18 d’abril 2013

MICROREL@TS en BLOG - Promeses trencades -

 

34 comentaris :

  1. Trist però molt ben escrit. Felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mac, tot i que ara ja ho retocaría, les presses!!

      Bessets!

      Elimina
  2. Una fidelitat lleial i honesta, molt bonic!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fidelitat, honestedat, lleialtat...pilars per una bona relació.

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  3. Sona a que al final va ser més d'una setmana.

    Bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tristament, això sembla...

      Gràcies, Jp!
      Bessets.

      Elimina
  4. Bell i corprenedor.
    Gràcies.

    ResponElimina
  5. Que maco, això és un amor de veritat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor és així, perquè quan no és de veritat, ja és una altra cosa.

      Bessets!!

      Elimina
    2. Caram, quina frase... és molt maca i per pensar-hi... l'amor és així o no és...

      Elimina
  6. ets genial, tant ben escrit que no et queda mal gust de boca la tristor del relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan!
      Tot i que és dramàtic que passi això, volia que el protagonista fos el seu amor.

      Bessets amb pessics!!

      Elimina
  7. Tu sempre ets així de romàntica!

    ResponElimina
  8. Ah, los microrrelatos y su gran encanto...

    Recuerdo aquel que escuché cierta tarde en la SER: "Cariño -decía-, vete haciéndome el amor, que llego en cinco minutos..."

    Ah, los microrrelatos y su bello mundo...

    Un abrazo fuerte, Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. ummmmm...eso era empezar antes de tiempo, espero que cuando llegara no le encontrara ya dormido/a!!jejjej. Aunque me parece de un romanticismo exquisito!!

      Aferradeta forta, farcida amb bessets dolcets!! :)



      Elimina
  9. És preciós Sa Lluna, vaig una mica de bolit us escrit passat la diada de Sant Jordi!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil·la, t'esperem!!

      Bessets, bonica!

      Elimina
  10. Que romàntic!!! I que bonic! I el muntatge també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Complicat per a mi, això de 500 caràcters inclosos els espais, però a mi m'agrada probar-ho tot i així vaig aprenent.

      La foto ja té un parell d'anyets, però és de les poques que tinc que no em vaig adonar i sempre m'ha agradat...sembla una despedida. :)

      Gràcies preciosa!
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Un relat molt bonic i sembla que estaven disposats a mantenir la seva fidelitat...
    Ai lluneta, M'ha costat una mica aquesta lletreta tan xicona!!!
    Petonets fidels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No controlo el paint, t'asseguro que quan ho vaig muntar la lletra era enoooorme. Sense ulleres tampoc puc llegir-lo!!

      Gràcies Roser!!
      Bessets, sempre!

      Elimina
  12. Encara hi han amors així?

    Quina sort!!!

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs...jo tinc fe en que si existeixen!!

      Bessets, guapo!!

      Elimina
  13. http://trucadors.blogspot.com/

    ResponElimina
    Respostes
    1. He fet un ullada al teu blog, fotos genials!

      Gràcies per venir!!
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Em trec el barret sa lluna! aplaudiments!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree!

      Aferradetes ben fortes!!

      Elimina
  15. Vist des de la immediatesa és trist, molt trist... Però si ens anem allunyant i li donem perspectiva, la tristesa va disminuint i queda la gran bellesa d'aquesta història... perquè les promeses de fidelitat les han complert i el seu amor ara és etern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, van viure un intens amor fins que es veié truncat per la fatalitat, però va ser tan bonic que es mantindrà per sempre entre ells.

      Bona tarda...bessets!!

      Elimina
  16. Anònim21.4.13

    "Semper fidelis"....
    Y dijo ella "Te amo",
    y el preguntó "¿¿Hasta cuándo??",
    ella contestó "hasta mañana, buenas noches".

    Y como hay quien asegura si mientras alguien duerme si se le susurra algo al oído, lo que le digas le llega al alma, al día siguiente, con las primeras luces del Alba, ella le susurró al oído mientras él dormía, Haec ego non multis [scribo], sed tibi: satis enim magnum alter alteri theatrum sumus
    ("Yo no escribo esto para muchos, sino para ti: pues bastante teatro formamos entre tú y yo") y todo esto citando a Epicuro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...y lo decía convencida que así era, quién podría interpretar mejor que el que era la fuente de su inspiración. Sólo él entendería no tan sólo lo escrito, sinó también lo que ocultaba...

      Imagino que para que pueda llegarle al alma, quien susurra debe encontrarse muy cerca del oído del durmiente, lo que no sé si físicamente o en la imaginación...de todos modos me resulta mágico, si así sucede.

      Sabe que siempre estoy abierta a ese conocimiento de los grandes pensadores y filósofos que usted muy bien conoce. Quizás no los disfrute tanto con su lectura, pero muchísimo como usted lo explica. ¡Gracias!

      Agradecerle también su visita, siempre es un gran placer para mí.
      Un fuerte abrazo.

      Elimina

Benvinguts al racó!