La nit es tancava sobre el llogaret, mentre un gos vagava entre les ombres. El seu lladruc ressonava a l'aire, com un ressò d'un coneixement oblidat. Sense un lloc on descansar, s'apropà a un llit improvisat fet amb cartrons i s'hi adormí.
Anys enrere, havia compartit un altre llit on havia estat el refugi d'un savi artesà, a qui l'entesa del món l'havia portat a crear meravelles sota el blau celestial. No obstant això, la saviesa s'esvaí en el temps, deixant darrere del seu nom només un rastre de records. Se sentia perdut, atrapat entre el desig d'adquirir coneixement i la sensació de ser de vegades un ignorant davant de la vastitud de l'univers.
El gos movia la cua amb la gràcia de qui buscava ajuda, aliè a la seva pròpia solitud. Era estúpid pensar que podria trobar respostes en un lloc tan desolat. Però al racó de la seva ment, una espurna d'esperança cremava... Potser, només potser, el destí li tenia preparada una trobada amb un nou amic per compartir vida...
* Proposta de Sean Jeating, publicat a River
Color: blau celestial
Paraules: 1-gos 2-nit 3-llit 4-coneixement 5-moure 6-anys 7-estúpid 8-ajuda 9-artesania 10-perdut
