Tot i que avui els sucs del crepuscle
són corones d'espines, ira de llangardaix,
com quan era més jove a estones m'ompl
les butxaques de velluts i llunyanies.
Me les ompl de pensaments balsàmics,
d'intervals lírics, de cistelles de fruita,
de resplendors i ecos de la terra promesa:
rius i vinyes, mel i horts, coure i ferro.
Després, el buit total, ni un bri d'herba?
-Antoni Vidal Ferrando
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Benvinguts al racó!