21 de gener 2023

LA FUMADORA

 Elin Danielson-Gambogi, 1890, Avslutad frukost 

Aquí asseguda al meu racó, vaig pensant per què fumo?... Els primers per cremar mal records, els següents per mantenir-me en peu i un grapat per cicatritzar ferides, les velles i les que encara han d'arribar. Altres per fer volar rialles i paraules buides. Uns per quan estigui contenta i altres per quan els fracassos m'arribin. Un per posar-me en marxa i un altra per mantenir el caliu de la ràbia. Alguns pels amors nous i altres pels que se'n van anar...  Altres tants per espantar la por...  Un per desenterrar la destral de guerra i un altre per fer les paus. Molts per escalfar-me quan no hi siguis... Descomptant els que pugui regalar... me'n quedaran dos, per si a la nit em desvetllo. 

De vegades penso que si el tabac m'agrada tant és perquè, en aquest món buit i sense sentit, em dóna la impressió d'estar fent alguna cosa que té realment un significat.

50 comentaris :

  1. Fumei durante cerca de 20 anos. Fumei muito. Um dia disse: Não fumo mais. E já lá vão mais de 30 anos e NUNCA mais fumei. Sofri? Sim. Sofri muito. Mas a minha vontade foi superior. Pense nisso. Fumar mata.
    .
    Feliz Sábado. Saudações poéticas
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tothom sap que el tabac no és gens bo, més que res per les porqueries que hi posen. Si no hi posessin substàncies additives, quitrans i altres porqueries no tendría cap risc.
      Però es tracta d'un relat.🤷‍♀️

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  2. No he fumat mai, però si he de creure el tango "Fumando espero", entenc el plaer dels fumadors, que necessiten cremar el temps i contemplar el fum com divaga... I si el fum serveix per entretenir l'espera, doncs endavant. Una abraçada, Lluneta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que és tot un ritual això del fum i el tabac... quantes nits els poetes han escrit, fumant-se tot el que tenien a mà?... No tots, és clar!.😉

      Aferradetes dolcetes, Olga.

      Elimina
  3. Cada un troba la seva manera de trobar un petit consol, ni que sigui, en allò que té més a mà ....tot i que potser que el perjudiqui fins i tot .
    Un bon pensament fet lletra. Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si mires arreu, quantes coses ens fan mal bé o ens podrien matar?. I no és una justificació. Cadascú hauria de ser l'amo de la seva vida. N'hi ha que el tabac és un consol, per altres és un plaer i altres se'n voldrien desfer. Les solucions estan a l'abast de tothom.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  4. Una bona explicació sobre els motius i la tendència a fumar. M'ha agradat molt llegir-ho. Fins i tot jo, que no he fumat mai, ho he entès, jo diaria millor que abans.

    I el final és aclaparador, no diu gens a favor d'aquest món, (i te'n dno la raó) que fumar tingui més sentit que ell en tot el seu conjunt. Un final excel·lent per a la teva narració.

    M'ha agradat molt, molt ben explicat, Paula, aferradetes, sense fum...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El rerefons d'aquest relat és la maleïda solitud.

      Recordo que quan em vaig fer la prova d'embaràs (als poquets dies d'estar-hi), jo era una fumadora de dos paquets diaris, que pensava que no hi hauria res que em pogués aturar. Va ser veure el resultat i inexplicablement vaig deixar de fumar, però tampoc em molestava ni el fum ni l'olor. Vaig estar més d'un any sense la necessitat d'una cigarreta... Llavors tenia sentit la meva vida.

      Quan vaig veure la noia, m'hi vaig veure reflectida en una etapa de la meva vida.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes lliures, nina.

      Elimina
  5. Mai he estat fumador i sóc dels convençuts que el tabac o l'alcohol mai em solucionarian cap problema, al contrari potser m'en portarien de nous.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. El relat no parla de solucionar problemes, més bé d'un acompanyament.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  6. Anònim21.1.23

    Foc i fum, un munt d'il·lusió. Record les discoteques dels anys 70, la música quedava al cap, el fum del tabac la roba impregnada.
    La poesia al terra enterrada les il·lusions en les poques hores de somnis fumades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo era molt petita als 70 i amb dotze anys encara jugava pels carrers.😅
      Ara això és impensable, com una mena de leprosos són considerats els fumadors, sort que ens queda la poesia.

      Aferradetes...

      Elimina
  7. It all started out as a trendy thing to do. Then all sorts of reasons followed

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tothom qui fuma comença per un motiu, com també els que segueixen fumant o els que ho volen deixar.

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  8. Cuando deje de fumar hace muuuuuchos años encontré uno de los significados de la libertad.
    El tabaco no es más que otra forma de esclavitud.
    Un amanecer, una buena conversación, una buena compañía, infinidad de ejemplos........, son sinónimos de libertad.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et diré que no, però vols dir que els fumadors no gaudeixen d'un clarejar, d'una bona conversa o de bona companyia?. Hi ha tantes coses que ens esclavitzen...

      Aferradetes, Pere.

      Elimina
  9. Pues yo fumo porque me encanta fumar, ahora solo fumo los ricos como decía mi padre, el de después de las comidas, tomando algo, de charla con amigos, así que no lo voy a dejar. Me ha encanto leerte y el cuadro es maravilloso. Un fuerte abrazo hacia el Mediterráneo, echándome un cigarro, jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son los mejores, "los ricos" como decía tu padre. Los que se saborean con toda intensidad. Saber controlarlos sería todo un logro.
      ¡Muchas gracias!.

      No se puede brindar con un cigarrillo, ¿no?.😉
      Aferradetes, Germán.

      Elimina
  10. 12 años sin fumar = 13 kilos más. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo tuyo es una cuestión de peso.😅

      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  11. T'ha inspirat molt bé aquesta pintura... que, per cert, m'agrada molt.
    El tabac ha estat el refugi de moltes situacions i models de conducta.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs crec que has dit la paraula clau: REFUGI.

      La pintura també em va enganxar a mi.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  12. Jo vaig començar a fumar quan tenia 16 anys (perquè també ho feien els altres companys) i ho vaig deixar del tot abans de complir els 18 (perquè no hi trobava res), així que segurament no soc la persona més indicada per comentar els motius que et porten a fumar tant com ho fa la protagonista del teu relat. Des de fora i sense ànim d'ofendre-la, li diria que tots aquests motius que explica em semblen autojustificacions i que el que realment li passa és que està enganxada a la nicotina. Una droga que per molt que sigui legal, no deixa de ser una droga. Li desitjo, de tot cor, que trobi una manera millor que cremar cigarrets per omplir de sentit el seu món.

    Un relat que fa pensar, certament. Abraçades, Sa Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si el motiu és que està enganxada a la nicotina, podria ser-ne un dels importants, però no crec que sigui l'únic.
      Jo que vaig començar joveneta com tu i que ho he deixat en moltes ocasions i amb temps distints de durada, penso que no tot és la nicotina. Més bé et diria que s'hi ajunten diversos factors... mentals més que físics.

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  13. Deje dos veces de fumar y la segunda vez que volví a fumar fue por culpa de una chica. Y a llevo al menos cuarenta años sin fumar.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobre chica, cargando con tu culpa el resto de sus días.😅
      El trasfondo del relato no es el tabaco, aunque parece que casi todos lo habéis centrado en eso.

      Besos, Toni.

      Elimina
  14. Muy buena pintura y muy buena entrada. Fumar es delicioso para quien fuma. Ahora que han decidido que se debe dejar de fumar y han implementado mil medidas para prohibirlo, dejan al fumador como si fuera un delincuente.
    Un abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es hipocresía pura. Quienes prohíben que se deje de fumar, por una parte recaudan por las multas y, por otra, lo hacen con los impuestos al tabaco. Si quieres prohibir algo de verdad, no dejes que se venda... Aunque yo soy más bien de prohibido prohibir. A los que fuman les hacen sentir como apestados.
      ¡Muchas gracias!.

      Besos, Sara.

      Elimina
  15. Parla, la protagonista, del tabac com si fos alcohol! M'agraden molt totes les coses que va dient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo que sóc fumadora, però no m'agrada gens l'alcohol, penso que tant un com l'altre no són més que refugis.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  16. Massa motius per a fumar, però de segur que si gratem una mica en trobes tants o més per a no fer-ho.

    Salut i abraçades.
    PODI-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que això depèn de cada persona, no podem generalitzar.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  17. Vendre fum, consumir-ne...
    Tenim un paral·lelisme amb les raons per deixar de fumar. Quan va néixer la meva filla, fa 41 anys, tot i que aleshores no érem tan conscients com ara, del molt que perjudica el tabaquisme, vaig entendre que aquells pulmonets tan tendres no havien d'aguantar el meu fum. I fumar a la finestra no em plaïa. Solució: deixar-ho.
    Quan vaig estar malalt, fa 7 anys, el metge em va dir que el fet d'haver fumat havia propiciat la malaltia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, amb tot el que hi fiquen no va massa bé pel cos. Tot i que no és bo, les paraules del metge sempre van cap allà mateix. Conec una persona a la que el metge estava segur que era fumador i no n'havia provat mai cap.🤦‍♀️
      Quan vaig tornar a fumar, ho feia quan no hi havia el meu fill o a l'aire lliure.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  18. Inspirat relat que parteixes d'un bonic quadre.
    Aferradetes, paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan!.

      Aferradetes.

      Elimina
  19. Es bastante antiguo el retrato, en ese tiempo pocas mujeres fumaban. Ahora es de lo más común, aunque yo no soy fumadora, fui tentada a probarlo y no me convenció.
    Buen relato te ha inspirado el retrato, en esta fría mañana.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguramente era repudiada por eso, no por dañar los pulmones de los no fumadores, más bien por ser mujer.
      ¡Muchas gracias!.

      Aquí ha nevado toda la noche. Heladita estoy al no estar acostumbrada.🥶
      Besos, Antonia.

      Elimina
  20. Amb tants motius, et deixaràs una fortuna en tabac!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que el que menys li importa és la fortuna.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  21. Ho sento, Paula, però jo també et donaré la tabarra antitabac. Està demostrat que la nicotina, no només les substàncies addictives afegides al tabac, actua sobre les àrees del cervell que regulen les sensacions plaents, provocant l'aparició de dependència. També actua sobre el sistema cardiovascular augmentant la freqüència cardíaca, cosa que està en contradicció amb l'enganyosa sensació de calma que produeix al fumador.
    També he sentit a dir molt als fumadors que el fet de fumar els dóna companyia. El tabac pot ser una bona forma per combatre la solitud? Sembla que sí: https://www.diariodemallorca.es/salud/2020/06/16/soledad-sea-dificil-fumar-8013651.html
    En aquest cas entren en contradicció el benestar físic i emocional. Cada persona és un món i decideix lliurement cap on inclinar el pes de la balança. Res a dir sobre això, excepte un respecte absolut cap a la decisió de cada persona. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que la idea principal del meu relat no era el tabac, gairebé tots heu parlat d'ell. I he anat contestant al que dèieu. Tothom és lliure d'interpretar un escrit i, com solc fer, ho respecto encara que no hi estigui d'acord.
      Per la meva experiència amb el tabac, puc dir que en les etapes on em sentia més relaxada, més feliç i més acompanyada, disminuïa el seu consum. També han estat les etapes que ho he deixat. Amb això no vull fer apologia del tabac, sé perfectament que no és gens bo per a la salut, ningú m'ha de donar "la tabarra" per entendre-ho.😅 Tot i que sembla que n'hi ha que ens traten com si no poguéssim raonar pel fet de fumar o, pitjor, com empestats. Sempre dic que no vaig a favor d'aquells que prohibeixen res, perquè el respecte és més important per a mi.

      Aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗

      Elimina
  22. Jamas habia pensado que el tabaco sirviera para quemar los malos recuerdos... Muy bello texto. La imagen es preciosa.
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso dice la protagonista.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  23. Bien explicados los muchos motivos tiene la fumadora para seguir fumando.Me gusta el cuadro.
    En casa solo fumaba Paco, lo dejó hace 30 años, después de muchas peleas con él, se salia en pleno invierno a fumar a la terraza, los chicos cuando lo veían en casa le apagaban el cigarro. Le costó pero hoy se alegra de haberlo dejado.
    Buena noche.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es complicado, siempre existen razones para seguir fumando o para dejarlo. Lo que sí es cierto es que nadie puede decidirlo más que uno mismo.

      ¡Dice tanto ese cuadro!. ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  24. Anònim26.1.23

    Cualquier excusa es buena para sostener una adicción,(por más que le demos mil vueltas en nuestro corsé mental), aunque yo, perdóneme usted, prefiero la lírica.
    Recuerdo a Sara Montiel, y su "fumando espero" (curioso tango reconvertido a cuplé), ella al hombre que quiere, aunque cualquiera puede esperar fumando cualquier cosa.
    Fumar es un placer
    Genial, sensual
    Fumando espero
    Al hombre a quien yo quiero
    Tras los cristales
    De alegres ventanales
    Y mientras fumo
    Mi vida no consumo
    Porque flotando el humo
    Me suele adormecer
    Tendida en la chaisse longue
    Fumar y amar...
    Ver a mi amante
    Solícito y galante
    Sentir sus labios
    Besar con besos sabios
    Y el devaneo
    Sentir con más deseo
    Cuando sus ojos veo
    Sedientos de placer
    Por eso estando mi bien
    Es mi fumar un Edén
    Dame el humo de tu boca
    Anda, que así me vuelves loca
    Corre, que quiero enloquecer de placer
    Sintiendo ese calor
    Del humo embriagador
    Que acaba por prender la llama ardiente del amor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, qualsevol pot esperar allò que li plagui, fumant.

      I del tango que et puc dir... és d'una sensualitat aclaparadora...
      🎵 Dame el humo de tu boca
      Anda, que así me vuelves loca 🎵
      jejejej...!. Corramos un tupido velo.

      Com sempre, agraïda per les teves paraules.
      Aferradetes, Jota.

      Elimina
  25. Veig que la protagonista aprofitava tant els moments bons com els no tant, com excusa per fumar-se una cigarreta...Jo vaig està molt contenta quan van posar la llei anti-tabac!
    A mi sempre m'ha molestat el fum del altres i jo no he estat fumadora, potser perquè a casa mai ens ho van prohibir!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa meva tampoc ens ho prohibiren, ni el pare ni la mare fumaren mai. I dels tres fills, dos han sigut fumadors i una no. Ja veus que per aquí té poc sentit. Entenc que si no has fumat mai, et molesti el fum... els pitjors en queixar-se són els ex-fumadors.😅

      Aferradetes, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!