Tot i que avui els sucs del crepuscle
són corones d'espines, ira de llangardaix,
com quan era més jove a estones m'ompl
les butxaques de velluts i llunyanies.
Me les ompl de pensaments balsàmics,
d'intervals lírics, de cistelles de fruita,
de resplendors i ecos de la terra promesa:
rius i vinyes, mel i horts, coure i ferro.
Després, el buit total, ni un bri d'herba?
Estoy de acuerdo con el anunciado del vídeo, más café y menos estrés... La prosa es preciosa. Esos momentos de silencio donde el pensamiento es nuestro único recuerdo; entonces aparece ese vacío existencial.
ResponEliminaUn abrazo y feliz fin de semana
I millor és la lletra, ;-)
EliminaEn aquest poema, Antoni Vidal ens descriu perfectament aquests moments de buit que tots sentim en un moment o altre.
Aferradetes, Núria,
Disfruto cada palabra, cada renglón de tu trabajo de hoy. Y con un café, por supuesto!
ResponEliminaBesos de anís.
Mi trabajo ha sido traer hasta aquí un poema de un gran autor mallorquín.
EliminaQue no nos falte ese café y si es en compañía, mucho mejor.
¡Muchas gracias!
Besos, Sara.
Avui tenim un dia de deixar anar la consciencia.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Crec que de ser molt conscients del que hi ha...
EliminaPetonets, Alfred!
Preciosa poesia i molt atractiva imatge.
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies per la part que em toca!
EliminaAferradetes, Josep.
La nostalgia del pasado está siempre presente cuando se vivieron cosas importantes, se nota por algunos pasajes donde se relatan algunos instantes bellos en la memoria. Saludos.
ResponEliminaSí, sobre todo si fueron y ahora no están.
Elimina¡Bienvenido!
Saludos, Valdo.
La imagen es muy potente, tiene mucha fuerza.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias, Luis!
EliminaAferradetes.
Gairebé no llegeixo poesia i he d'admetre que aquest autor mallorquí no em sonava de res. Gràcies al teu post he fet una mica de recerca i he descobert que la seva obra, tant poètica com novel·lística, és força reconeguda i que ha obtingut diversos premis literaris. Això m'ha fet constatar, un cop més, que sovint ho sabem tot d'alguns autors de l'altra punta del món mentre desconeixem totalment molts dels que tenim a prop de casa.
ResponEliminaGràcies per compartir aquest poema tan bell amb aquesta fotografia que tan bé l'acompanya.
Abraçades!
M'has fet pensar que no havia posat l'enllaç, gràcies!
EliminaJa sabem que, per molt que hàgim llegit, mai podrem arribar a tots els autors.
Aferradetes, Mac!
Jo tampoc coneixia aquest autor, i ens n'has fet una bona presentació. Un poema preciós! L'haurem de llegir més.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
He posat l'enllaç d'uns quants poemes seus, per si els voleu llegir. Només heu de clicar damunt de cadascun i llest per llegir-lo. ;-)
EliminaAferradetes, nina!
Davant la meva ràbia, prefereixo pensar en coses agradables.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
L'estat anímic de cadascú no ho puc controlar, aquest era el meu quan ho vaig pujar, però pots triar altres entrades més agradables si et ve de gust. ;-)
EliminaBon dia, Sean!
Petonets.
Perhaps the emptiness that follows is only the quiet field after harvest, where the mind having gathered its visions must rest before new seeds of wonder can take root.
ResponEliminaM'agrada la teva reflexió molt més positiva.
EliminaSalutacions, James.
I enjoyed the poetry, although I would think it is better in the original tongue. Translations, no matter how excellent, lose something.
ResponEliminaCert! Sembla mentida que, en el segle XXI, encara no tinguem un traductor com toca.
EliminaPetonets, Mimi.
Ni un bri d'herba.
ResponEliminaPodem fugir del que ens envolta intentant enganyar la ment... però després:
Ni un bri d'herba.
El futur és un desert etern.
Petons.
El record no és un engany (o així ho veig jo), tot i que el resultat final és el mateix.
EliminaPetonest, Xavi.
Tot i que no soc propens a llegir poesia, t'agraeixo que ens hagis (o m'hagis) donat a conéixer aquest poeta mallorquí. El poema és preciós.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Moltes gràcies!
EliminaTambé ha escrit narrativa per si et ve més de gust. ;-)
Aferradetes, Josep Mª.
No coneixia ni tan sols, el nom, l'hi he buscat, i tan sols la primera poesia que he trobat, m'ha captivat, de segur que buscaré més coses d'ell, i gaudiré de la seva obra, que també, és gaudir una mica de la seva vida.
ResponEliminaAmb el vostre permís, us posaré la primera poesia que l'hi he trobat, i m'ha tocat el fons de l'ànima.
Blai Bonet a l'alba
Veu renéixer les línies
dels cossos, a l'albada.
L'univers, que té forma
d'humà i que s'estructura
barrocament, s'explica
millor dins els seus ulls
negres. L'espai d'un foli
li fa de tornaveu:
"La vida no és un plàcid
efluvi ni hi ha treva
enlloc pels insubmissos.
Però el vent juga net
i galopa amb els vostres
destins. No tengueu por."
ANTONI VIDAL FERRANDO.
Sobretot, els últims versos m'han esglaiat
"La vida no és un plàcid
efluvi ni hi ha treva
enlloc pels insubmissos.
Però el vent juga net
i galopa amb els vostres
destins. No tengueu por."
Sa Lluneta, una gratíssima sorpresa, un gran regal ens has fet avui
Coneixia part dels seus poemes, però no la seva narrativa que hauré de cercar aviat.
EliminaSi piques damunt l'enllaç del seu nom, hi trobaràs uns quants poemes seus o aquí:
https://poeteca.cat/ca/autor/173.
Pots anar baixant i obrint cadascun dels poemes, picant a sobre. ;-)
Pel que fa al poema que m'has portat, no tinc molt clar perquè t'ha esglaiat, m'ho expliques?...
Moltes gràcies pel teu regal també!
Petonets amb pessics, Jota.
Preciós, sa lluna, tot i que molt pessimista. Ja sé que en té de més esperançadors, en tinc un poemari. M'has fet venir ganes d'agafar-lo de nou.
ResponEliminaAferradetes!
Els moments que estem vivint no es poden dir molt positius, sempre ens queda l'esperança per aquells dies en que et lleves amb un mig somriure a la boca...
EliminaCrec que ets l'única que ha passat per aquí que el coneixia. Gaudeix de la lectura! ;-)
Aferradetes, nina.
Un gran poeta i escriptor encara en actiu. Has fet una gran tria, enhorabona i moltes gràcies pel regal. El cafè us el deixo per vosaltres, jo preferèixo (aquesta hora de la tarda) un té verd kukicha japonés, i assaborir-ho amb molta calma.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltes gràcies a tu per llegir-lo!
EliminaCadascú amb els seus gusts, a mi m'agrada molt l'aroma del café (que ara només en puc prendre dos) i no m'acaba d'agradar el gust del te... però lo realment important de la cançó és aquest "La vida necesita más café (o té) y menos estrés, un sorbo de calma, un abrazo después". ;-)
Aferradetes, Joan!!
Lindo y fresco.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias, Tony!
EliminaBesos
L'hauries pogut escriure tu, de fet si t'agrada és perquè alguna cosa hi projectes.
ResponEliminaM'hi sento molt identificada, tot i que no crec que pugui arribar a la seva saviesa...
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
Bonic poema. És cert que allò que en la joventut és riquesa imaginativa i esperança, en la maduresa pot convertir-se en sensació de buit. Tot i això, en formular-ho com a pregunta final, l'autor deixa oberta la possibilitat que aquest buit no sigui definitiu, sinó una percepció, potser transitòria. En aquest tall entre memòria i desengany, el poema suggereix que la veritable tensió de la vida és com sostenim —o perdem— les nostres pròpies il·lusions.👍🤗😘
ResponEliminaHauriem de saber en quin moment el va escriure, el seu estat d'ànim, però jo crec que amb la pregunta del final, deixa la porta oberta a trobar alguna cosa més que el buit, és com si no es donés per vençut.
EliminaMolt bona tarda, amic!😘🤗