 |
| [pausa] |
però renunciar a l'entusiasme
arronsa l'ànima.
(Traducció lliure d’Albert Schwaitzer)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Doncs a viure la vida, llisament!!
ResponEliminaSenzillament, viure-la!
EliminaAferradetes.
Finíssim,
ResponEliminamalgrat les arrugues.
(gràcies)
Hi ha coses més importants que ses rues.
EliminaGràssis a tu, Jordi.
Aferradetes!
Per això no m'agrada quan et diuen que la vida s'ha de gaudir abans que es desfaci el gelat. S'ha de gaudir sempre!
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, s'ha de gaudir a cada segon i, si és pot fer amb il·lusió, millor.
EliminaAferradetes, nina!
El carrer està ple de vides trencades.
ResponEliminaPetons.
Fa mal dir si un no ho sap de primera mà.
EliminaEn aquest cas de la foto, jo veig una entranyable senyora que ve de "fer dijous" i s'ha assegut per descansar un poc o a refrescar-se o a contemplar el dia tan bo que fa. Qui sap, si per a ella, aquesta passejada és molt important?
Bessets, Xavi.
Millor mirar amb els teus ulls...
Elimina:)
EliminaUna descripció magnífica per a una gran imatge.
ResponEliminaUna abraçada Paula
És un gran pensament, sí.
EliminaGràssis!
Aferradetes, Josep.
Millor que s'arronsi la pell...Per l'ànima no hi ha "pòcimes" màgiques, només l'entusiasme la pot salvar!
ResponEliminaPetonets, bonica.
Així ho crec jo també.
EliminaBessets, nina!
no hem de deixar que res se'ns arronsi....
ResponEliminaAiii Joan, hi ha coses que són inevitables!
EliminaAferradetes i bona nit!
Un retrato magnifico... Me encanta ese toque de color
ResponEliminaExperimento con el sencillo photoshop que tengo...
EliminaTengo que aprender más y más! ;)
Hoy no me tocan abrazos?... lloraré!
Abrazote, Ildefonso!
El món conspira per enfonsar-nos l'entusiasme, és tot un art no deixar que ens enfonsin.
ResponElimina"Quan vols realment una cosa, tot l'Univers conspira per ajudar-te a aconseguir-la". I si ho mirem així?
EliminaTots tenim una part d'artistes que utilitzem, sobretot, en els moments menys favorables. :)
Aferradetes, Xexu!
Magnífica fotografia Sa Lluna. M'encanta la tranquil·litat i la pau que transmeten els grans.
ResponEliminaBessets Paula
A mi m'atrauen molt pels retrats, la gent gran com els nens, són naturals.
EliminaBessets, Alfons.
Gran veritat, Paula. No em de renunciar a l'entusiasme. I jo afegiria que també em de conservar la il·lusió i l'esperança. Sempre.
ResponEliminaCom ho fa aquesta iaiona, amb la pell arrugada, però vital, feinejant, carregada de bosses, vivint.
No és pot renunciar a res que ens faci viure intensament.
EliminaPotser el ritme baixi amb els anys, però som nosaltres qui li donem el valor.
Aferradetes ben fortes.