A un petit poble de la nostra comarca, l'educació ha estat transformada per una tècnica innovadora. Els estudiants han après a llegir i escriure de manera efectiva, completament enfocats a l'aprenentatge sense distraccions. En aquest entorn se'ls ensenya a pensar críticament, desafiant les seves percepcions sobre què significa existir i contribuir a la societat.
Les aules, pintades d'un blau cel que convida a la creativitat, han esdevingut espais on les idees flueixen lliurement. Aquest mètode ha demostrat que no només es tracta d'adquirir coneixements, sinó d'aprendre a aplicar aquests sabers a la vida quotidiana. Tot i això, el veritable desafiament rau en escriure la seva pròpia història sense perdre la identitat.
La comunitat observa com el futur es construeix amb cada estudiant que gosa somiar i innovar.
* Proposta de Sean Jeating, publicat a River
Color : Blau cel
Paraules : 1-Tècnica 2-pensar 3-ensenyar 4-manera 5-completament 6-aprendre 7-escriure 8-existir 9-llegir 10-perdre
Ara com ara, el teu relat és pura utopia (i això que una vegada em vas dir que no t’agradava la ciència-ficció! :-D), però tant de bo algun dia es pogués fer realitat. Amb un sistema educatiu així, la nostra societat hi sortiria guanyant... i molt.
ResponEliminaMolt reeixit, un cop més, el repte d'encabir totes aquestes paraules dins del text. Felicitats!
Abraçades!
Sí, ara sembla que no va per aquí la cosa, tot i que et puc dir que a l'institut on vaig anar, era molt real, amb professors (la majoria molt joves) que van canviar la manera que hi havia fins aleshores d'ensenyar i sempre els hi estaré molt agraïda. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac!
T'ha quedat molt xulo, és una proposta de futur, que valdria la pena, que fos presa en consideració.
ResponEliminaPodria ser quelcom més que un somni.
Petonets, sa lluna!
Va haver-hi un temps... encara que sembli un conte, si va ser possible en un espai de temps, per què ara no?...
EliminaFelicitacions!🥂
Petonets, Alfred!
Sí, la meva va anar-hi a una escola, amb aquestes característiques, que va ésser tancada, per la dictadura de Primo de Rivera & Alfonso XIII.
EliminaSense anar tan lluny, jo vaig anar a un institut que era així. ;-)
EliminaAra entenc algunes coses. ;)
Elimina(✿◡‿◡)
EliminaUn text preciós de fons, de forma i com sempre admirable la manera que lligues totes les paraules.
ResponEliminaJo no vaig tenir tanta sort com tu i les meves escoles (vaig anar a diverses) no s'assemblaven gens a la que descrius. De tota manera he de dir que de joves vam viure un temps on semblava que tot era possible. El problema és que no ho va ser i hem tornat enrere en moltes i moltes coses.
Aferradetes, preciosa!
Moltes gràcies, Carme!
EliminaVaig anar des del dos anys fins als deu a un col·legi de monges. Després vaig començar a l'institut fins acabar COU. Com pots imaginar vaig passar d'un extrem a l'altre i vaig tenir molta sort amb molts professors joves que van voler canviar la manera d'ensenyar i ho aconseguiren. ;-)
Tens raó amb el que dius, ha canviat molt i tornem enrere en molts àmbits i això només crea problemes greus.
Aferradetes, preciosa.
Que bo seria que tot això es fes realitat!
ResponEliminaAferradetes Paula
Si que ho seria, no només per l'escola, sinó per a tothom.
EliminaAferradetes, Josep.
És una aposta agosserada, perquè el fracàs d'un sol alumne s'intentarà fer veure que ha estat el fracàs del mètode
ResponEliminapodi-.
Sempre n'hi ha que no segueixen el curs com toca, però et puc dir per experiència que eren molt pocs i sempre tenien un seguiment per reconduir-los.
EliminaAferradetes, Carles.
El aprendizaje es imprescindible para asumir enseñanzas y poder, de este modo, transformarlas.
ResponEliminaUn abrazo
Siempre dependerá de quien imparta esas enseñanzas, si son aburridas el alumno pierde interés y hace que la transformación desaparezca.
EliminaAferradetes, Luis.
Los métodos han cambiado muchísimo. Ya es muy dinámica la manera de enseñar.
ResponEliminaUn abrazo.
Depende del centro, del profesor y de la cantidad de alumnos que tenga en clase...
EliminaBesos, Sara.
It’s inspiring to see a town realise that true education begins where curiosity meets identity
ResponEliminaLa curiositat i la imaginació poden fer miracles. ;-)
EliminaSalutacions, James!
The creativity fostered in this very classroom was clearly sustainable:
ResponEliminaLovely story. Well done, Paula!
Aferradetes!
Així va ser, tal com explica la història. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Sean!
I should like such a classroom.
ResponEliminaHo crec! Quan les coses es fan ben fetes, és una alegria per a tothom.
EliminaPetonets, Mimi!
Sense perdre la identitat... alguns volen que es perdi per imposar la seva.
ResponEliminaPetons.
Per aquests "alguns" l'educació i altres coses es fan malbé.
EliminaPetonets, Xavi.
Un gran i admirable raonament.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
És la diferència que hi ha entre ser "empollón" i ser despert.
ResponEliminaDespert en el bon sentit de la paraula, si és saber cercar-se les coses.
EliminaNo és el mateix que t'ho donin tot fet, com ensenyar-te on o com cercar-ho. ;-)
Aferradetes, Helena.
Tant debò un mètode d'aprenentatge com aquest, que doni ales a la creativitat de cadascú i que sigui efectiu i útil per al dia a dia. I sobretot, que mai ningú no coarti la identitat de cada persona.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Els nens són com a esponges, per això és tan important un aprenentatge com cal pel seu desenvolupament personal en el context familiar, social i escolar.
EliminaAferradetes, preciosa.
El món dels Maristes on vaig anar era d'una crueltat extrema. De moment només s'han fet públics els abusos sexuals peró també n'hi va haver, i molts, de caire físic pròxim a la tortura.
ResponEliminaTant de bo, en el futur, l'ensenyament fos tal com l'expliques en el teu relat.
Aquests abusos de caire físic també hi eren a les monges... Per això dic que quan vaig canviar a l'institut, va ser com passar de la nit al dia en tots els aspectes.
EliminaAferradetes, Xavier.
Sin duda un auténtico desafío Sa LLuna. He pasado a agradecerte tus palabras, tu afecto y el estar ahí durante mi convalecencia, no negaré que ha sido muy duro, pero gracias a dios poco a poco he regresado y espero retornar mi ritmo. Un abrazo fuerte querida amiga, que dios te bendiga,
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaEstic molt contenta de veure't per aquí novament.
El ritme el marques tu, així com et sentis més bé, veuràs com ho recuperes aviat.
Aferradetes, Núria.
Vaja, doncs no m'estranyaria ja que darrerament no paren de sortir noves tècniques i metodologies per millorar-ho tot. Millorar no sé si milloren els aprenentatges, però donar feina nova no vegis.
ResponEliminaEntenc el que dius, això de rebre ordres diferents cada cop que canvien els de dalt, no ha de ser gens còmode. Però t'asseguro que també depèn del professorat, perquè això va passar just uns anys abans de morir el dictador. Els joves professors van voler canviar la manera d'educar i ho van aconseguir... no sé si ho feren com a cosa seva o què, però passà. :-)
EliminaBona tarda, Xavi.
Los colores influyen y en este caso, el color azul del aula invita a la creatividad, qué bueno sería que gracias a ese aprendizaje los estudiantes aprendieran sobre todo a no perder su identidad.
ResponEliminaPor soñar que no quede, querida Paula. Por cierto, me gusta el color azul.
Que tengas una feliz tarde.ç
Besos.
Qué bueno sería que en TODOS los colegios del mundo se diera el caso...
EliminaA mí me gustan casi todos los colores, aunque depende de donde están puestos. ;-)
¡Feliz noche!
Besos, María.