Petit gran home, amic
Vas partir fa un any sense un adéu. Aquelles hores que vaig arribar tard restaran sempre buides.
La teva saviesa, la teva elegància, el teu savoir-faire, em tenien enganxada. Eres com un llibre ple d'històries viscudes, de la teva gent, del teu poble, "de tus olivos" ... Defensor de la paraula. Amant de la llibertat no escrita, guanyada a pols lentament.
Em vaig sentir viva i estimada quan hi eres i ara, que no hi ets, sempre m'acompanya el teu record.
Que volin mil carícies cap a tu , en agraïment d'haver-te conegut.
No sé molt bé què dir, em sap greu aquesta pèrdua, com diu la cançó, algo se muere en el alma cuando un amigo se va, però els records ho fan reviure d'alguna manera, per això s'han inventat, una abraçada i una aferrada.
ResponEliminaBon invent els records, fins i tot aquells petits detalls que no veus al moment, es converteixen en allò més important amb el pas del temps.
EliminaAferradetes.
Ha de ser difícil estar sense una persona que et desperta sentiments que pots plasmar en un escrit així. Només hi ha lloc per les coses bones i tot el que et va aportar. Recordar-lo és obligatori, però em temo que trobar-lo a faltar també.
ResponEliminaVa ser i és una persona molt important en ma vida. Ho era amb la seva presència positiva, generosa, humil. I ho és per tot el que em va ensenyar i el que vam compartir.
EliminaBessets.
El temps passa però els records queden.......una abraça lluneta.
ResponEliminaGràcies, Joan.
EliminaAferradetes.
Un petó des de la meva terra, i que visquis mil históries per recordar-les.
ResponEliminaQue en visquem moltes de les que ens deixen amb bons records.
EliminaBessets, Pep.
Abraçades, nina, jo en aquest darrer any també he perdut dos amics... i m'agrada recordar-los, en aquest espai tan ambigu que hi ha entre el buit que ha deixat, la tristesa que ja no hi siguin i la joia d'haver-los tingut... un espai que es va fent conegut mica en mica...
ResponEliminaAquest espai s'omple amb tot el que compartirem amb ells i es va fent dolç, a poc a poc.
EliminaAferradetes, nina.
Què maco, Lluneta... Maco i trist.
ResponEliminaUna abraçada ben gran!!
Fins fa poc no em podia passejar pels seus records, ara ja puc i vull.
EliminaAferradetes ben fortes!
no hi han millors paraules que les que surten sense pensar-s´ho gaire. La teva senzillesa sempre m´ ha commogut.
ResponEliminaSegur que, on estigui, fara que un sol qualsevol,un mati qualsevol, sentiras el seu somriure que et diu, vinga nina!
precios LLuna. Un peto dels que fan remor
Segur que m'acompanya i m'anima, sempre és a prop.
EliminaBessets, Enric.
Els bons records cal guardar-los bé dins de nosaltres,i així els podrem reviure sempre que vulguem com si no hagués passat el temps.
ResponEliminaBesset's!
No passa el temps per ells, hi són cada cop que els necessitem i de vegades quan menys els esperem.
EliminaBessets.
Aquestes persones són les que no se'n van mai del tot. És un escrit molt bonic, com una carícia. Segur que li arribarà allà on sigui! Bon dia, bonica :)
ResponEliminaNo puc fer altra cosa que regalar-li carícies i somriures, ell no voldria que fos d'una altra manera.
EliminaAferradetes.
Un escrit molt maco i ple de sentiments. No cal afegir res més que no sigui enviar-te una forta abraçada.
ResponEliminaGràcies Mac, aferrada ben forta.
EliminaBona nit.
És molt bonic tenir un racó per al record.
ResponEliminaUna abraçada!
Aquest racó està molt mimat per mi, guarda tants moments especials...
EliminaAferradetes, Jp.
sempre ens quedarà el record... això no ens ho treurà ningú! Una abraçada gegant Lluneta.
ResponEliminaGràcies,nina ... aferradetes ben dolces.
EliminaHm, em sembla que avui tampoc parles de mi
ResponEliminaEt desitjo una bona nit, Pons.
EliminaHonrat i content s´ha de sentir amb aquestes caricies i aquest record.
ResponEliminaAbraçades sinceres.
Jo hi estic per tot el que em va ensenyar.
EliminaGràcies, nin.
Bessets.
un gran homenatge sa lluna, segur que aquest amic guarda les teves carícies igual que tu guardes el seu record
ResponEliminaaferradetes !
joan
És un humil detall per tot el que em va regalar.
EliminaAferradetes.
Va partir avui fa un any? Vaja, jo també tinc una pèrdua avui, la meva de fa 4 anys...T'ha quedat un escrit preciós i la imatge, la imatge...no ets tu?
ResponEliminaVa partir el dia 10, just unes hores abans que jo pogués arribar ...
EliminaSi sóc jo, a un racó on ens agradava passejar mentre parlàvem de les meravelles de la seva terra, ben acompanyats per una immensa lluna.
El teu escrit és ple d'estimació.
Aferradetes, nina.
El racó del record sempre és ple de carícies, moments enyorats i aromes enganxats a la memòria que ens ajuden a continuar per un camí traçat, però sempre amb renovades petjades. Un amic en el record és un tresor incalculable.
ResponEliminaAbraçades.
És un gran tresor, per això el guardo en un raconet del meu cor.
EliminaBessets, preciosa papallona.
El record és allò que sempre roman en tu i ningú t'ho podrà llevar mai.
ResponEliminaUna abraçada!
Són tan nostres que només la memòria ens els podria prendre.
EliminaAferradetes.
Un bonic record per un amic estimat...Com se sol dir, no estiguis trista perquè l'has perdut, dóna gràcies per tot el temps que has pogut gaudir de la seva amistat...
ResponEliminaUn petonet bonica.
Estic molt agraïda per tot el que vam compartir, la mesura és la intensitat, no el temps.
EliminaBessets, preciosa.
hi han records que ens acompanyen sempre..
ResponEliminaun besset bonica
Ens endolcen el dia a dia, oi?
EliminaEn tinc tants amb tu, amb vosaltres, que podria escriure un llibre.
Bessets ninona, bon dia.
Mientras lo recuerdes, siempre vivirá...
ResponEliminaUn abrazo inmenso, amiga... Esas palabras, y esa imagen, me han emocionado...
Precioso rincón, verdad?
EliminaGràcies, amic ... besos.
Un record d'una persona amb qui vas compartir i et donava tant, és un bonic racó on refugiar-se de tant en tant.
ResponEliminaUna abraçada !
Els records entranyables són una carícia al pensament.
ResponElimina