L'art sacre, com tot l'art, genera emocions i sentiments (passió, hipocresia, fe, indiferència, amor, odi, tristesa, eufòria, gratitud, enuig... ) més pel que representa, què pel què és per si mateix. Però si ho mirem des del punt artístic (més que religiós), hi poden trobar a través dels segles un bon grapat d'obres d'una gran bellesa, ja siguin de pintura, escultures, mosaics o música. Totes les cultures tenen les seves: estàtues, pintures, formes geomètriques, florals... des de Miquel Àngel a Salvador Dalí... i a tots nosaltres per gaudir-les.
Gaudim-les sense fer massa preguntes. No cal!
ResponEliminaPetonets, sa lluna!!!
Per contemplar l'art no cal fer-se preguntes, et fa sentir o no i res més.
EliminaAferradetes, Alfred.
L'art sacre no m'agrada ni des d'aquest punt de vista.
ResponEliminaHo trobo tot una enganyifa.
Petons.
Puc acceptar què no t'agradi, però no estic d'acord amb la segona part perquè ja barreges. Per exemple, pensa que no has conegut cap religió en la teva vida, podries valorar el què veus, simplement pel que veus?.
EliminaPetonets, Xavi.
Mientras sea arte, es admirable, sin importar a que tipo de "giro" se enfoque. Hay arte sacro realmente "divino".
ResponEliminaUn abrazo grande.
Se valora la obra, no lo que significa. Sé que es complicado verlo desde ese punto, porque se pueden mezclar otros sentimientos.
EliminaAferradetes fortes, Sara.
L'art, com a part de la cultura, sempre uneix a la gent.
ResponEliminaBona Pasqua !!.
O no... com en tot, hi ha partidaris i contraris, però en aquest cas crec que es degut a les associacions que hi fan.
EliminaBones Festes!.
Aferradetes, Artur.
És curiós que es pugui gaudir de l'art sacre sense creure!
ResponEliminaÉs qüestió de separar termes, tan fàcil com això.
EliminaAferradetes, nina.
El arte por el arte, luego que cada uno piense lo que quiera.
ResponEliminaBesos
Hay multitud de obras que son brutales, como La Piedad de Miguel Ángel o la Capilla Sixtina, para mí no hay discusión, el arte es arte pienses lo que pienses.
EliminaBesos
No soc en absolut una persona religiosa, però sempre he pensat (i així ho he tractat de transmetre a les meues filles) que no és possible entendre la nostra cultura sense parar atenció a les forces que l'han configurada al llarg dels segles. I la religió, per a bé i per a mal, ha estat sense dubte una de les més importants. Altra cosa són els gustos... Visca l'art sense adjectius, i bona Pasqua!
ResponEliminaL'art és indiscutible, una altra cosa és que t'agradi més o menys, perquè és tracta d'això simplement, si una obra t'arriba o no.
EliminaBones Festes, Pep!.
Aferradetes.
El arte sacro ha tomado doble valor, por tu gran edición de la fotografía-
ResponEliminaBesos.
Me haces muy feliz valorando mi foto.
EliminaBesos, Antonia.
Penso com l'Alfred, es pot gaudir de l'art religiós sense ser creient.
ResponEliminaJustament avui és un bon dia per a escoltar el "Glòria" de Vivaldi. O la Passió segons Sant Mateu de Bach.
I qualsevol obra sacra de Mendelssohn o de Handel. I l'Ave Maria deShubert o la de Gounod. L'etcètera és llarguíssim: Mozart, Beethoven, Dvorak...
També sóc de la vostra opinió.
EliminaGaudeixo molt de la música clàssica, no és necessari que sigui Setmana Santa per escoltar-la, qualsevol dia és un bon dia.
Aferradetes, Xavier.
Els artistes són artistes i en determinats moments l'Església ha tingut la capacitat d'aplegar-los.
ResponEliminapodi-.
No puc obviar el poder de l'Església sobre totes les activitats, així va ser també amb els artistes, però no per això deixen de tenir el seu valor.
EliminaAferradetes, Carles.
Lo que llamamos "arte sacro" no deja de ser una manifestación artística más que como otras tiene su nacimiento en la necesidad del artista de crear obra. En este caso tu has logrado ensalzar ese arte a una gran altura con tu creación. Abrazo
ResponEliminaAsí fue, es y será, la necesidad de crear es lo más importante para un artista.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Bien dicho, Paula.
ResponEliminaPor mi parte: Estoy con Alfred y Xavier.
El arte siempre será arte, lo mires como lo mires.
Elimina¡Gracias!.
Aferradetes, Sean.
That is profound
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Profunda reflexion. te mando un beso. Enamorada de las letras
ResponElimina¡Muchísimas gracias, J.P.!
EliminaBesos.
Estic d'acord amb tu i amb molts dels altres companys, l'art (quan ho és de veritat) es pot gaudir perfectament per ell mateix més enllà de les creences religioses de cadascú.
ResponEliminaBona Pasqua!
L'artista crea, després les interpretacions de l'obra ja són qüestió de a qui arriba, però per l'artista sempre és art. A una galeria es trobava l'obra de "Comedian" de Maurizio Cattelan (un plàtan enganxat a la paret), a mi no em diu res més que l'enrenou que es va formar, però l'art sempre provoca, possiblement l'artista cercava això.
EliminaAferradetes i bones festes, Mac.
La iglesia siempre ha tenido el dinero y los grandes artistas han tenido que pasar por el aro para subsistir, lo que no le quita belleza a las obras, pero realmente yo también prefiero las obras profanas, bueno tampoco todas...jejeje
ResponEliminaGuapa foto y musica
Un abrazo
La belleza está, incluso, en aquello que no nos gusta.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Una bona reflexió.
ResponEliminaAferradetes,
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
S'ha de saber separar, esclar!
ResponEliminaQuan veus la Capella Sixtina, per posar un dels teus exemples, l'última cosa que et ve al cap és la religió o les creences. Mires i sents i ja n'hi ha prou. I amb la música igual. Totalment d'acord amb el que dius. Les imatges, escultures, és el tipus d'art que a mi em costa més o m'arriba menys, en general sigui religiós o no. Són qüestions personals dels gustos de cadascú.
La teva foto és magnífica.
Aferradetea, nina!
Estic d'acord, s'ha de saber separar.
EliminaTotes les arts reconegudes m'agraden, però no totes les obres de cadascuna d'elles. Per exemple: d'un músic molt, molt famós, pot ser que m'agradi només un parell de cançons del seu repertori; com em passa amb els escriptors, els pintors, els escultors, els fotògrafs... i no per això deixen d'agradar-me. Suposo que això m'ajuda a no ser fanàtica de res.😅
Moltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
Totalment d'acord amb tu. No es tracte de ser creient, es simplement una qüestió de respecte i de saber valorar l'art encara que no vagi amb les teves idees.
ResponEliminaAferradetes
Con deia abans, és qüestió de saber o d'aprendre a separar i gaudir-ho.
EliminaAferradetes, Josep.
L'art es crea a partir de les emocions, dels sentiments, de la sensibilitat de l'artista i que dubta que les religions, i en aquest cas la catòlica, han estat font d'inspiració com a creadores de sentiments i emocions. Tots, i els que no som religiosos també, a partir d´aquí tenim el dret de gaudir d´aquest art, ja que l´art per si mateix també és creador d´emocions, sentiments i sensibilitats.
ResponEliminaSuposo que hi va haver de tot, artistes inspirats per l'Església i d'altres que no tenien altra cosa per sobreviure... Fos com fos, per a mi l'art està per damunt de ideologies i fanatismes, és el producte d'uns instants especialment sensibles de creació, davant del món que envolta a l'artista.
EliminaAferradetes ben fortes, Alfons.
Penso el mateix que s'ha dit en altres comentaris, s'ha d'aprendre a separar i valorar l'art com el que és, admirar la feina de l'artista més enllà del que cregui cadascú. I d'art sacre n'hi ha que realment val la pena.
ResponEliminaLa teva foto és brutal, i m'ha encantat escoltar La follia amb aquest violoncel i veure'n la interpretació: amb quina passió i força que toca!
Aferradetes, nina.
Una obra d'art s'hauria de viure amb la mateixa força que hi va posar l'artista en la seva creació. No hi ha altra manera.
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes dolcetes.
De l'art en general es pot dir el que es diu en particular de la música: només n'hi ha dos tipus, el que és bo i el que és dolent. Independentment que sigui art sacre o profà, el més important és que ens transmeti una emoció!! Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
ResponElimina... Però qui pot dir que sigui bo o no?... Filant prim, ens agrada o no.😉
EliminaAferradetes fortes, Alfons.😘🤗
Estic d'acord amb tu, sa lluna. Suposo que és difícil prescindir d'ideologies i pensaments perquè és quelcom que va amb nosaltres, però s'hauria de poder fer quan d'art es tracta, sigui música, pintura, escriptura, etc. Seria la forma de gaudir-ho plenament sense prejudicis.
ResponEliminaAferradetes!
Hi ha art per tots els gustos, però és cert que hem de separar les ideologies per entendre-ho senzillament com és.
EliminaAferradetes, nina.🤗