les llàgrimes ens fan entendre moltes coses, sort que moltes vegades són bones, o així ho hauriem de veure.
De fet són terapèutiques. Tot i que si vessen d'alegria, molt millor.Bona nit, Joan ... aferradetes.
podriem morir d'enyorança...nanit lluna
En alguns instants sí es pot morir ... almenys ho sembla.Bessets, preciosa!
Parlar d'enyor és escoltar la cadència final d'una situació viscuda, generalment amb amor.
Realment no enyorem allò que no estimem.Aferradetes, Xavier!
Trist...És curiós, moltes vegades la poesia és trista...(Clar que també pot ser una percepció errònia meva, que no hi entenc gens!!) :-)
Generalment ho és, diuen els poetes que surten del sofriment, són com a gemecs. També poden ser càntics a la bellesa, a l'amor que neix, a tots els sentiments que et fan bategar ...Bona percepció, és trist. ;)Aferradetes, bonica!
Unes paraules precioses per a una imatge a l'alçada.Una abraçada Paula
Molt generós, Josep. Gràssis!Aferradetes.
Penso que les llàgrimes d'enyor, són dolces...Petonets, bonica.
Si són per distància crec que sí.Si són per desamor, no són tan dolces.Bessets, nina!
Ostres!!!Directe al cor.Molt bó!!!Petons.
Sempre, des del cor, cap el cor.Gràssis, Xavi!Bessets.
Només l'amor mereix les llàgrimes vessades. Aferradetes, sa lluna.
... de vegades ni això.Aferradetes, nina.
Aquests muntatges de versos damunt les fotos, et queden molt bonics!!!L'enyor pot ser dur i pot ser dolç, sempre l'hauríem de reconvertir en dolç...
És una manera d'aprofitar l'espai. ;)Li hauriem de poder donar la volta quan fa mal, però és molt complicat.Aferradetes dolcetes, Carme.
Benvinguts al racó!
les llàgrimes ens fan entendre moltes coses, sort que moltes vegades són bones, o així ho hauriem de veure.
ResponEliminaDe fet són terapèutiques. Tot i que si vessen d'alegria, molt millor.
EliminaBona nit, Joan ... aferradetes.
podriem morir d'enyorança...
ResponEliminananit lluna
En alguns instants sí es pot morir ... almenys ho sembla.
EliminaBessets, preciosa!
Parlar d'enyor és escoltar la cadència final d'una situació viscuda, generalment amb amor.
ResponEliminaRealment no enyorem allò que no estimem.
EliminaAferradetes, Xavier!
Trist...
ResponEliminaÉs curiós, moltes vegades la poesia és trista...
(Clar que també pot ser una percepció errònia meva, que no hi entenc gens!!) :-)
Generalment ho és, diuen els poetes que surten del sofriment, són com a gemecs. També poden ser càntics a la bellesa, a l'amor que neix, a tots els sentiments que et fan bategar ...
EliminaBona percepció, és trist. ;)
Aferradetes, bonica!
Unes paraules precioses per a una imatge a l'alçada.
ResponEliminaUna abraçada Paula
Molt generós, Josep. Gràssis!
EliminaAferradetes.
Penso que les llàgrimes d'enyor, són dolces...
ResponEliminaPetonets, bonica.
Si són per distància crec que sí.
EliminaSi són per desamor, no són tan dolces.
Bessets, nina!
Ostres!!!
ResponEliminaDirecte al cor.
Molt bó!!!
Petons.
Sempre, des del cor, cap el cor.
EliminaGràssis, Xavi!
Bessets.
Només l'amor mereix les llàgrimes vessades.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna.
... de vegades ni això.
EliminaAferradetes, nina.
Aquests muntatges de versos damunt les fotos, et queden molt bonics!!!
ResponEliminaL'enyor pot ser dur i pot ser dolç, sempre l'hauríem de reconvertir en dolç...
És una manera d'aprofitar l'espai. ;)
EliminaLi hauriem de poder donar la volta quan fa mal, però és molt complicat.
Aferradetes dolcetes, Carme.