VALORS . . . ?

A la nostra brillant societat, els valors són com un bufet lliure, tothom se serveix del que li ve de gust; semblen diluir-se entre el soroll del consumisme i la superficialitat.  L'honestedat és tan popular com un plat exòtic que ningú no s'atreveix a tastar, mentre que l'empatia s'eclipsa davant de l'individualisme.  Les xarxes socials promouen una imatge distorsionada de la realitat, on l'autenticitat és sacrificada en favor de l'aprovació efímera; el respecte el reservem per aquestes, on podem donar una "m'agrada" a distància.  I la solidaritat -aquesta bellesa efímera- desapareix ràpidament quan es tracta d'obrir la porta a un veí... Aquest deteriorament ètic no només afecta les relacions interpersonals, sinó que també soscava la cohesió social. Si no actuem per revalorar principis fonamentals, correm el risc de construir un futur desproveït d'humanitat.

-Val la pena veure'l-

A CADA BATEC . . .

[No recordo qui me la va fer.  Ho sento!]

A un racó de l'ànima, on la convivència floreix entre notes d'una guitarra que xiuxiueja suaus  melodies, una adoració profunda s'enlaira com un cant. Sota el mantell porpra del cel estrellat, un llenç de somnis apareix, mentre la força de voluntat sosté el fil del temps. Les fulles ballen en un vaivé amable, acariciant el vent que porta esperances, xiuxiuejant secrets de vides entrellaçades, on cada raig de sol és una abraçada càlida i cada estrella un far etern que et guia. L'harmonia es teixeix a cada batec, celebrant la bellesa d'allò que és senzill i diví, convidant a endinsar-se en aquest món on la música i la màgia coexisteixen eternament.  

[Joc a River]

PRESÈNCiA

Era a l'ombra

on el temps es gronxava

amb el teu riure.

Un ressò fa mal

xiuxiuejant al vent

la veu d'ahir.

En el silenci

habita la presència

com un sospir.

L'ocàs de la nit

omples de llum i pau

sent el meu far.

L'amor perdura,

unides les ànimes,

temps i distància.

[Setembre ~ 2025]

PRíNCEPS DE PAPER

Asseguda al banc, observava l'horitzó mentre els pensaments divagaven sobre els homes que entraren i sortiren de la seva vida, com si fossin peces d'un trencaclosques inacabat... Cadascú havia deixat una marca, però també una càrrega. Reflexionà sobre com -en un enfocament teòric- havia idealitzat el que significava estimar i ser estimada. No obstant, a la pràctica, aquesta recerca només havia entorpit la seva pròpia vida. Se n'adonà que la seva consciència  havia estat en mode pilot automàtic, permetent que els altres decidissin per ella. Era excel·lent  la idea de compartir la vida, però igualment valuós era el desig de millorar-la sense dependre de cap altre. Al final decidí que no necessitava entrar en relacions tòxiques. Així que aquí estava, abraçant la seva solitud i deixant enrere aquests prínceps de paper que no van saber mai com ser autèntics. Li va prendre un temps adonar-se que tot allò que decidia no canviar, en realitat ho estava escollint.  A partir d'ara triaria la seva pròpia llibertat.

[Joc a ca la Mimi]