Una entrada perfectamente armonizada, como es habitual, y en este caso más aún si cabe. La foto es estupenda con ese piano que tan bien describes en el poema y una luz preciosa. La versión del Claro de Luna es también una maravilla llena de notas pausadas como las que refieres. Preciosa entrada Paula Un abrazo
Magnífic text amb una molt encertada foto. M'encanta la música qye has triat i la Khatia Buniatishvili, a la que vaig veure en directe a l'Auditori de Barcelona ja fa uns quants anys. Aferradetes
Encara que la cançó ja no soni i les seves notes ja no les pugui sentir ningú, les melodies conegudes es mantenen a la nostra ment, a vegades insistents, a vegades pausades. Només el temps, el temps i el temps, les difumina.
Un poema molt intens, Paula. I Preciós. Aferradetes, bonica!
Per a mi és una de les coses més gravades que tinc, de vegades em sorprenc a mi mateixa de la quantitat de cançons que puc reconèixer, fins i tot de quan era molt petita. Moltes gràcies!.
Da pena verlo tan abandonado, cuando han proporcionado buenos días de gloria.
Me encanta la música de piano. Hoy precisamente han instalado, pianos de cola por distintas partes de mi ciudad y he ido de un lado para otro escuchando las interpretaciones de los voluntarios que se prestaban a tocarlo. Feliz fin de semana. Besos.
Para los que hemos estado de alguna manera vinculados con un piano, ese pasar del tiempo por su madera, por sus teclas, por sus cuerdas, nos rompe también.
Besos, Sara. PD: Celebro que el traductor funcione, que para eso está.😅
No sabria que considerar primero, si la foto que es fantastica y habla por si misma, o tu texto con ese sentimiento de ausencia tan marcado y doloroso. Bellisima entrada. Un abrazo grandeeeeee, bonito finde y gracias por estar!!!!
Un cop més, el record del temps passat. És bonic recordar moments del passat, però també pot ser molt dur. La foto és molt bonica i curiosa. Veritablement el piano ha conegut temps millors, però encara aguanta dempeus!!👍 Potser es tracte del restaurant decorat de manera tan original que has publicat altres vegades?🤔 Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
Quan no tens res més a fer, els records venen sempre.🤔
El piano ha tingut temps molt més agradables que els que té... I no, no sé on és ara, quan el vaig fotografiar estava en un magatzem de mobles antics.🤷♀️
Molt bell aquest "Temps adormit/ temps somiat". Ja sol passar. He llegit alguna vegada que l'amor és l'única malaltia que qui l'ha viscut vol recuperar.
Molt bonica la foto amb aquell reguitzell de coses atrotinades però que tenen llum pròpia, molt ben acompanyada d'un poema encisador i la bellesa de la música, que potser l'havien tocat amb aquest piano!!! Bona nit, Lluneta.
Ola, bom dia!
ResponEliminaGosto de escutar música que me traga paz e que tenha uma boa letra e interpretação.
Que tenha um excelente dia.
Um abraço.
La fotografia i el poema són de la meva collita, la música... ja m'agradaria a mi!.
EliminaBona tarda, Fatyma!.
Aferradetes.
Una entrada perfectamente armonizada, como es habitual, y en este caso más aún si cabe.
ResponEliminaLa foto es estupenda con ese piano que tan bien describes en el poema y una luz preciosa. La versión del Claro de Luna es también una maravilla llena de notas pausadas como las que refieres.
Preciosa entrada Paula
Un abrazo
Agradecida por tus bellas palabras.
EliminaAferradetes, Fernando.
M'agrada molt aquest poema.
ResponEliminaQuan la vida ja no et tracta bé és millor anar a la recerca de bons records.
Petons.
Moltes gràcies!.
EliminaAixò que dius és una veritat com una casa, crua i nua.
Petonets, Xavi.
Me gusta la foto con los elementos precisos, incluido esa especio de bol, que aporta color y un cierto toque dinámico. Abrazo
ResponElimina¡Muchas gracias, Luis!.
EliminaAferradetes.
Ens queden els bons records del que va ser la vida,
ResponEliminaper poder continuar ara amb la solitud.
Aferradetes, sa lluna!
Sí, és una manera de seguir...
EliminaAferradetes, Alfred.
Vídeo com uma imagem e sonoridade deslumbrantes. Belo poema e foto. Mas o vídeo... fabuloso.
ResponElimina.
Saudações cordiais.
.
Poema: “” Traições são trilhos sem nada ””…
.
M'agrada que t'agradi el vídeo... sempre hi ha per triar.
EliminaMoltes gràcies, Ricardo!.
Aferradetes.
Magnífic text amb una molt encertada foto.
ResponEliminaM'encanta la música qye has triat i la Khatia Buniatishvili, a la que vaig veure en directe a l'Auditori de Barcelona ja fa uns quants anys.
Aferradetes
Moltíssimes gràcies!.
EliminaPer aquí no tenim moltes oportunitats per veure música en directe.
Aferradetes, Josep.
Encara que la cançó ja no soni i les seves notes ja no les pugui sentir ningú, les melodies conegudes es mantenen a la nostra ment, a vegades insistents, a vegades pausades. Només el temps, el temps i el temps, les difumina.
ResponEliminaUn poema molt intens, Paula. I Preciós.
Aferradetes, bonica!
Per a mi és una de les coses més gravades que tinc, de vegades em sorprenc a mi mateixa de la quantitat de cançons que puc reconèixer, fins i tot de quan era molt petita.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Les cançons que t'han marcat més a la vida sempre es recorden, i sempre acaben tornant a la memòria.
ResponEliminaEl meu "disc dur" n'està ple de cançons. En altres coses potser em falli la memòria, però per la música mai.
EliminaAferradetes, Risto.
Como se echan de menos algunos seres a ratos.
ResponEliminaMe encanta la Buniatishvili, en general. ¡Je!!!
Besos
Más ratos de los que debería...
Elimina¡Jejeje!!.
Y ese tema en particular.
ResponEliminaBesos
A mí también me encanta, el tema y ella.😅
EliminaBesos
Amazing still life photography and beautiful words
ResponEliminaCelebro que t'agradi.
EliminaAferradetes, roentare.
I ell, abandonat, no era res sense ells.
ResponEliminapodi-.
La veritat és que quan el vaig veure, em caigué l'ànima als peus, recordant les hores que vaig practicar amb un piano molt semblant...
EliminaAferradetes, Carles.
Poema, imatge i música farcits de sentiments...
ResponEliminaAferradetes!!
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
La fotografia ja és un poema. El poema escrit ho complementa perfectament. I has trobat una composició molt idònia per arrodonir-ho.
ResponEliminaEm deixes molt contenta, Xavier.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes.
Da pena verlo tan abandonado, cuando han proporcionado buenos días de gloria.
ResponEliminaMe encanta la música de piano. Hoy precisamente han instalado, pianos de cola por distintas partes de mi ciudad y he ido de un lado para otro escuchando las interpretaciones de los voluntarios que se prestaban a tocarlo.
Feliz fin de semana. Besos.
Cierto, duele en el alma.
EliminaDebe ser una gozada, poder escuchar música, mientras paseas por las calles de tu ciudad. Te entiendo, fue mi primer instrumento.😉
Besos, Antonia.
Tiempo que quedó atrás y en un tiempo más, hasta se duda de mi que fue.
ResponEliminaBesitos de anís.
*Ya no ha fallado el traductor. Funciona de inmediato. :)
Para los que hemos estado de alguna manera vinculados con un piano, ese pasar del tiempo por su madera, por sus teclas, por sus cuerdas, nos rompe también.
EliminaBesos, Sara.
PD: Celebro que el traductor funcione, que para eso está.😅
No sabria que considerar primero, si la foto que es fantastica y habla por si misma, o tu texto con ese sentimiento de ausencia tan marcado y doloroso. Bellisima entrada. Un abrazo grandeeeeee, bonito finde y gracias por estar!!!!
ResponEliminaAhí están, para que podáis elegir o quedaros con los dos.😉
Elimina¡Muchísimas gracias a ti!.
Aferradetes, Eli.
Un cop més, el record del temps passat. És bonic recordar moments del passat, però també pot ser molt dur. La foto és molt bonica i curiosa. Veritablement el piano ha conegut temps millors, però encara aguanta dempeus!!👍 Potser es tracte del restaurant decorat de manera tan original que has publicat altres vegades?🤔 Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaQuan no tens res més a fer, els records venen sempre.🤔
EliminaEl piano ha tingut temps molt més agradables que els que té... I no, no sé on és ara, quan el vaig fotografiar estava en un magatzem de mobles antics.🤷♀️
Aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗
Hay canciones que nos marcan y gusta cuando la memoria nos las devuelve.
ResponEliminaSentida entrada Paula.
Buen fin de semana.
Un abrazo.
Una canción, un momento vivido.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.
La foto una pasada.
ResponEliminaOtro abrazo 🤗
¡Muchísimas gracias, Laura!.
EliminaFeliz sábado.
Més aferradetes.🤗
Una imagen que nos lleva a otros tiempos. A unos tiempos ya olvidados por muchos, o desconocidos...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Quizás sólo estén dormidos...
EliminaAferradetes, amic.
Molt bell aquest "Temps adormit/ temps somiat". Ja sol passar. He llegit alguna vegada que l'amor és l'única malaltia que qui l'ha viscut vol recuperar.
ResponEliminaCert, qui l'ha viscut, l'enyora.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Molt bonica la foto amb aquell reguitzell de coses atrotinades però que tenen llum pròpia,
ResponEliminamolt ben acompanyada d'un poema encisador i la bellesa de la música, que potser l'havien tocat amb aquest piano!!!
Bona nit, Lluneta.
Moltes gràcies!.
EliminaBen segur que l'havien tocat, pels anys que tenia no podia ser d'altra manera.
Aferradetes, nina.