no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
- Vicent Andrés Estellés
Gràssis, Albert! ***
Qualsevol pot enfadar-se, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i del mode correcte, això, certament, no resulta tant senzill.
- Aristòtiol ( Ètica a Nicònam)
Gràssis, Gerònima! ***
Puntall de lluna
fendit per altres llunes.
Agut, dardeges.
fendit per altres llunes.
Agut, dardeges.
La lluna amiga
mai no se'n va
sempre retorna
i refà el camí.
Ens acompanya
des d'allà dalt
moments de sol
moments de dol.
- Carme Rosanas
Gràssis, Carme! ***
Saber-te en totes les aromes
que hem viscut
i que guardo
com engrunes d’estels que,
un cop,
em vagarejaren el cos.
que hem viscut
i que guardo
com engrunes d’estels que,
un cop,
em vagarejaren el cos.
- Miquel Àngel Vich
Gràssis, Barbollaire! ***
Gener benigne. Sota
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla
que les enllaça, et penses
que signifiquen res?
Mira, i ja han estat
prou per tu.
Cor seduït,
renúncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.
Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.
- Gabriel Ferrater
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla
que les enllaça, et penses
que signifiquen res?
Mira, i ja han estat
prou per tu.
Cor seduït,
renúncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.
Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.
- Gabriel Ferrater
Tot va començar amb un mail que vaig rebre d'en Jordi Dorca, on em convidava a seguir una cadena amb el fi de compartir poesia o, millor dit, aquelles paraules que un dia ens van "marcar" d'alguna manera.
Aquestes són les paraules que m'han arribat fins ara. També han arribat altres mails d'amics blocaires que per motius personals no l'han poguda seguir.
Vos ho agraeixo moltíssim a tots!
Que bonic que és compartir poesia, de baula en baula...
ResponEliminaA mi em va fer molta il·lusió, Carme.
EliminaNo sóc amant de les cadenes, però aquesta era molt bonica.
Aferradetes!
M'ha agradat molt el llibret d'Appeles Mestres i Fernando Llanes, l'he trobat divertit ( molt irònic)i els dibuixos també m'han agradat.(Tret del blog de l'Albert) El primer jo només el coneixia com a poeta.
ResponEliminaA mi em van arribar molts correus, però, ai las, no vaig seguir les cadenes. Que bé, veig que n'has rebut un bon munt i així els poemes tots juntets en un post, fan molt bonic...
Petonets, de poesia.
A mi m'ha permès descobrir dos blocaires que no coneixia. Només per això ja ha pagat la pena. ;)
EliminaAferradetes i bon dia!
Felicitats Sa Lluna. Amb belles fotografies i extraordinàries paraules escollides per amics i amigues t'ha quedat un post magínico, .El dit, molt bé.
ResponEliminaBessets Paula
Era una manera de seguir compartint, aquest cop, amb una pinzellada visual.
EliminaCom pots veure, enfadar-se és molt més complicat. ;)
Bessets assolellats, Alfons.
Una iniciativa fantàstica. Espero que segueixis rebent poesia a dojo!
ResponEliminaJa sabem que les cadenes no són atractives per gairebé ningú, però en aquest cas i venint de la mà d'en Jordi, la vaig trobar molt bonica.
EliminaAferradetes, nina!
Jo també vaig seguir la cadena, i vaig complir. Després me la van re-enviar i ho vaig deixar.
ResponEliminaAlguns poemes que es reben són bonics de conèixer.
Compartir poesia sempre és un plaer, Xavier.
EliminaAferradetes!
Doncs jo no n'he rebut cap....gaudiré dels teus !
ResponEliminapetonets
Com pot ser???
EliminaMira que jo vaig fer perquè t'arribés. Ja ho val!
Compartim els meus, sí?
Bessets, preciosa.
Un magnífic resultat.
ResponEliminaFelicitats per a tothom.
Petons.
Moltes gràssis de part de tothom.
EliminaBessets!
Quina cadena més flonja, Paula! Acarona per comptes de lligar. I fa somiar.
ResponEliminaAferradetes i fins aviat,
No lliga massa, tens raó, però aquí conté la màgia, cadascú transmet allò que les ha fet bategar en un instant de vida. I com bé dius, acarona a qui ho rep.
EliminaAferradetes, bonica!
bonica cadena de poesia ......grassis per posar el poema del Gabriel Ferrater ....i això que era una baula fora del cadenat
ResponEliminaaferradetes
Com pots veure, hi vaig posar tots els que vaig rebre. ;)
EliminaAferradetes, nina!
M'ha agradat especialment el poema de Vicent Andrés Estellés, sense desmerèixer la resta.
ResponEliminaUna abraçada.
A mi també m'agrada molt, sense menysprear cap dels que em van regalar.
EliminaAferradetes i benvingut! :)