No em demanis per què?, però m'has fet recordar una cançó amb el teu comentari 🤭... i aquí te la deixo: https://www.youtube.com/watch?v=h2IHexgN6Ns Gràcies!.
Admiro tu buena fotografía y después he leído esa buena poesía. Tengo entre mi música, esa misma composición, pero por la voz del tenor Alfredo Kraus. Feliz fin de semana. Besos.
Intensitat a la imatge (quina rapidesa pescar al vol una imatge tan bonica a la tele!) i intensitat en el poema. Fas que ens hi trobem, quasi que ens hi identifiquem.
El reportatge crec que era sobre la vida en un convent, fent zàping vaig veure uns quantes imatges d'aquest passadís que m'agradaren i vaig agafar el mòbil per fer fotos (segurament si hagués agafat la càmera, ja no hi hauria estat a temps).😊 Moltes gràcies!.
"... ... ... ... ... ... ... ... tanco els ulls i el desig s'escampa profanant la sortida a la llum que habita a la finestra" Això deia el meu poema, sense coincidir realment amb el moment de la foto.
Excel·lent fotografia i poema. Enhorabona, Paula!! Per a Buda, l'origen de tots els nostres mals és el desig. Al món on ens movem és complicat renunciar-hi, però d'alguna manera és millor tenir-lo sota control, perquè no ens controli a nosaltres. A allò que mai no hem de renunciar és a tenir il·lusions i curiositat per tot, perquè ens connecten amb la vida. Aferradetes il·lusionades, Paula!!😉🤗😘
Moltíssimes gràcies!. Tant els desitjos com les il·lusions no es poden controlar, apareixen en qualsevol moment, com també poden desaparèixer a l'instant. La curiositat ja sí que és més controlable, encara que no depengui tan sols de nosaltres. Per a mi, tot et pot connectar amb la vida, com també apartar-te d'ella.🤷♀️
Seria molt lleig de part meva, enviar-te aferradetes desitjades, així que millor dir que te les envio ben fortes.🤭😘🤗
El desig hi és, es desperta quan pot.
ResponEliminaPetons, sa lluna!
Ben cert, ell va per lliure...
EliminaAferradetes, Alfred.
Intenso, profundo, poderoso poema. Elogio o bom gosto musical
ResponElimina.
Deixando saudações cordiais
.
Poema: “” O Sonho – Nunca te entendi ””…
.
Moltíssimes gràcies per les teves paraules!.
EliminaAferradetes, Ricardo.
Powerful x 3, Paula: Photo, Poem, Pavarotti.
ResponEliminaSo thanks three times.
No em demanis per què?, però m'has fet recordar una cançó amb el teu comentari 🤭... i aquí te la deixo:
Eliminahttps://www.youtube.com/watch?v=h2IHexgN6Ns
Gràcies!.
Aferradetes, Sean.
Thanks for that, Paula.
Elimina[My fourth thanks to the lady. ;-) ]
🤭😉
EliminaHi ha passions internes, com el desig, que no podem comprendre i, encara menys, controlar o dominar.
ResponEliminaNeix a qualsevol instant i també pot desaparèixer tal com ha vingut.🤷♀️
EliminaAferradetes, Xavier.
Magnífico el tratamiento de la luz. Abrazo
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Luis!.
EliminaAferradetes.
Exquisit poema, i magnífic el recurs d'utilitzar la primera lletra de l'abecedari pel final de cada vers.
ResponEliminaAferradetes!!
Moltes gràcies per les teves paraules!.😉
EliminaAferradetes, Joan.
Un entranyable poema i una foto excel·lent!
ResponEliminaEl gran Luciano posa la cirereta al pastís.
Aferradetes
La foto la vaig fer a la tele, a un reportatge de "la 2".😊
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Mentre hi ha desig, hi ha vida i hi ha esperança.
ResponEliminaSí, tot i que cap de les tres les puguem controlar.😅
EliminaAferradetes, Risto.
La indiferència i la invisibilitat són les noves amigues que m'acompanyen des de fa uns anys allà on vagi.
ResponEliminaPetons.
La primera és fotuda, la segona si és voluntària no em sembla malament.
EliminaPetonets, Xavi.🤗
Maravillosos contraluces,
ResponEliminaBesos
Moltes gràcies, Toni!.😉
EliminaBesos
Es una foto preciosa Laura, pero como toda la entrada. El poema y la música son una maravilla.
ResponEliminaUn abrazo
Siempre intentado que armonice todo el conjunto. ¡Gracias!.
EliminaMe llaman Paula, pero tú puedes llamarme lo que quieras.🤭
Aferradetes, Fernando.
Intenso el contraluz que nos invita a la salida Que nunca nos falten los deseos amiga.
ResponEliminaBuena noche .
Un abrazo.
¡Muchas gracias!.
EliminaSi nos faltaran... dejaríamos de vivir.
Aferradetes, amiga.💞
A genuine epiphany happening here
ResponEliminaJo no diria tant!.😅
EliminaMoltes gràcies, roentare!
Aferradetes.
La imagen es preciosa, amiga... Bellísima creacion.
ResponEliminaUn abrazo.
Moltíssimes gràcies, amic!.
EliminaAferradetes.🤗
Donde la libertad ejerce su magia y la realización hace acto de presencia.
ResponEliminaMil besitos de anís.
Esos instantes en que podemos disfrutarla, afortunadamente.😉
EliminaBesitos, Sara.
Admiro tu buena fotografía y después he leído esa buena poesía. Tengo entre mi música, esa misma composición, pero por la voz del tenor Alfredo Kraus.
ResponEliminaFeliz fin de semana. Besos.
¡Muchísimas gracias!.😉
EliminaA mi me gusta especialmente Pavarotti.
Besos, Antonia.
Me ha encantado el poema y muy buena la foto :)
ResponEliminaMolts petons i bon finde :)
¡Muchísimas gracias, Gumer!.😉
EliminaBon dissabte!
Aferradetes.
El desig no té límits....altre cosa és, aconseguir-los ! :)
ResponEliminaSalut !.
Millor no aconseguir-los que no tenir desig per res.😅
EliminaAferradetes, Artur.
Intensitat a la imatge (quina rapidesa pescar al vol una imatge tan bonica a la tele!) i intensitat en el poema. Fas que ens hi trobem, quasi que ens hi identifiquem.
ResponEliminaAferradetes, bonica!
El reportatge crec que era sobre la vida en un convent, fent zàping vaig veure uns quantes imatges d'aquest passadís que m'agradaren i vaig agafar el mòbil per fer fotos (segurament si hagués agafat la càmera, ja no hi hauria estat a temps).😊
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Tanques els ulls alhora que mires per la finestra, tot alhora.
ResponElimina"... ... ... ... ... ... ... ...
Eliminatanco els ulls i el desig s'escampa
profanant la sortida
a la llum que habita a la finestra"
Això deia el meu poema, sense coincidir realment amb el moment de la foto.
Aferradetes, nina.
Excel·lent fotografia i poema. Enhorabona, Paula!! Per a Buda, l'origen de tots els nostres mals és el desig. Al món on ens movem és complicat renunciar-hi, però d'alguna manera és millor tenir-lo sota control, perquè no ens controli a nosaltres. A allò que mai no hem de renunciar és a tenir il·lusions i curiositat per tot, perquè ens connecten amb la vida. Aferradetes il·lusionades, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!.
EliminaTant els desitjos com les il·lusions no es poden controlar, apareixen en qualsevol moment, com també poden desaparèixer a l'instant. La curiositat ja sí que és més controlable, encara que no depengui tan sols de nosaltres. Per a mi, tot et pot connectar amb la vida, com també apartar-te d'ella.🤷♀️
Seria molt lleig de part meva, enviar-te aferradetes desitjades, així que millor dir que te les envio ben fortes.🤭😘🤗