M'ha agradat molt la composició de la fotografia que mostra en primer pla i molt nítidament aquesta part, aquest segon congelat que dius mentre, en canvi, tota la resta, la verdadera realitat es difumina al darrere. És una molt bona metàfora de la nostra societat on sembla que podem assabentar-nos de tot, però que només ens posa el focus en allò que alguns volen que vegem en un intent, per desgràcia cada cop més reeixit, que ens passi per alt tot el context que l'acompanya.
Molt bona interpretació de la fotografia. Així és, sempre i avui més, ens condueixen cap on volen alguns, fent-nos oblidar el context. Moltes gràcies!.
Anava a dir exactament el que ha escrit el Mc, sobre la composició de la fotografia. La cançó que ha posat de Lluís Llach és una de les que més m'agraden de la seva obra. Oi que és com un fado? "Mentre tot això m'arriba: vida, vida!"
Buen enfoque de la fotografía que anteriormente has tomado, mientras hace un desenfoque de fondo, para hacerla resaltar. Has tenido una brillante idea. Besos.
Me encanta esa fotografía tuya de hoy como si fuera una polaroid del fondo. Magnifica. Y la música de Lluís siempre me ha encantado. Sabes que compartimos el segundo apellido, aunque a mi hacienda me lo pone en la etiquetas con 'Y' griega en vez de latina como hacéis por ahí.
A mi també m'ha agradat molt la composició fotogràfica tan i tant metafòrica. Quasi no li calien paraules, però les teves la completen molt i molt bé.
I la cançó, doncs una meravella, m'encanta, la vida i la mort quasi com una sola cosa, com una continuïtat, mentre tot això ens arriba... vida, vida...
Me parece una idea genial y además con un resultado más que atractivo. El poemita no le puede venir mejor, además de ser un definición estupenda de la fotografía y la vida real. Un abrazo
Excel·lent idea i execució pràctica com a acompanyament visual al teu magnífic poema, unit a l'excel·lent cançó de Lluís Lach. Les meves felicitacions, Paula!! És cert que la realitat és molt més que una simple foto, però també és veritat que hi ha fotos que ens ajuden a comprendre la realitat i expressar emocions, que són la base de tot!! Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
Moltes gràcies, Alfons! No et puc dur la contrària. Tens raó, tan l'una com l'altra ens desperten emocions què són en realitat la base de la nostra vivència.
Vida i més vida. La meva entrada d'avui també té relació amb la natura, hehe. Impressionant el tema del Llach. El va tocar en el seu darrer concert al Sant Jordi.
M'ha agradat molt la composició de la fotografia que mostra en primer pla i molt nítidament aquesta part, aquest segon congelat que dius mentre, en canvi, tota la resta, la verdadera realitat es difumina al darrere. És una molt bona metàfora de la nostra societat on sembla que podem assabentar-nos de tot, però que només ens posa el focus en allò que alguns volen que vegem en un intent, per desgràcia cada cop més reeixit, que ens passi per alt tot el context que l'acompanya.
ResponEliminaMolt ben trobat. Abraçades!!
Molt bona interpretació de la fotografia. Així és, sempre i avui més, ens condueixen cap on volen alguns, fent-nos oblidar el context.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
Contraste, según la perspectiva y la percepción. Todo puede ser una ilusión.
ResponEliminaBesos.
Ahí se encuentra la realidad de cada uno, en la percepción.
EliminaBesos, Sara.
Anava a dir exactament el que ha escrit el Mc, sobre la composició de la fotografia.
ResponEliminaLa cançó que ha posat de Lluís Llach és una de les que més m'agraden de la seva obra.
Oi que és com un fado?
"Mentre tot això m'arriba: vida, vida!"
És una cançó preciosa i sí que té un aire de fado, entre la tristesa i l'alegria.
EliminaMoltes gràcies, Xavier!
Aferradetes.
Buen enfoque de la fotografía que anteriormente has tomado, mientras hace un desenfoque de fondo, para hacerla resaltar.
ResponEliminaHas tenido una brillante idea.
Besos.
¡Muchas gracias por tus palabras!
EliminaBesos, Antonia.
Me encanta esa fotografía tuya de hoy como si fuera una polaroid del fondo. Magnifica. Y la música de Lluís siempre me ha encantado. Sabes que compartimos el segundo apellido, aunque a mi hacienda me lo pone en la etiquetas con 'Y' griega en vez de latina como hacéis por ahí.
ResponEliminaBesos
¡Muchas gracias!.
EliminaCurioso que compartáis apellido, aunque tu hacienda respete vuestra "Y", no creo que te beneficie o te perjudique por ello.😅
Besos
La fotografia congela el temps.
ResponEliminaSempre ho he vist així.
Petons.
I ho és, és com parar la vida en un instant.
EliminaPetonets, Xavi.
A mi també m'ha agradat molt la composició fotogràfica tan i tant metafòrica. Quasi no li calien paraules, però les teves la completen molt i molt bé.
ResponEliminaI la cançó, doncs una meravella, m'encanta, la vida i la mort quasi com una sola cosa, com una continuïtat, mentre tot això ens arriba... vida, vida...
Aferradetes, Bonica!
A primer moment ho vaig pensar així... però a darrera hora sempre se m'escapen les paraules.😉
EliminaÉs una bellísima cançó, com totes les que té i què ens les hem fet nostres també.
Moltes gràcies, preciosa!
Aferradetes.
M'encanta el text i la fotografia que l'acompanya!
ResponEliminaI la "Vida" d'en Llach, una de les seves millors cançons (per a mi).
Aferradetes
¡Moltes gràcies!.
EliminaLes cançons d'en Llach formen part de la nostra vida.
Aferradetes, Josep.
La foto és del paisatge que s'endevina al darrera? Mol bona idea. He recordat com revelàvem les fotos temps enrera...
ResponEliminaBona nit, Paula.
Sí, la foto és de la mateixa paret que hi ha darrera.
EliminaTot i que sembla que fa mil anys, no en fa tants que en revelàvem.😉
Moltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Una foto, un moment, un tros de natura captat i penjat.
ResponEliminaUn record.
Una cançó preciosa.
petonets, sa lluna!
Literalment és així, tal com ho dius... però per a mi és molt més.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfred.
Me parece una idea genial y además con un resultado más que atractivo. El poemita no le puede venir mejor, además de ser un definición estupenda de la fotografía y la vida real.
ResponEliminaUn abrazo
Un instante frente a toda una vida.
Elimina¡Muchísimas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Las dos realidades, no enfrentadas, sino conviviendo y embelleciéndose la una a la otra. Abrazo
ResponEliminaDos realidades, lo único que las separa es el tiempo.
EliminaAferradetes, Luis.
Bela foto. Vídeo encantador que muito elogio. Cumprimentos poéticos
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Artistic composition
ResponEliminaThank you so much!
EliminaAferradetes, roentare.
Magnífic poema (acompanyat per una foto que li escau molt bé) i una música excel·lent.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Sempre agraïda per les teves paraules.
EliminaAferradetes, Joan.
Excel·lent idea i execució pràctica com a acompanyament visual al teu magnífic poema, unit a l'excel·lent cançó de Lluís Lach. Les meves felicitacions, Paula!! És cert que la realitat és molt més que una simple foto, però també és veritat que hi ha fotos que ens ajuden a comprendre la realitat i expressar emocions, que són la base de tot!! Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies, Alfons!
EliminaNo et puc dur la contrària. Tens raó, tan l'una com l'altra ens desperten emocions què són en realitat la base de la nostra vivència.
Bones festes!.
Aferradetes sentides.😉😘🤗
Vida i més vida. La meva entrada d'avui també té relació amb la natura, hehe. Impressionant el tema del Llach. El va tocar en el seu darrer concert al Sant Jordi.
ResponEliminaTelepatia?... qui sap!.😉
EliminaNo he vist mai en viu a Llach, però era molt joveneta i ja tenia tots els seus discs.
Aferradetes, Risto.
Que sepamos siempre distinguir la realidad, tal como la muestras, que hay mucha e imprecisa pululando por el mundo.
ResponEliminaBuena Pascua.
Un abrazo.
Dos realidades paralelas.
Elimina¡Ojalá toda la que pulula por el mundo, sea tan bella!.
Felices fiestas.
Aferradetes, Laura.
La fotografia, amb el seu marc, és com un jardí, mig natura mig cultura, l'obra de l'home. A fora s'hi troben les males herbes sovint.
ResponEliminaM'agrada com ho has interpretat.
EliminaAferradetes, Helena.