 |
| Imatge cedida per un amic |
- on sembla que res és res i poc és tot -
omple de llum aquesta estança.
Somio que els teus dits, ploma màgica,
dibuixen en la meva pell el teu desig.
Mentre, la meva veu com un alè,
recita els versos més dolços, lentament.
En el silenci de la cambra reposa el meu cos nu.
Tènue llum que bressola records i encén desigs.
Paraules com dolces notes dringuen, engronsant-se amb la seva cadència.
Fora, la nit -amb el seu mant espès- humiteja el pas del temps.
Endormiscada, faig compte enrere de l'instant que ha d'arribar.
(sa lluna, febrer-2013)
Que arribi ben aviat aquest instant, i que sigui llarg i gustós.
ResponEliminaAmén! :)
EliminaBessets!
que maco Lluna.... paraules escrites a la pell. Jo aquest divendres aniré a escriure'm una cosa a la pell, no seràn paraules, però com si ho fossin... ;.)
ResponEliminaUn tatoo?? Uiiii quina por!! ;)
EliminaAferradetes i bona nit!
Fa molt, molt temps jo tenia aquest desig, que no vaig acomplir mai: escriure una història a la pell de la noia amb la que estava...
ResponEliminaEncara hi ets a temps, sempre que encara conservis aquest desig ... ànims!! :)
EliminaAferradetes!
anava a sortir de la catosfera per sopar una mica i mira em trobo aquesta joia de paraules ! que l'espera sigui curta i ben dolça......
ResponEliminaaferradetes poètiques
Gràcies, nina!
EliminaVolia fer un tomb pels blocs, però sembla que la conexió no vol. :(
Nanit...aferradetes!
carícies i paraules d'amor. Molt, xò que molt bonic i sugerent.
ResponEliminaLa imatge pot ser que sigui d'una pel·licula? Ais... la tinc a la punta de la llengua!
No sé si la imatge és d'una pel·lícula, la vaig veure a casa d'un amic i li vaig preguntar si podia utilitzar-la, me la va enviar juntament amb altres del seu gust ... i del meu.
EliminaGràcies!
Bessets.
Que el compte enrere sigui dolç, somiador i plaent i l'intant màgic i intens...
ResponEliminaPrecioses paraules, lluneta.
El compte enrere de vegades s'atura, amb un copet d'imaginació es posa en marxa de nou.;)
EliminaGràcies, preciosa!
Bessets.
Somiar paraules a la pell, pessigolles i ... desig.
ResponEliminaBona nit sa lluna :)
Somio paraules a la pell, pessigolles al cor i el desig ... farà la resta.
EliminaBona nit, amic Pere!
Aferradetes.
Quan la pell ets tu,
ResponEliminatota tu ets ella,
i ella ho es tot,
calla i besa-la.
Lluna, aquest petit vers es culpa teva. M´ agrada molt quan fas versos, quan els dius i quan no.
molts petons
Mai hagués dit que m'agradés tenir la culpa, tota meva si el resultat és un preciós vers com aquest! Gràcies, nin!
EliminaBessets.
OHHHHHHH!!!!!!!
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim.
Felicitats.
Petons.
Gràaaaaaaacies Xavi!!
EliminaAferradetes ben fortes.
I evidentment, d'una ploma màgica en surten versos màgics.
ResponEliminaPetonets!
Com dius tu ... ens agrada que el cel ens toqui :)
EliminaBessets bonica!!
Aquesta intimitat plena de desitjos, somnis i silencis omple de llum l'estança, m'agrada molt aquesta imatge. Brutal, sa lluna!!
ResponEliminaEntre silencis, o no, somnis i desitjos que és facin realitat.
EliminaNo t'he dit mai que m'encanta el teu nom? ja està dit!! :)
Bessets.
Aquest poema no es queda en la pell.
ResponEliminaEl seu sentiment va molt més lluny o ho intenta si més.
EliminaAferradetes, nina.
Jo no aguantaria que m'escrivissin una història a la pell com la de la foto... bàsicament les pessigolles serien una tortura! Bonic text!
ResponEliminaNo són ben bé pessigolles el que em produeix a mi ...
EliminaGràcies ... bessets!
Sensual i suggerent. Un poema interessant de llegir i de practicar. M'agrada.
ResponEliminaCom més cops més t'agrada ... la pràctica.
EliminaGràcies!
Aferradetes.
La ploma màgica dels seus dits, segur que és molt suau i inspiradora de la dolcesa dels teus versos Lluneta...Una imatge poètica preciosa!
ResponEliminaPetonets de cap el tard.
La imaginació és molta i el desig ho supera ... i el sentiment els abriga.
EliminaGràcies, Roser!
Bessets acabats d'enfornar. :)
Bon text i genial imatge.
ResponEliminaGràcies Josep!
ResponEliminaAferradetes.
Bonics i sensuals sentiments en la teva ment... la pell i la ploma son els trasmisors de tots ells.. la tinta de la ploma es pot esgotar, pero les sensacions de les caricies i les paraules escrites a l'aire per la teva veu, crec que son quasi inesgotables...
ResponEliminaAferradetes acaronades de tinta avui.. :))
De vegades flueixen més, no sempre surten els sentiments cap a la ploma, tot i que hi són ben endins.
EliminaAferradetes de tornada. :)