Plovia i no hi havia res més dolent per la Núria que no poder sortir a fora a jugar amb el seu gos. Estar de vacances era sinònim de llibertat, de córrer amunt i avall, de botar, de pujar als arbres i de no entrar a casa més que per menjar i dormir. Estava, a més d'avorrida, molt emprenyada. Donava voltes per tota la casa, remugant en veu baixa, mentre en Trui li anava darrera amb el capcot. Des de la cuina la seva mare l'estava observant...
—Què et passa, nina?
—No passa res... precisament no passa res!.
—Per què no fas una manualitat d'aquelles tan boniques i que t'agraden tant?.
—Estic de vacances!—, contestà, més emprenyada encara.
—Contra la natura no hi podem fer res...
—Ja!
Sense aturar-se se n'anà a la seva habitació i s'estirà damunt del llit. En Trui la mirava amb les orelles ben atentes, però ella passava d'ell. Girà en redó i agafà un llibre entre les dents que hi havia damunt una tauleta i li apropà. Ella se'l mirà i fent-li una moixaina s'aixecà...
—Està bé, ja que no podem sortir, vols que et llegeixi un conte?.
—Bub-bub!—, movent la cua enèrgicament, s'apropà a la butaca.
La Núria es posà a llegir en veu alta, mentre en Trui s'acomodava a prop seu. Passà més d'una hora així, fins que la mare pujà a veure què feien...
—Què feu?. Què no has vist que ha parat de ploure?
—Ssst!, No veus que s'ha quedat dormit?. Ara no puc parar, només queden cinc pàgines per acabar...
—Doncs en acabar, baixeu a dinar.
Aquell matí ja no li semblava tan trist, ni tan fosc. Havia après que també podia divertir-se llegint... tot i que després de dinar sortiria a jugar a fora amb el seu gos estimat.
Una estampa la més alliçonadora, criatures entretingudes per un llibre i un gos tranquil escoltant.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Un llibre, un espai per a volar... faci bo o no.
EliminaEn Trui sempre li anava al darrere, era el seu company per a tot.😉
Aferradetes, Alfred.
Me gusta mucho ese cuento. Es ideal para que lo leyeran los escolares en el día del libro y se fomente así la lectura, que está decayendo tanto.
ResponEliminaBesos.
Con tanta tecnología nos quedamos casi sin lectores.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Antonia.
Es un cuento precioso y aunque sean tiempos en los que puede sonar raro, también hay Nurias...
ResponEliminaUn abrazo Paula
Espero que las "Núries" no decaigan nunca.😉
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Amb la lectura podem anar fora (tan defora com vulguem) faci el temps que faci, que bé que la Núria ho hagi pogut descobrir llegint aquest conte que segur que no serà l'últim.
ResponEliminaUn conte molt maco. Abraçades!!
Podem viatjar tan lluny com ens pugui portar el llibre i també entrar en els escenaris més inversemblants. Tot és possible!.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
Um conto muito interessante que gostei de ler
ResponElimina.
Uma Páscoa repleta de Paz e Amor
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaBones Festes.
Aferradetes.
No hi ha mal que per bé no vingui! Que ara mateix no seria un mal que plogués, sinó una benedicció, un miracle potser. Bon gos, el Trui, que vol que la mestressa s'entretingui amb una bona cosa.
ResponEliminaAferradetes!
Per aquí va ploure gairebé tota la setmana passada i també baixaren força les temperatures nocturnes, tot i que al migdia s'està molt bé, ni fred ni calor.
EliminaSempre es pot trobar un bon llibre per passar una bona estona.😉
Aferradetes, Tresa.
Aquesta noieta té la sort de tenir un gos ben assenyat i bon amic ! :)
ResponEliminaFelicitats i bona Pasqua !!.
Sí, si no fos pel gos... no sé que hauria fet!.🤭
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes i bones festes, Artur.
Va descobrir que llegir és poder viure mil vides en una.
ResponEliminaPetons.
Viure altres vides i viatjar per tot arreu, sense moure's de casa.😉
EliminaPetonets, Xavi.
El llibre li va portar el sol, les serres, les valls, cavalls, cabirols i un gos remenant la cua....
ResponEliminaTot això i molt més si ella vol.😉
EliminaAferradetes, Xavier.
Muy estimulante para inducir a la lectura a los peques.
ResponEliminaBesos.
... y a más de uno, no tan niño.😅
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Sara.
Beautiful painting with an interesting story
ResponEliminaMoltes gràcies, roentare!.
EliminaAferradetes.
D'un gran mal en surt un gran bé, és molt bo saber trobar la part positiva dels inconvenients. La lectura és una joia que no podem oblidar mai. M'ha encantat aquest conte! Ja tenim una lectora més a la colla!
ResponEliminaAferradetes, bonica… (si no soc a l'ordinador, surto anònima sempre, soc la Carme)
Tot i que al final me'n surt de tot, peco un poc de pessimista... Ara mateix llegint-me, podria dir què el got està mig ple.😅
EliminaLa Núria no oblidarà mai la lliçó apresa. Visca!.
Moltes gràcies!.
(Anònima o no). Aferradetes fortes, preciosa.
Ahora la lluvia es bella.
ResponEliminaBesos
Siempre lo es y los libros también.😉
EliminaBesos
Agradable, animosa i divertida faula, jo no podria passar sense un llibre...
ResponEliminaAferradetes!
La nostra generació, sortosament, conviu amb ells.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Quina història tan bonica i entranyable! En Trui va fer que li passés l'enrabiada per no poder sortir i què millor que amb una lectura que la va enganxar tant que no volia deixar fins acabar-la. Els gossos tenen l'habilitat de fer-nos canviar els ànims, i en aquest cas la petita Núria ha descobert una nova afició.
ResponEliminaMoltes gràcies per aquesta proposta, m'encanta!
Me l'emporto cap al meu blog.
Aferradetes, preciosa.
Hi ha llibres que t'enganxen tant que no pots deixar de llegir-los. Tant la Núria con en Trui es complementen molt bé, tant l'una com l'altre saben com fer passar les enrabiades d'una o de l'altre.😉
EliminaMoltes gràcies a tu!.
Aferradetes, bonica.
Ah, el maravilloso reino de las letras.
ResponEliminaTan important i tan necessari.😉
EliminaAferradetes, Sean.
Els llibres omplen molts moments.
ResponEliminaAl meu cas, he de dir que abans d'internet llegia moltíssim més i que després, simplement sé que avorriment no trobaré perquè sempre hi haurà el llibre al punt on l'he deixat.
podi-.
En el meu cas va per estats d'ànim, hi ha temporades que llegeixo molt i d'altres que molt poc.🤷♀️
EliminaAferradetes, Carles.
Niños y libros, una conjunción feliz... Pero es cierto, la lectura de libros es algo condenado a caer en el olvido.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Por eso hay que inculcar ese hábito en los niños, para que más tarde no puedan estar sin ellos.
EliminaAferradetes, amic.
Els que no els agrada de llegir farien qualsevol cosa abans d'obrir un llibre.
ResponEliminaAls que no els agrada llegir, no saben si hi ha llibres.
EliminaAferradetes, nina.
Molt bé filada la il·lustració amb el relat. Bravo pels seus protagonistes i la seva autora, la Paula!! 👏 La lectura ens acosta a nous i interessants mons i, sobretot als més petits, els dóna la possibilitat que experimentin sensacions i sentiments amb què gaudeixin, somiïn, riguin, madurin i aprenguin. El problema és que avui dia la digitalització ha influït moltes vegades de manera negativa en la lectura. Sovint és freqüent veure els nens entretenir-se amb tablets o smartphones, fins i tot abans que aprenguin a llegir o escriure!!🤷♂️Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!.😊
EliminaOlorar els llibres, això no es pot fer amb una tableta o un mòbil.😅 Cada lectura és com un nou viatge cap indrets que no havíem somiat abans. T'ajuda a conèixer diferentes formes de dir i de pensar. T'obre els ulls, els pensaments i els sentiments.
Aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗
Amb una mica d'imaginació es pot gaudir de totes les circumstàncies...
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
I els nens petits en tenen de sobra.😉
EliminaAferradetes, Roser.