Més que tímid, jo diria que no és afortunat em l'amor...I és que on es posi un colom blanc... Sort de la meva intuició, perquè sinó, ni fanals, ni coloms, ni història, he, he... Preciós el bolero, a mi m'agraden molt.
Salluneta, un relato real como la vida misma, en el más rancio refranero se decía aquello de... "Oveja que bala pierde bocado", y en este caso, Colom que mira y no actúa abre la puerta a otro colom.... que actúe en vez de mirar, o como dijo algún poeta ""Es tan corto el amor y tan largo el olvido........", O quizás pensó en el más sublime instante filosófico...."Fuimos un cuento breve.... que leeré mil veces".
Pero, damos por supuesta toda una conjetura, y si sólo miraba por pura curiosidad??? tal como nos llegan las situaciones más inesperadas, como el fruto prohibido de una casualidad en casi todos los casos sorprendente (aunque no daría un dracma por saber el sentido positivo o negativo de esta sorpresa). Salluneta, como la vida misma una caja siempre llena de sorpresas, a veces dulces... a veces ácidas, pero siempre... siempre aleccionadoras
Estimat amic, eso si que es un análisis profundo de "la judada".
Yo, como espectadora del momento, le diré que me entristeció mucho ver como el palomo no se decidía a volar hacia su enamorada(se supone que yo marqué el sexo a mi antojo), sólo miraba y miraba y justo cuando se decidió, la palomita voló con el que le había cortejado primero. Le puedo asegurar que el palomo blanco tenía pinta de conquistador y se adivinaba poco futuro con él...pero ya sabe que quién llega primero suele pillar...
Creo que si sólo hubiera mirado por curiosidad no se hubiera acercado a la otra farola, tres eran multitud y él tenía una farola para él solito. No creo, mejor dicho, estoy segura que tú eres de los que no creen en casualidades, me equivoco?
Ummmm...el fruto prohibido, sólo con pensar, decir o leer, ya se estremece todo el cuerpo!! jejjej
La vida, caro amico -como bien dices- está llena de sorpresas, todas, todas aprovechables. Llegan con sabores, olores, colores, texturas, sonidos que siempre, siempre dejan huella. Lo mejor, saber que con ello nos sentimos vivos.
Feliz por tenerte en mi raconet, gràcies! Bessets i fins aviat!
No sé pas si és només timidesa... A vegades si no compten amb tu, tampoc hi comptarien si no fossis tímid... o potser, sí, ves a saber, és una incògnita que no sabrem, mentre no perdem la timidesa...
Au, va! comencem a descuidar-nos-la a casa de tant en tant? :)
Quina faula més maca, sa lluna! La timidesa no és tan dolenta, abans ho passava malament per ser tímida ara ho accepto com una part de mi i potser ja no ho sóc tant, hehe. El colom que s'ha quedat sol segur que ha après alguna lliçó i s'ha dit que al fanal tot sol tampoc no s'hi està tan malament. Ara quan trobi algú amb qui compartir-lo segur que ho aprofita millor. Una abraçada
El fet físic va passar tal qual, això és el que vaig veure des d'aquesta finestra on pas piles d'hores. La història és la que vaig intuir jo, potser fora imaginada o real, qui sap!! :)
Vols un truc? Et poses damunt la foto i fas un clic amb el botó dret, s'obre un menú i li dónes a "obrir enllaç en una pestanya nova" i la podràs veure més gran. :)
Massa timidesa, segurament estaràs molt sol, i no et menges un "roscu"... Sense gens de timidesa, potser seràs el "rei del mambo", però també perderas un pel d'intimitat que nomes tu i sols una altre persona en el mon, voleu preservar.. ?! Aferradetes des de l'atemperada costa de Mataró. JAC.
També s'appren de tot aixó durant la vida, en cercar l'equilibri oi.? I relacionar-nos amb la gent que apreciem i bons amics es potser la millor escola.. Aferradetes també de nai ara, quan t'escric Paula..
Pobret, quin lleig que li han fet, no?
ResponEliminaEs va decidir massa tard, els altres ja havien fet plans i no comptaven amb ell.
EliminaNanit Xexu!!
Cal vèncer la timidesa, com sigui xò s'ha de vèncer.
ResponEliminaA vegades costa molt i si hi ha sentiments per enmig, més.
EliminaAferradetes!
Més que tímid, jo diria que no és afortunat em l'amor...I és que on es posi un colom blanc...
ResponEliminaSort de la meva intuició, perquè sinó, ni fanals, ni coloms, ni història, he, he... Preciós el bolero, a mi m'agraden molt.
Petons de capvespre, Lluneta.
Ja veus, pobret o pobreta, es va quedar mirant i va perdre el torn.
EliminaT'he enviat un correu, ja em diràs si et va bé! ;)
Bessets nina!!
Salluneta, un relato real como la vida misma, en el más rancio refranero se decía aquello de... "Oveja que bala pierde bocado", y en este caso, Colom que mira y no actúa abre la puerta a otro colom.... que actúe en vez de mirar, o como dijo algún poeta ""Es tan corto el amor y tan largo el olvido........", O quizás pensó en el más sublime instante filosófico...."Fuimos un cuento breve.... que leeré mil veces".
ResponEliminaPero, damos por supuesta toda una conjetura, y si sólo miraba por pura curiosidad??? tal como nos llegan las situaciones más inesperadas, como el fruto prohibido de una casualidad en casi todos los casos sorprendente (aunque no daría un dracma por saber el sentido positivo o negativo de esta sorpresa). Salluneta, como la vida misma una caja siempre llena de sorpresas, a veces dulces... a veces ácidas, pero siempre... siempre aleccionadoras
Anónimo Enmascarado
Estimat amic, eso si que es un análisis profundo de "la judada".
EliminaYo, como espectadora del momento, le diré que me entristeció mucho ver como el palomo no se decidía a volar hacia su enamorada(se supone que yo marqué el sexo a mi antojo), sólo miraba y miraba y justo cuando se decidió, la palomita voló con el que le había cortejado primero. Le puedo asegurar que el palomo blanco tenía pinta de conquistador y se adivinaba poco futuro con él...pero ya sabe que quién llega primero suele pillar...
Creo que si sólo hubiera mirado por curiosidad no se hubiera acercado a la otra farola, tres eran multitud y él tenía una farola para él solito. No creo, mejor dicho, estoy segura que tú eres de los que no creen en casualidades, me equivoco?
Ummmm...el fruto prohibido, sólo con pensar, decir o leer, ya se estremece todo el cuerpo!! jejjej
La vida, caro amico -como bien dices- está llena de sorpresas, todas, todas aprovechables. Llegan con sabores, olores, colores, texturas, sonidos que siempre, siempre dejan huella. Lo mejor, saber que con ello nos sentimos vivos.
Feliz por tenerte en mi raconet, gràcies!
Bessets i fins aviat!
La timidesa no porta enlloc, s'ha de vèncer com sigui.
ResponEliminaEm podries donar unes classes? :)
EliminaAferradetes nin!
La conclusió que trac és que el primer fanal ha quedat més cagat que el segon.
ResponEliminaNo em vaig fixar si passava algú per sota en eixos moments, glups!! :)
EliminaAferradetes i bona nit!!
Jo he passat de la timidesa a l'autoexili.
ResponEliminaPetons.
Doncs molt, molt malament!!
EliminaMil somriures i un besset!
No sé pas si és només timidesa...
ResponEliminaA vegades si no compten amb tu, tampoc hi comptarien si no fossis tímid... o potser, sí, ves a saber, és una incògnita que no sabrem, mentre no perdem la timidesa...
Au, va! comencem a descuidar-nos-la a casa de tant en tant? :)
Una abraçada
És una bona opció, ara hem de trobar el racó més apropiat per fer-ho de tal manera que surti ben poc. :)
EliminaMolt bon dia, nina!
Aferradeta.
Quina faula més maca, sa lluna! La timidesa no és tan dolenta, abans ho passava malament per ser tímida ara ho accepto com una part de mi i potser ja no ho sóc tant, hehe. El colom que s'ha quedat sol segur que ha après alguna lliçó i s'ha dit que al fanal tot sol tampoc no s'hi està tan malament. Ara quan trobi algú amb qui compartir-lo segur que ho aprofita millor. Una abraçada
ResponEliminaEl fet físic va passar tal qual, això és el que vaig veure des d'aquesta finestra on pas piles d'hores. La història és la que vaig intuir jo, potser fora imaginada o real, qui sap!! :)
EliminaAferradetes ben fortes!
D'aquesta classe de coloms n'hi ha molts ... els hi diuen "pagafantas".
ResponEliminaBona nit sa lluna :)
De tot hi ha, coloms i colomes, quina pena, oi??
EliminaMolt bon dia Pere!
Bessetssss!
es cosa meva, o amb aquest fons costa un ou de llegir?
ResponEliminaVols un truc?
EliminaEt poses damunt la foto i fas un clic amb el botó dret, s'obre un menú i li dónes a "obrir enllaç en una pestanya nova" i la podràs veure més gran. :)
Aferradeta!
Massa timidesa, segurament estaràs molt sol, i no et menges un "roscu"... Sense gens de timidesa, potser seràs el "rei del mambo", però també perderas un pel d'intimitat que nomes tu i sols una altre persona en el mon, voleu preservar.. ?!
ResponEliminaAferradetes des de l'atemperada costa de Mataró. JAC.
Era qüestió d'atrevir-se a temps, crec jo.
EliminaCercar l'equilibri entre l'agosarat i el tímid no és tan fàcil. ;)
Aferradetes, mataroní i molt bona nit!
També s'appren de tot aixó durant la vida, en cercar l'equilibri oi.? I relacionar-nos amb la gent que apreciem i bons amics es potser la millor escola..
EliminaAferradetes també de nai ara, quan t'escric Paula..
En tot hauriem de cercar l'equilibri, no és gens fàcil, però anem fent sols o acompanyats de les persones estimades.
EliminaBessets! :)