Al crepuscle oceànic, la costa australiana es vestia de colors vibrants, atraient turistes i fotògrafs. Tanmateix, la propietat d'aquestes vistes impressionants generava debat. En una reunió recent, es discutí la possibilitat de construir un complex turístic que utilitzaria barrils de fusta per dissenyar-los. Tot i les veus en contra, alguns defensors sostenien que la inversió podria revitalitzar l'economia local. A baix, a la sorra, un dingo rondava silenciós per la platja, mentre els vilatans expressaven el seu dubte sobre l'impacte ambiental del projecte. Es preguntaven si el mar continuaria sent generós o si algun canvi desconegut alteraria la rutina diària. La vida era simple aquí, sense complicacions ni lliçons per aprendre, només el vast oceà i els seus secrets. De sobte veieren com el dingo feia voltes al mateix lloc, emetent un lladruc sec i gratant en un mateix punt de la sorra. Tots baixaren a la platja per veure què li passava, després d'uns instants, el gos tragué un peu. Tothom quedà horroritzat... La bellesa del capvespre contrastava amb les inquietuds que aguaitaven en els seus pensaments, recordant-los que la vida és tan calmada com tibant...
*Proposta de River
Pues me habría encantado, con lo gótico que yo soy.
ResponEliminabesos.
... Sin comentarios ;-)
EliminaBesos
Heu anat a buscar un animal ben estrany!
ResponEliminaTot i així, no has tingut cap problema per tal que sigui el protagonista de la teva història d'avui.
Text i foto, com sempre magnífics.
Aferradetes Paula
No en tenia cap a mà i el més semblant va ser aquest pastor alemany que vaig trobar en una passejada per la platja de l'Estartit de fa uns anys. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
A casa sempre hem tingut gats.
ResponEliminaTambé m'agraden els gossos. Que guapo és el Dingo.
Abraçades, Lluna.
La casa on vivia de casada semblava un zoo, moixos, cans, un lloro, periquitos, tortugues... Sort que el meu fill no va portar mai una serp! ;-)
EliminaAquest no és un dingo, és un pastor alemany.
Aferradetes, Xavier.
Una platja amb sorpresa, d'aquelles que no quedan bé a les fotos dels venedors de somnis, però si a les dels reporter's.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
I tant, una sorpresa majúscula! ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Whatever the dingo found, I hope it stops such plans in their tracks, but I'm afraid it won't. If they can make money off of it, no place is sacred and left to simply be.
ResponEliminaEl dingo va trobar un peu enterrat, però com dius tu, hi ha gent per a tot. :-(
EliminaPetonets, Mimi.
Jajaja, qué bien comentario ha hecho Alfred. Ni cómo conteste algo mejor jajaja.
ResponEliminaBesitos de anís, querida!
La sorpresa fue considerable, aunque creo que los reporteros hicieron su agosto. ;-)
EliminaBesos, Sara!
Estic mig adormit encara... no he entès per què es van horroritzar quan el dingo va treure el peu... o potser és la gràcia del relat... que es dispari la imaginació del lector.
ResponEliminaPetons.
Un peu no és una pota. ;-)
EliminaPotser per això jo em llevo de nou a deu del matí, perquè tan d'hora no sóc persona. ;-)
Petonets, Xavi.
Clar!!!
EliminaGrrrrrrrrrrrr
Tranquil! ;-)
EliminaJo en aquestes hores ni hagués pogut llegir el text.
És ben cert això que la vida tant és calmada com tibant; i, sovint, el pas d'un estat a l'altre ens agafa completament d'imprevist. A veure com se'n surten aquests australians que, entre projectes urbanístics i troballes macabres, apostaria que se'ls ha acabat la tranquil·litat.
ResponEliminaPer cert, no sé si és el mateix protagonista, però aquesta fotografia d'una platja en blanc i negre me n'ha recordat una altra teva similar on també es veia un gos de lluny. Tot i que en aquella ocasió el secret que s'amagava a la sorra no era gens sinistre, tot el contrari. ;-)
Abraçades!!
A més d'agafar-nos d'imprevist, de vegades només passa un segon d'un estat a l'altre i no tens temps de reaccionar. No crec que ho tinguin tan fàcil d'urbanitzar, si més no passaran molts mesos abans que puguin fer res.
EliminaEl gos de l'altra foto em sembla un rottweiler i aquest és un pastor alemany. Les fotos es feren en quatre dies de diferència. ;-)
Aferradetes, Mac!!
Your visit beautifully captures the fairy-tale charm of Dresden, especially the remarkable Pfunds Molkerei, where art, history, and everyday life blend into one of the most enchanting shops in the world
ResponEliminaUn lloc magnífic per visitar... si un pot, és clar!
EliminaSalutacions!
Bona foto i inspirat relat.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
Caram, quina sorpresa més esgarrifosa. Hi han troballes que trastoquen els plans turistics. En aquest cas, m'atreveixo a dir que segurament tornaran a enterrar el peu i aquí no ha passat res, he, he.
ResponEliminaAferradetes.
Ha, ha, ha!, m'has fet riure amb això de tornar enterrar el peu.
EliminaSi ho fessin, haurien de fer fora a tots els animals, a més de grues i altres eines per edificar i no crec que els hi resultés molt rentable. ;-)
Aferradetes, Josep Mª.
Y Dingo los dejó boquiabiertos. Menudo descubrimiento.
ResponEliminaBuena noche Paula.
Un abrazo.
El perro a su aire, como desenterrar cosas que nos dejarían a todos estupefactos.
EliminaFeliz noche.
Aferradetes, Laura.
Muy bella imagen minimalista, amiga, con el animal como protagonista.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, amic.
En qualsevol moment, la vida pot donar un tomb, amb dingo o sense… de la calma al desassossec… tornar en sentit contrari, cap a la calma, sovint no és tan sobtat i de vegades costa molt.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
És molt certa la teva reflexió. Un imprevist pot passar en un segon i ho trasbalsa tot, en canvi que passi a l'inrevés sempre costa un munt, si és que s'aconsegueix.
EliminaAferradetes, nina.
Un relat molt suggerent, Paula. Aquest contrast entre la calma del capvespre i la inquietud que apareix de sobte crea una atmosfera molt potent. La imatge del gos a la platja ho acompanya perfectament. Aferradetes. :)
ResponEliminaMoltes gràcies i no només per escriure en català, també per la teva reflexió!
EliminaAferradetes, Gumer.
Increïble com has construït l'atmosfera en aquest post. La imatge sembla molt tranquil·la, però després de llegir el text, cobra un sentit totalment diferent i molt més fosc. Aquest contrast entre la bellesa del capvespre i l'horror que descobreix el dingo és fantàstic. M'agradada!
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Em fa molt contenta que t'hagi agradat. ;-)
EliminaAferradetes, Jordi.
Aquest "que la vida és tan calmada com tibant... ", és molt cert.
ResponEliminaI quan és tibant és quan aprenem més...
EliminaAferradetes, nina.
La calma —tant a la natura com a la vida humana— sovint és fràgil i, en certa manera, il·lusòria. Sota la superfície del quotidià es poden amagar tensions, conflictes o fins i tot tragèdies. La naturalesa continua sent bella, però de vegades amaga alguna cosa inquietant sota la superfície, com aquest peu enterrat a la sorra. Molt bon relat, Paula, amb un punt d'intriga molt teu.😉🤗😘
ResponEliminaDe vegades passem d'un moment de calma a ser tibant en un segon, gairebé sense adonar-nos-en i ens agafa desprevinguts. I no tan sols a nosaltres, també a la natura, això no deixa de que no sigui bella.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons.😘🤗