El silenci que prové de la por pot resultar incòmode. He arribat a entendre que m'he estès un parany, una veu interior tan antiga com la humanitat, que ens xiuxiueja a les dones que només hem d'actuar si ho fem de manera perfecta. Mentrestant, els homes se solen llançar a l'acció sense tenir habilitats, aprenent en el procés. Les dones, per contra, sentim que necessitem tenir-ho tot clar abans d'actuar i perdem oportunitats mentre el temps avança.
Per això he decidit escriure. No perquè tingui certesa, sinó precisament per aquesta inseguretat. Vull escriure i compartir els meus pensaments, sense importar-ne el resultat. La meva intenció és trencar amb aquest patró, encara que de manera modesta. El canvi no passa immediatament ni se soluciona fàcilment, però s'aconsegueix mitjançant accions petites i constants. És imprescindible que les dones deixem de buscar aprovació per existir en igualtat. Cada veu compta i cada acció suma.
És un moment perfecte per reflexionar sobre els avenços que hem aconseguit però -també i sobretot- els que encara ens queden per fer.
Cada voz cuenta y cada acción suma.
ResponEliminaFeliz día de la mujer, sa lluna.
Un abrazo fuerte.
Así es, por pequeño que sea el gesto.
EliminaFeliz noche.
Aferradetes, Marisa.
M'hi sento molt identificada, amb el que dius. És cert que les dones necessitem tenir-ho tot molt clar abans d'actuar, abans de mostrar-nos o mostrar alguna cosa que haguem creat; el perfeccionisme i pensar si importarà a algú el que fem ens acompanyen, formen part de nosaltres. Cal anar guanyant seguretat i deixar de buscar l'aprovació aliena, tot i que no sigui fàcil. Hem avançat sí, però com dius encara hi ha molt camí per recórrer.
ResponEliminaM'agrada el missatge de la imatge: malgrat les dificultats, sempre endavant, i amb el cap ben alt!
Aferradetes, preciosa.
Ens ho vam gravar des de molt petites i encara se'ns fa complicat oblidar-ho... Està bé ser perfeccionista, però no ens ha de servir per no caminar cap endavant ni ser cap trava i fer tot allò que vulguem fer, sense el vistiplau dels altres.
EliminaAferradetes, bonica.
Una pena que un moviment cada vegada més fort fins el 2019, s'hagi (vull creure que només aparentment) trencat en diversos trossos per culpa d'egoismes partidistes.
ResponEliminaNo obstant, cal lluitar sempre i esperar a veure si algú recapacita i es torna a l'unitat d'acció tan necessaria,
Aferradetes Paula
Espero que totes i tots s'ho pensin millor, que ja n'hi ha prou que ens ho posin difícil per haver-hi desunió.
EliminaAferradetes, Josep.
Hola Paula. Pues me identifico plenamente con lo que escribes. Valor y fuerza siempre!!!. Y coincido con lo que comenta Josep, quizás nos encontremos en un momento trascendental. Un abrazo fuerte
ResponElimina¡Muchas gracias!
EliminaÉs un gustazo ver como hombres que abogan por la igualdad estén presentes en este día.
Aferradetes fortes, Ángel!
Pot ser, el que dius, o simplement que heu hagut de demanar permís per fer i actuar, durant massa temps, cosa que hauria de ser una cosa natural, cadascú fent el que li roti. (amb perdó).
ResponEliminaBona diada!
Petonets, sa lluna!
Això és el que deia, ensenyances que venen de massa lluny i que ens cal oblidar...
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Alfred!
Jo també em sentio molt identificada amb tot el qu dius. Busque massa seguretat i busquem masa aprovació. Així ens ho van ensenyar i no hem aconseguit desempallegar-nos-en. I sí que és una llàstima que tantes feministes es dediquin a ximpleries quan les coses més importants enscara no estan aconseguides. Una llàstima que no poguem identificar-nos en un sol moviment seriós, constant que vagi al moll de l'os.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Sí que és una llàstima no anar totes a una, ens estem perdent moltes coses i el temps passa sense fer gairebé res.
EliminaAferradetes, nina!
El problema és el concepte: No ho demanis, prenc-t'ho!!!! Pren la iniciativa!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
El concepte ens ho han gravat amb foc i és complicat sortir-se'n, tot i que he de dir que ja fa temps que no demano permís. ;-)
EliminaAferradetes, Joan!!
Por eso no hay que permitir a los tipos de la caverna que vengan ahora a dar marcha atrás lo que con sudores estamos consiguiendo.
ResponEliminaBesos.
A esos tipos les mandaría a vivir en esas cavernas que tanto les gustan y que nos dejen vivir en paz.
EliminaBesos
No sé jo si fer les coses com les fan els homes sigui una bona idea.
ResponEliminaPotser hauria de ser tot al revés... mira quina merda de món hem construït els homes.
Petons.
La igualtat, per a mi, no vol dir fer les mateixes coses, vol dir tenir els mateixos drets.
EliminaPetonets, Xavi.
A real progress begins the moment we act despite uncertainty, allowing our voices to be heard rather than waiting for the illusion of perfect readiness.
ResponEliminaPer això mateix, no ens han de ensenyar a callar i a no fer, sinó a fer segons el que sentim i volem en tot moment.
EliminaSalutacions, James.
De vegades, quan mires enrere, et sembla que has avançat molt, però al girar la cara endavant comproves que encara ets lluny de la meta que t'has imposat. Però no cal acovardir-se, tot arribarà, trigui el que trigui.
ResponEliminaQuant a l'escriptura i la necessitat d'expressar-me, jo em vaig llançar a la valenta, amb la por al cos de no saber-ho fer com cal. Així que dec tenir una part femenina prou desenvolupada, he, he.
Aferradetes, Paula. I endavant les atxes!
Tot i fer grans progressos, són més els que ens esperen... això si no ens fan tornar cap enrere com prediquen alguns bojos...
EliminaM'agrada veure que hi ha homes que tenen aquesta part femenina molt visible. ;-)
Aferradetes i gràcies, Josep Mª.
Hace pensar en cómo muchas veces el miedo nos empuja al silencio. La idea de que las mujeres sentimos que debemos hacerlo todo perfecto antes de atrevernos a actuar, mientras que otros simplemente empiezan y aprenden por el camino me parece bastante acertada. La decisión de escribir a pesar de la inseguridad, como una forma de romper ese patrón, crea un mensaje: el cambio no llega de golpe, pero empieza cuando cada una se atreve a alzar su voz y dar pequeños pasos.
ResponEliminaUn abrazo
S'ha d'anar trencant aquest patró, encara que sigui pas a pas.
EliminaAferradetes, Núria.
Jo crec que l'aprovació la busquem tots i sempre, sa lluna. És difícil tenir l'autonomia emocional de no necessitar-la. Sí que tens raó que l'educació que ens han donat, a les dones, accentua aquesta necessitat: Nosaltres no ens podem equivocar, és el que sembla que tinguem sempre en ment. Si ens equivoquem diran que és perquè som dones.
ResponEliminaI és clar que hem de trencar amb el patró, tal com dius tu. Si trenquem el patró, heurem trencat la barrera.
Aferradetes, sa lluna!
Si ens equivoquem, si fem les coses dues vegades millor, si cobrem menys diners pel mateix treball, si... és perquè som dones! Per això i més, hem de trencar amb aquest patró que sembla de ferro, però que a poc a poc anirem forjant.
EliminaAferradetes, Tresa!
Uno, en su torpeza, piensa que hombres y mujeres, o mujeres y hombres, somos iguales, aunque diferentes en muchas cosas. En esa dualidad encuentro una gran belleza. Y como no me gustan los extremismos, pues no me gustan los feminismos ni los machismos extremos y tremendos.
ResponEliminaNo soy partidario de que hombres y mujeres, o mujeres y hombres, nos estemos "matando" o insultando todos los días. Por favor, pidamos justicia, pero también paz y sosiego. Esa quietud de la que hablaban los Clásicos.
Uf, en que lío me he metido por "tu" culpa, querida amiga.
Un abrazo, y salgo corriendo...
No creo que en mi post hable ni de feminismo ni de machismo, pero ya que los nombras voy a hablar de ello. La torpeza, querido amigo, es creer que el feminismo es el antónimo del machismo. En todo caso sería el antifeminismo o el hembrismo.
EliminaEl FEMINISMO es incluyente, busca la justicia social, la equidad y la eliminación de cualquier tipo de discriminación (por raza, clase, orientación sexual, etc.) Es decir, el feminismo es el principio de igualdad de derechos de la mujer y el hombre. Alguien que defiende la creencia de que todos debemos tener los mismos derechos y oportunidades y que actúa en base a dicha convicción. Y en ello llevamos actuando muchas generaciones afortunadamente, caminando junto a los hombres que cada vez más entienden lo que es el feminismo, ya que también les compete a ellos.
Podría ponerte muchos ejemplos, pero creo que lo he dejado medianamente claro para cualquiera que quiera leerme.
Me gusta ser mujer, soy pacifista y creo que bastante justa.
Y para terminar, te diría que no tienes que salir por patas de este lugar, aquí se escuchan todas las opiniones y además me encantan los debates.
Aferradetes, amic.
Visca la lluita feminista!!
ResponEliminaVisca!!!
EliminaBon vespre, Xavi.
Learning "on the fly" is a skill you can develop, too.
ResponEliminaMolt cert, per això t'has de desempallegar de les ensenyances rebudes durant segles. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
Fíjate que yo no lo veo así. Me he manejado en ambientes muy machistas y nunca he dejado de hacer lo que he querido y como he querido. Tuve muy buen entrenamiento con dos hermanos que eran unos demonios conmigo de pesados y abusones, me entrenaron muy bien. Lo que sufrí con ellos en casa, me entrenó para la vida. Es cosa más de astucia, a ellos les gusta ser los que mandan, los que saben, los que hacen. Bueno, aprovecharlo a nuestro favor: "Tú qué eres tan fuerte, ayúdame a cargar esto que está muy pesado," a quitar este tornillo, a resumir este escrito, etc, etc. Ellos encantados de la vida con tal de sentirse que son mucha cosa, jajaja. Y saber defendernos cuando algo se ponga violento.
ResponEliminaUn abrazo.
Has tenido mucha suerte al nacer en la casa donde naciste, aún así hay mujeres que no pueden ni siquiera abrir la boca y tampoco no es necesario irse a otros países, las puedes ver a nuestro alrededor. Si todo fuera tan fácil como ser astuta o dar la vuelta a la tortilla, otro gallo cantaría... Te hablo por experiencia propia, no por lo que cuentan o dicen...
EliminaAferradetes, Sara.
A la feina sempre m'he trobat que quan una cosa que he de fer no l'entenc, els que tenen més mala pata per ensenyar-me-la són els companys del gènere masculí. No tenen paciència, la majoria, per a la meva minusvalidesa i pel fet de ser dona crec que també.
ResponEliminaNo suporto, sobretot, la quantitat de vegades que algun home m'ha picat l'ullet. Les dones no ho fem, i si ho féssim ens mirarien malament.
Així és, tot i que no es pot generalitzar. ;-)
EliminaAra que m'has explicat aquesta anècdota, me n'he recordat d'una que em va passar fa uns quants anys. Estàvem a un lloc de festa i van passar un grup de nois pel nostre costat, em vaig quedar mirant cap a ells perquè no van respectar l'espai entre ells i nosaltres, sense fer cap gest més que mirar i en va venir un cap a mi, dient-me alguna cosa com que "no anava de res, que em busqués un altre", li vaig contestar que no era a ell a qui mirava, que s'ho fes mirar. Ufff, no es pot ser més pocatraça i més cregut!!!
Aferradetes, Helena.