Miro per la finestra i veig el carrer buit. Moments després un dona amb paraigües creua, a mà dreta el Museu del Calçat, per davant un petit parc i un pas de vianants a l'esquerra. Els dies de pluja em sento obligada a pensar... Tots els poemes s'haurien d'escriure en vertical, com la roba estesa i humida... I em pregunto si la pluja és el motor de la solitud com una part més del nostre patiment. Mentrestant, el so de les gotes m'envaeix per dins.
Sin tener que mojarte has hecho desde la ventana una buena fotografía. Aunque el día se a vuelto gris hay fantásticos colores en tu fotografía.
ResponEliminaBesos.
Realmente fue desde el balcón, si hubiera sacado la cámara por la ventana nos hubiéramos mojado las dos.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Antonia.
Els poemes estan en funció
ResponEliminade quines paraules utilizes
i que vols expressar,
més que com les posis,
però les gotes interiors,
aquestes estan
per valorar bé els versos.
Aferradetes, sa lluna!
De fet ho penso així, s'haurien d'escriure en vertical perquè com la roba estesa, cada vers com cada peça té el seu propi pes.
EliminaAferradetes, Alfred.
Me gusta ver llover Paula. Y tu imagen.
ResponEliminaPero tanto como estamos teniendo ya cansa un poquino.Y hay sitios en los que se quejan de que cae nada. Es su tiempo amiga.
Buen miércoles.
Un abrazo.
Desde noviembre no ha llovido por aquí. Se nubla como si tuviera que caer el cielo y, así como vienen, las nubes se van. Las temperaturas son muy suaves al mediodía y sobre las cinco bajan de diez a doce grados de golpe, pero sin gota alguna. Como no cambie un poco, tendremos un verano complicado.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.
La pluja, al cine, sempre és una metàfora de la tristesa. I les gotes són les llàgrimes. En el video d'aquesta melodia de violes i violins més aviat infon alegria. Curiós que el del violoncel porta una samarreta dels Beatles, que també tenen una cançó dedicada a la pluja: "Rain"
ResponEliminaEl vídeo és el punt que treu la tristor del poema...
EliminaNo m'havia fixat en el detall, perquè tanco els ulls quan sento música.😊
Aferradetes, Xavier.
Certament, la pluja també em porta a un estat de letargia difícil d'explicar. No entenc com pot haver-hi gent que viu a indrets on plou tan sovint.
ResponEliminaDe tant en tant un dia de pluja val, és necessari per rentar una mica l’aire i per regar els camps. Dos dies de pluja ja no tenen massa cabuda en la lògica mediterrània, però s’accepta. Però, més de dos dies de pluja? Una broma de mal gust.🤭 Sembla mentida, però a mi m'afecta moltíssim; per una part m'agrada veure la pluja quan cau (darrera un vidre), però la manca de llum és superior a mi. Molt contradictori, oi?.
EliminaAferradetes, Risto.
Intenso, profundo, poderoso poeticamente. Bonito de ler
ResponElimina.
Saudações poéticas
.
Molt agraïda per les teves paraules.
EliminaAferradetes, Ricardo.
La pluja acostuma a despertar la tristor i la poesia es frega les mans pensant en poemes plens de malenconia i nostàlgia.
ResponEliminaPetons.
Es podria dir que fa l'agost amb mi.😉
EliminaPetonets, Xavi.
Bona foto, bona descripció i bona musica, què més es pot demanar?
ResponEliminaAferradetes
Que vos agradi a tots... no sé si demano massa.
EliminaAferradetes, Josep.
La pluja sempre porta una mica de nostàlgia i de tristesa... però si ens falta és terrible.
ResponEliminaAquest poema o prosa poètica l'has escrit en horitzontal i t'ha sortit molt bé.
Aferradetes de pluja...
Gràcies, Carme!.
EliminaNo sé, crec que els poemes tenen més força si s'escriuen en vertical.🤷♀️
Suposo que va amb la sensibilitat de la persona, a mi que m'afecten tots els canvis, ja et pots imaginar!.
Aferradetes assolellades, nina.
A mi me encantan estos días lluviosos. Hoy me he mojado por cierto.
ResponEliminaBesos
Como voy cambiando con la luna, el tiempo... pues no creo que sea muy conveniente para mí.
EliminaBesos
A nice walk in the rain.
ResponEliminaPara mí, sí... no sé si para ella lo fue, tendría que preguntárselo.🤭
EliminaAferradetes, roentare.
Si això és el qu`we veus per la teva finestra, podies posar una tirolina i baixar fins al parc i jugar amb els aparells, que encara que siguin per a infants, segur que els grans també en poden gaudir, he, he !!!
ResponEliminaM'agrada aquesta foto tan acolorida i la senyora que amb el paraigua que fa joc amb la motxilla; A mi m'agraden els dies de pluja, sobreror quan és tranquil·la i no penso que sigui trista, potser son uns dies que la melanconia ens ve a visitar...
Petonets, Paula.
Bé, això és el que veig des del meu balcó. Baixar en tirolina no he crec, més que res pel meu vertigen.🤦♀️
EliminaA mi els dies de pluja més bé no, però suposo que és la manca de llum que em trastoca.
Aferradetes, nina.
A mi la pluja em flipa. L'enyoro gairebé tot l'any. Em fa sentir present, arrelada al moment present. Avui et recomano jo una cançó super bonica que en parla.
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=5oLNEZTER4A
A mi m'agrada molt quan dormo, potser quan no en sóc conscient és més maca.
EliminaMoltes gràcies per la cançó!.
Aferradetes, somnis.
In diesem Fall regnete es interessante Gedanken zu einem interessanten Foto und als Zugabe die passende Musik.
ResponEliminaCada cop amb una llengua diferent, aviat semblarà la ONU.😉
EliminaM'agrada que trobis interessants les meves reflexions. Moltes gràcies!.
Aferradetes, Sean.
What language would you like next? ;-)
EliminaNow seriously: I erronneously copied & pasted the German instead of its translation.
Xinès?. 🤭
EliminaPots escriure com vulguis, també faig servir el traductor.
Serà tot un repte el proper.😉
你的愿望就是我的命令，亲爱的宝拉。
Elimina夜晚的宁静。
Mare meva!. No et poden dir res a tu.😂 Així m'agrada, a les meves ordres.😉
EliminaBon descans, Sean.
Un buen conjunto de colores.
ResponEliminaCreo que pintaron el gris del cielo.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
Reflexions maques de llegir.
ResponEliminapodi-.
Moltes gràcies, Carles!.
EliminaAferradetes.
Muy bella imagen, con bellos colores, amiga... La verdad, no sé si la lluvia predispone o no a la tristeza. Dependerá del estado de animo con que nos pille.
ResponEliminaUn abrazo
Mi estado de ánimo depende y mucho de los cambios que se producen en la naturaleza...
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, amic.
Ahora los días de lluvia son motivo de fiesta...
ResponEliminaBonita entrada, la música es muy apropiada para esos días de lluvia que reflejas tan bien en la foto.
Después de unos días con gripe voy a aprovechar para tomarme un tiempo de descanso.
Nos vemos a la vuelta Paula, un abrazo
¡Muchas gracias!.
EliminaAhora mismo te había dejado un comentario en tu blog, me extrañaba mucho que no hubieras vuelto de las vacaciones.
Descansa y recupérate pronto. Te esperamos.
Aferradetes, Fernando.
Hi ha molts factors que poden induir al nostre estat d’ànim, i no sempre és un de sol, a vegades s'associen la llum ( o la manca de llum), l’edat, la solitud i els records que venen de bracet amb les pèrdues que hem sofert... El sol, algunes vegades, és un substitut del prozac...
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Ben cert això que dius, de vegades és una petita cosa i d'altres un caramull... Per a mi, el sol té moltes més avantatges que el prozac i, a més, és gratuït.😉
EliminaAferradetes, Joan.
Es hermoso ver llover y no mojarse. Bonitas letras, imagen y video musical. En verdad, inspiradora entrada!!!
ResponEliminaBesos.
La lluvia, unas veces te da y otras te quita...
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Sara.
"Tots els poemes s'haurien d'escriure en vertical": fa pensar això. Anar de dins cap a fora, de baix cap a dalt, és el que diuen que ha de fer l'art.
ResponEliminaM'agrada que vos faci pensar.
EliminaAferradetes, Helena.
A mi tampoc m'agrada la pluja. Per ser més precís, no m'agraden els dies grisos i tristos de pluja. Ha de ploure, però ho hauria de fer sempre de nit. Llum, més llum, sempre més llum!! Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaAmb tanta tecnologia i encara ningú a inventat l'aixeta que ens permeti fer ploure quan volem.🤭 A mi també m'agradaria que plogués a les nits, quan estic ben tapadeta al llit i als matins sortís un bon sol.
EliminaAferradetes de tornada, Alfons.😘🤗