Aquí asseguda al meu racó, vaig pensant per què fumo?... Els primers per cremar mal records, els següents per mantenir-me en peu i un grapat per cicatritzar ferides, les velles i les que encara han d'arribar. Altres per fer volar rialles i paraules buides. Uns per quan estigui contenta i altres per quan els fracassos m'arribin. Un per posar-me en marxa i un altra per mantenir el caliu de la ràbia. Alguns pels amors nous i altres pels que se'n van anar... Altres tants per espantar la por... Un per desenterrar la destral de guerra i un altre per fer les paus. Molts per escalfar-me quan no hi siguis... Descomptant els que pugui regalar... me'n quedaran dos, per si a la nit em desvetllo.
De vegades penso que si el tabac m'agrada tant és perquè, en aquest món buit i sense sentit, em dóna la impressió d'estar fent alguna cosa que té realment un significat.
Fumei durante cerca de 20 anos. Fumei muito. Um dia disse: Não fumo mais. E já lá vão mais de 30 anos e NUNCA mais fumei. Sofri? Sim. Sofri muito. Mas a minha vontade foi superior. Pense nisso. Fumar mata.
ResponElimina.
Feliz Sábado. Saudações poéticas
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Crec que tothom sap que el tabac no és gens bo, més que res per les porqueries que hi posen. Si no hi posessin substàncies additives, quitrans i altres porqueries no tendría cap risc.
EliminaPerò es tracta d'un relat.🤷♀️
Aferradetes, Ricardo.
No he fumat mai, però si he de creure el tango "Fumando espero", entenc el plaer dels fumadors, que necessiten cremar el temps i contemplar el fum com divaga... I si el fum serveix per entretenir l'espera, doncs endavant. Una abraçada, Lluneta
ResponEliminaImagino que és tot un ritual això del fum i el tabac... quantes nits els poetes han escrit, fumant-se tot el que tenien a mà?... No tots, és clar!.😉
EliminaAferradetes dolcetes, Olga.
Cada un troba la seva manera de trobar un petit consol, ni que sigui, en allò que té més a mà ....tot i que potser que el perjudiqui fins i tot .
ResponEliminaUn bon pensament fet lletra. Salut ;)
Si mires arreu, quantes coses ens fan mal bé o ens podrien matar?. I no és una justificació. Cadascú hauria de ser l'amo de la seva vida. N'hi ha que el tabac és un consol, per altres és un plaer i altres se'n voldrien desfer. Les solucions estan a l'abast de tothom.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
Una bona explicació sobre els motius i la tendència a fumar. M'ha agradat molt llegir-ho. Fins i tot jo, que no he fumat mai, ho he entès, jo diaria millor que abans.
ResponEliminaI el final és aclaparador, no diu gens a favor d'aquest món, (i te'n dno la raó) que fumar tingui més sentit que ell en tot el seu conjunt. Un final excel·lent per a la teva narració.
M'ha agradat molt, molt ben explicat, Paula, aferradetes, sense fum...
El rerefons d'aquest relat és la maleïda solitud.
EliminaRecordo que quan em vaig fer la prova d'embaràs (als poquets dies d'estar-hi), jo era una fumadora de dos paquets diaris, que pensava que no hi hauria res que em pogués aturar. Va ser veure el resultat i inexplicablement vaig deixar de fumar, però tampoc em molestava ni el fum ni l'olor. Vaig estar més d'un any sense la necessitat d'una cigarreta... Llavors tenia sentit la meva vida.
Quan vaig veure la noia, m'hi vaig veure reflectida en una etapa de la meva vida.
Moltes gràcies!.
Aferradetes lliures, nina.
Mai he estat fumador i sóc dels convençuts que el tabac o l'alcohol mai em solucionarian cap problema, al contrari potser m'en portarien de nous.
ResponEliminaAferradetes
El relat no parla de solucionar problemes, més bé d'un acompanyament.
EliminaAferradetes, Josep.
Foc i fum, un munt d'il·lusió. Record les discoteques dels anys 70, la música quedava al cap, el fum del tabac la roba impregnada.
ResponEliminaLa poesia al terra enterrada les il·lusions en les poques hores de somnis fumades.
Jo era molt petita als 70 i amb dotze anys encara jugava pels carrers.😅
EliminaAra això és impensable, com una mena de leprosos són considerats els fumadors, sort que ens queda la poesia.
Aferradetes...
It all started out as a trendy thing to do. Then all sorts of reasons followed
ResponEliminaTothom qui fuma comença per un motiu, com també els que segueixen fumant o els que ho volen deixar.
EliminaAferradetes, roentare.
Cuando deje de fumar hace muuuuuchos años encontré uno de los significados de la libertad.
ResponEliminaEl tabaco no es más que otra forma de esclavitud.
Un amanecer, una buena conversación, una buena compañía, infinidad de ejemplos........, son sinónimos de libertad.
No et diré que no, però vols dir que els fumadors no gaudeixen d'un clarejar, d'una bona conversa o de bona companyia?. Hi ha tantes coses que ens esclavitzen...
EliminaAferradetes, Pere.
Pues yo fumo porque me encanta fumar, ahora solo fumo los ricos como decía mi padre, el de después de las comidas, tomando algo, de charla con amigos, así que no lo voy a dejar. Me ha encanto leerte y el cuadro es maravilloso. Un fuerte abrazo hacia el Mediterráneo, echándome un cigarro, jejeje
ResponEliminaSon los mejores, "los ricos" como decía tu padre. Los que se saborean con toda intensidad. Saber controlarlos sería todo un logro.
Elimina¡Muchas gracias!.
No se puede brindar con un cigarrillo, ¿no?.😉
Aferradetes, Germán.
12 años sin fumar = 13 kilos más. ;-)
ResponEliminaLo tuyo es una cuestión de peso.😅
EliminaAferradetes, Sean.
T'ha inspirat molt bé aquesta pintura... que, per cert, m'agrada molt.
ResponEliminaEl tabac ha estat el refugi de moltes situacions i models de conducta.
Petons.
Doncs crec que has dit la paraula clau: REFUGI.
EliminaLa pintura també em va enganxar a mi.
Petonets, Xavi.
Jo vaig començar a fumar quan tenia 16 anys (perquè també ho feien els altres companys) i ho vaig deixar del tot abans de complir els 18 (perquè no hi trobava res), així que segurament no soc la persona més indicada per comentar els motius que et porten a fumar tant com ho fa la protagonista del teu relat. Des de fora i sense ànim d'ofendre-la, li diria que tots aquests motius que explica em semblen autojustificacions i que el que realment li passa és que està enganxada a la nicotina. Una droga que per molt que sigui legal, no deixa de ser una droga. Li desitjo, de tot cor, que trobi una manera millor que cremar cigarrets per omplir de sentit el seu món.
ResponEliminaUn relat que fa pensar, certament. Abraçades, Sa Lluna.
No sé si el motiu és que està enganxada a la nicotina, podria ser-ne un dels importants, però no crec que sigui l'únic.
EliminaJo que vaig començar joveneta com tu i que ho he deixat en moltes ocasions i amb temps distints de durada, penso que no tot és la nicotina. Més bé et diria que s'hi ajunten diversos factors... mentals més que físics.
Aferradetes, Mac.
Deje dos veces de fumar y la segunda vez que volví a fumar fue por culpa de una chica. Y a llevo al menos cuarenta años sin fumar.
ResponEliminaBesos
Pobre chica, cargando con tu culpa el resto de sus días.😅
EliminaEl trasfondo del relato no es el tabaco, aunque parece que casi todos lo habéis centrado en eso.
Besos, Toni.
Muy buena pintura y muy buena entrada. Fumar es delicioso para quien fuma. Ahora que han decidido que se debe dejar de fumar y han implementado mil medidas para prohibirlo, dejan al fumador como si fuera un delincuente.
ResponEliminaUn abrazo!
Es hipocresía pura. Quienes prohíben que se deje de fumar, por una parte recaudan por las multas y, por otra, lo hacen con los impuestos al tabaco. Si quieres prohibir algo de verdad, no dejes que se venda... Aunque yo soy más bien de prohibido prohibir. A los que fuman les hacen sentir como apestados.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Sara.
Parla, la protagonista, del tabac com si fos alcohol! M'agraden molt totes les coses que va dient.
ResponEliminaJo que sóc fumadora, però no m'agrada gens l'alcohol, penso que tant un com l'altre no són més que refugis.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.
Massa motius per a fumar, però de segur que si gratem una mica en trobes tants o més per a no fer-ho.
ResponEliminaSalut i abraçades.
PODI-.
Suposo que això depèn de cada persona, no podem generalitzar.
EliminaAferradetes, Carles.
Vendre fum, consumir-ne...
ResponEliminaTenim un paral·lelisme amb les raons per deixar de fumar. Quan va néixer la meva filla, fa 41 anys, tot i que aleshores no érem tan conscients com ara, del molt que perjudica el tabaquisme, vaig entendre que aquells pulmonets tan tendres no havien d'aguantar el meu fum. I fumar a la finestra no em plaïa. Solució: deixar-ho.
Quan vaig estar malalt, fa 7 anys, el metge em va dir que el fet d'haver fumat havia propiciat la malaltia.
Doncs sí, amb tot el que hi fiquen no va massa bé pel cos. Tot i que no és bo, les paraules del metge sempre van cap allà mateix. Conec una persona a la que el metge estava segur que era fumador i no n'havia provat mai cap.🤦♀️
EliminaQuan vaig tornar a fumar, ho feia quan no hi havia el meu fill o a l'aire lliure.
Aferradetes, Xavier.
Inspirat relat que parteixes d'un bonic quadre.
ResponEliminaAferradetes, paula!
Moltes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
Es bastante antiguo el retrato, en ese tiempo pocas mujeres fumaban. Ahora es de lo más común, aunque yo no soy fumadora, fui tentada a probarlo y no me convenció.
ResponEliminaBuen relato te ha inspirado el retrato, en esta fría mañana.
Besos.
Seguramente era repudiada por eso, no por dañar los pulmones de los no fumadores, más bien por ser mujer.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aquí ha nevado toda la noche. Heladita estoy al no estar acostumbrada.🥶
Besos, Antonia.
Amb tants motius, et deixaràs una fortuna en tabac!!
ResponEliminaCrec que el que menys li importa és la fortuna.
EliminaAferradetes, Risto.
Ho sento, Paula, però jo també et donaré la tabarra antitabac. Està demostrat que la nicotina, no només les substàncies addictives afegides al tabac, actua sobre les àrees del cervell que regulen les sensacions plaents, provocant l'aparició de dependència. També actua sobre el sistema cardiovascular augmentant la freqüència cardíaca, cosa que està en contradicció amb l'enganyosa sensació de calma que produeix al fumador.
ResponEliminaTambé he sentit a dir molt als fumadors que el fet de fumar els dóna companyia. El tabac pot ser una bona forma per combatre la solitud? Sembla que sí: https://www.diariodemallorca.es/salud/2020/06/16/soledad-sea-dificil-fumar-8013651.html
En aquest cas entren en contradicció el benestar físic i emocional. Cada persona és un món i decideix lliurement cap on inclinar el pes de la balança. Res a dir sobre això, excepte un respecte absolut cap a la decisió de cada persona. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘😘
Tot i que la idea principal del meu relat no era el tabac, gairebé tots heu parlat d'ell. I he anat contestant al que dèieu. Tothom és lliure d'interpretar un escrit i, com solc fer, ho respecto encara que no hi estigui d'acord.
EliminaPer la meva experiència amb el tabac, puc dir que en les etapes on em sentia més relaxada, més feliç i més acompanyada, disminuïa el seu consum. També han estat les etapes que ho he deixat. Amb això no vull fer apologia del tabac, sé perfectament que no és gens bo per a la salut, ningú m'ha de donar "la tabarra" per entendre-ho.😅 Tot i que sembla que n'hi ha que ens traten com si no poguéssim raonar pel fet de fumar o, pitjor, com empestats. Sempre dic que no vaig a favor d'aquells que prohibeixen res, perquè el respecte és més important per a mi.
Aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗
Jamas habia pensado que el tabaco sirviera para quemar los malos recuerdos... Muy bello texto. La imagen es preciosa.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Eso dice la protagonista.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, amic.
Bien explicados los muchos motivos tiene la fumadora para seguir fumando.Me gusta el cuadro.
ResponEliminaEn casa solo fumaba Paco, lo dejó hace 30 años, después de muchas peleas con él, se salia en pleno invierno a fumar a la terraza, los chicos cuando lo veían en casa le apagaban el cigarro. Le costó pero hoy se alegra de haberlo dejado.
Buena noche.
Un abrazo.
Es complicado, siempre existen razones para seguir fumando o para dejarlo. Lo que sí es cierto es que nadie puede decidirlo más que uno mismo.
Elimina¡Dice tanto ese cuadro!. ¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.
Cualquier excusa es buena para sostener una adicción,(por más que le demos mil vueltas en nuestro corsé mental), aunque yo, perdóneme usted, prefiero la lírica.
ResponEliminaRecuerdo a Sara Montiel, y su "fumando espero" (curioso tango reconvertido a cuplé), ella al hombre que quiere, aunque cualquiera puede esperar fumando cualquier cosa.
Fumar es un placer
Genial, sensual
Fumando espero
Al hombre a quien yo quiero
Tras los cristales
De alegres ventanales
Y mientras fumo
Mi vida no consumo
Porque flotando el humo
Me suele adormecer
Tendida en la chaisse longue
Fumar y amar...
Ver a mi amante
Solícito y galante
Sentir sus labios
Besar con besos sabios
Y el devaneo
Sentir con más deseo
Cuando sus ojos veo
Sedientos de placer
Por eso estando mi bien
Es mi fumar un Edén
Dame el humo de tu boca
Anda, que así me vuelves loca
Corre, que quiero enloquecer de placer
Sintiendo ese calor
Del humo embriagador
Que acaba por prender la llama ardiente del amor
Tens raó, qualsevol pot esperar allò que li plagui, fumant.
EliminaI del tango que et puc dir... és d'una sensualitat aclaparadora...
🎵 Dame el humo de tu boca
Anda, que así me vuelves loca 🎵
jejejej...!. Corramos un tupido velo.
Com sempre, agraïda per les teves paraules.
Aferradetes, Jota.
Veig que la protagonista aprofitava tant els moments bons com els no tant, com excusa per fumar-se una cigarreta...Jo vaig està molt contenta quan van posar la llei anti-tabac!
ResponEliminaA mi sempre m'ha molestat el fum del altres i jo no he estat fumadora, potser perquè a casa mai ens ho van prohibir!
Petonets, Lluneta.
A casa meva tampoc ens ho prohibiren, ni el pare ni la mare fumaren mai. I dels tres fills, dos han sigut fumadors i una no. Ja veus que per aquí té poc sentit. Entenc que si no has fumat mai, et molesti el fum... els pitjors en queixar-se són els ex-fumadors.😅
EliminaAferradetes, Roser.