ESTIGMA

Kamikaze- 268è joc literari d' en Tibau

Era gairebé migdia d'un dilluns de primavera. La casa respirava l'alegria dels seus nous habitants, tot just feia tres mesos que havien arribat i tot estava en ordre. Maria, la propietària, brodava com cada dia asseguda prop del finestral. Al seu costat, damunt de la taula camilla, la seva caixeta de cosir plena de fils, agulles, didals i unes tisores -record de la seva àvia- a les que tenia en molta estima. Era hora d'anar preparant el dinar, va deixar el brodat damunt la taula per a reprendre'l a la tarda.

 

Què era això que es movia dins la senalla de la llenya? Es va preguntar, amb molta curiositat, les tisoretes de cosir. Ja portava uns dies que se sentia observada. Shhhht ... shhht ... qui ets tu? Per què t'amagues?

Avergonyida va treure lleugerament el cap la tisora ​​de podar. Sóc KM, la tisora ​​de podar.
KM et dius? I per què em vigiles i després t'amagues?
Realment em diuen Kamikaze, però des que va succeir un terrible accident em vull dir KM. Totes les eines han deixat de parlar-me ... i jo no vaig ser la culpable. Des de llavors em tenen oblidada en aquesta senalla.

Un accident? Jo no he escoltat res ... vaja, fa poc que som aquí! I per què dius que t'han oblidat?
És que ja no em fan servir per a res. L'antic propietari va morir ...
No et preocupis, a na Maria li agraden les plantes i les flors, segur que aviat omplirà el jardí i després podràs treballar.
És que ... a l'antic propietari el van trobar mort i jo clavada al seu cor ... però jo no vaig tenir la culpa, estava en el moment i el lloc equivocats ... va discutir amb la seva dona i en aquest moment acabava d'entrar del jardí, em portava a la mà, i ...
Uiii, quin horror! Això si que és tenir mala sort, però no has de sentir-te culpable, el teu treball és molt bonic. Saps què? El dia que na Maria em porti a esmolar, tu vindràs amb mi i també et posaran a punt.
No sé com, crec que no sap ni que sóc aquí.
Mira, quan m'agafi, jo faré un saltet i cauré a la senalla i et veurà, segur, segur que et porta a esmolar!
Et sembla que si? I si sap allò de l'antic propietari?
Shhht ... calla, calla que ve na Maria, més tard parlem i ... no t'amaguis més!!.