... DESPRÉS

275è joc literari d'en Tibau

Les copes han quedat tintades de tantes  hores de líquids embriagadors com els meus ulls pel rimel que s'ha fos amb les llàgrimes vessades. Entre les miques de pa es belluguen els dits, dibuixant inconscientment el teu nom. El silenci deixa enrere el bullici de la festa mentre creix el buit de la teva absència. Només el reflex dels coberts desparellats es clava com una mirada penetrant, freda, que recorre la meva pell mentre cantussol la teva cançó ... mira que cabeza loca, poner sus ojos en mí, yo que siempre ando de paso no podré hacerte feliz, olvidame te lo ruego,  yo soy como el Paraná que sin detener su marcha besa la playa y se va ... El vestit vermell ha perdut l'encant que hores abans tenia davant del mirall,  il·lusionada per la nostra cita. La teva cadira roman intacta, potser l'únic objecte que mostra el mateix aspecte des de l'inici de la nit. A les ampolles buides es reflecteix la lluna com a testimoni de les carícies perdudes. Una llàgrima més,  només una,  abans de caure rendida a l'evidència, la certesa que ja no hi ets.