Al crepuscle oceànic, la costa australiana es vestia de colors vibrants, atraient turistes i fotògrafs. Tanmateix, la propietat d'aquestes vistes impressionants generava debat. En una reunió recent, es discutí la possibilitat de construir un complex turístic que utilitzaria barrils de fusta per dissenyar-los. Tot i les veus en contra, alguns defensors sostenien que la inversió podria revitalitzar l'economia local. A baix, a la sorra, un dingo rondava silenciós per la platja, mentre els vilatans expressaven el seu dubte sobre l'impacte ambiental del projecte. Es preguntaven si el mar continuaria sent generós o si algun canvi desconegut alteraria la rutina diària. La vida era simple aquí, sense complicacions ni lliçons per aprendre, només el vast oceà i els seus secrets. De sobte veieren com el dingo feia voltes al mateix lloc, emetent un lladruc sec i gratant en un mateix punt de la sorra. Tots baixaren a la platja per veure què li passava, després d'uns instants, el gos tragué un peu. Tothom quedà horroritzat... La bellesa del capvespre contrastava amb les inquietuds que aguaitaven en els seus pensaments, recordant-los que la vida és tan calmada com tibant...
*Proposta de River
Pues me habría encantado, con lo gótico que yo soy.
ResponEliminabesos.
... Sin comentarios ;-)
EliminaBesos
Heu anat a buscar un animal ben estrany!
ResponEliminaTot i així, no has tingut cap problema per tal que sigui el protagonista de la teva història d'avui.
Text i foto, com sempre magnífics.
Aferradetes Paula
No en tenia cap a mà i el més semblant va ser aquest pastor alemany que vaig trobar en una passejada per la platja de l'Estartit de fa uns anys. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
A casa sempre hem tingut gats.
ResponEliminaTambé m'agraden els gossos. Que guapo és el Dingo.
Abraçades, Lluna.
A la casa on vivia de casada semblava un zoo, moixos, cans, un lloro, periquitos, tortugues... Sort que el meu fill no va portar mai una serp! ;-)
EliminaAquest no és un dingo, és un pastor alemany.
Aferradetes, Xavier.