
Per això dic que pesen i no ho dic pejorativament. M'escarrufa la quantitat de coses que he viscut i les que queden per viure; tot i que les que queden per viure, no sé si amb tanta il·lusió.
EliminaAferradetes, August.
El tiempo es, según los sabios, una ficcion que ni siquiera existe... Pero creo que los sabios, como siempre, no aciertan. No se si existira o no, pero doler, duele...
ResponEliminaUn abrazo
Creo que es la incertidumbre de lo que nos viene, lo que realmente duele. Los "dolores" pasados, pesan, pero quedan adormecidos en el tiempo.
EliminaAferradetes, amic.
Per molts anys més, Lluna, amb una mica de retard! Un petó.
ResponEliminaAquí no s'arriba mai tard!.😉
EliminaMoltes gràcies, Xexu!.
Petonets.
Jo ara quan faig anys dic un més o un menys( que em falta), segons com es miri...
ResponEliminaAra , això sí, sempre mirant endavant!
Per molts anys, bonica!!!
Clar, tot depèn de com es miri!.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Però si estàs feta una "chavalilla"!!!😊 Encara que és veritat que conforme creixem el temps sembla que passa més de pressa!!🤦♂️ Aferradetes molt fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=QIj4ejzwvfs
hehehe sí, sóc una nina!.🤭
EliminaAra ja semblen com a llamps, en un fffiiiuuu i te n'ha caigut un altre!.
Gràcies per la música!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Això: "segons miris cap endavant o cap enrere. I en aquest cas concret, no sé cap on mirar... " em fa pensar en les ombres, que poden anar cap endavant o marxar enrere depèn de com brilla el sol.
ResponEliminaBen cert, en brillar el sol tot es veu millor.
EliminaAferradetes, nina.
·.
Comienzo por la foto. Magnífico monocromo. Muy oportuna la estela del avión, y ese borde dentado.
Sigo con los pececillos (bocartes cre9 sobre su cama de lechuga.. Muy apetecible, con solo un poco de pan. y vino.
Y sigo con el 64. Toca pensar en lo que queda y que ese resto sea pleno. Que nos quiten lo bailado.
DE postre, un precioso tema musical.
Aferratedes Paula
Un abrazo
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
El borde dentado que se ve, es el de la torre del antiguo cuartel militar, convertido en el Museo del Calzado y otros Servicios Sociales (afortunadamente). Está justo enfrente de donde vivo yo. Para mí es mi castillo encantado.😉
EliminaLos boquerones los quité, mis invitados no quisieron catarlos, pero estaban riquísimos.😋
¿Y que voy a decirte de los 64?, ahí están y espero que sigan creciendo con un sólo deseo, con mucha salud.
El postre... delicioso.
Aferradetes, Alfonso.