La nit es tancava sobre el llogaret, mentre un gos vagava entre les ombres. El seu lladruc ressonava a l'aire, com un ressò d'un coneixement oblidat. Sense un lloc on descansar, s'apropà a un llit improvisat fet amb cartrons i s'hi adormí.
Anys enrere, havia compartit un altre llit on havia estat el refugi d'un savi artesà, a qui l'entesa del món l'havia portat a crear meravelles sota el blau celestial. No obstant això, la saviesa s'esvaí en el temps, deixant darrere del seu nom només un rastre de records. Se sentia perdut, atrapat entre el desig d'adquirir coneixement i la sensació de ser de vegades un ignorant davant de la vastitud de l'univers.
El gos movia la cua amb la gràcia de qui buscava ajuda, aliè a la seva pròpia solitud. Era estúpid pensar que podria trobar respostes en un lloc tan desolat. Però al racó de la seva ment, una espurna d'esperança cremava... Potser, només potser, el destí li tenia preparada una trobada amb un nou amic per compartir vida...
* Proposta de Sean Jeating, publicat a River
Color: blau celestial
Paraules: 1-gos 2-nit 3-llit 4-coneixement 5-moure 6-anys 7-estúpid 8-ajuda 9-artesania 10-perdut
Gran foto d'aquest gos que t'ha inspirat aquest entranyable relat.
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Fa bé de mantenir l'esperança. No saps mai d'on pot sortir un amic o una ajuda.
ResponEliminaCom sempre un bon relat, amb totes les paraules demanades.
Aferradetes, bonica!
No és perd gairebé mai l'esperança, sempre tenim el cap que ens empeny a somiar...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina!
Esperem que el gos hagi trobat companyia.
ResponEliminaUna de les coses més tristes del món es trobar un gos perdut.
També ho desitjo, Xavier.
EliminaTant els cans com els moixos són animals de companyia, ells no ens abandonarien mai.
Aferradetes.
Beneath the silent stars, the dog slept with a faint hope that even in the depths of solitude, destiny might yet bring a friend
ResponEliminaAixí és, James!
EliminaSalutacions.
Estupendo byn con una texturas muy bien mostradas.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Luis.
Hoy no hubo traducción de ninguna forma. :(
ResponEliminaMuy buena foto. Los perros en la calle no dejan de provocarme que el corazón lo resienta. Sufren! Quisiera protegerlos a todos.
Un abrazo.
Parece que Google está caprichoso, lo siento por ti.
EliminaEl abandono nos rompe el corazón a todos los que lo tenemos.
¡Muchas gracias, Sara!
Besos.
It would be lovely for the dog to find a good home.
ResponEliminaEncara que fos molt senzilla, ja em faria feliç. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
Vaig deixar un comentari ahir, veig que es devia perdre pel camí així que hi torno.
ResponEliminaHi deia, més o menys, que aquest text m'ha fet pensar que a pesar que el destí acostuma a fer-nos males passades i, per tant, és de poc fiar, no parem de confiar-hi amb l'esperança de millorar. És clar que sempre és millor això que no la desesperació, que segur que no arregla res.
Però bé, tampoc cal posar-se massa filosòfic. Felicitats pel relat i una forta abraçada!
Moltes gràcies per tornar!
EliminaContrarestem les males passades del destí, pensant o somiant que tot anirà millor, si no fos així , acabaríem tots bojos...
Aferradetes, Mac!
Pensem sempre la tristor dels humans quan mor la seva mascota.
ResponEliminaAl revés també ho passen malament.
Segur.
Petons.
Sí, és una tristor que va en les dues direccions.
EliminaPetonets, Xavi.
Com sempre, els relats els afines d'allò més bé.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes!!
No sé qui pateix més, en aquests comiats.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
La persona que se'n va ja no té per qui patir.
EliminaSi parles en el cas de les dues parts, crec que pateixen per igual.
Petonets, Alfred!
¡Ojala!!
ResponEliminaMe encanta la foto.
Un beso.
Seguramente lo encontrará, además con más atino que los humanos. ;-)
Elimina¿La foto?, casi, casi se me escapa el perro.
¡Muchas gracias!
Beso
Casualitat? Actualment estic rellegint "L'home que estimava els gossos" deLeonardo Padura. ;-)
ResponEliminaFine story, Paula.
Aferradetes.
No crec en les casualitats, més bé en les causalitats. ;-)
EliminaSembla un llibre interessant, de vegades la crítica per molt ferotge que sigui, ens ajuda a obrir els ulls.
Vielen Dank, Sean!
Petonets.
Aquest text m’ha tocat . El gos, tot sol, sembla buscar alguna cosa que ha perdut, com si recordés un temps millor. Fa pensar en com, fins i tot enmig de la tristesa i la solitud, pot quedar una mica d’esperança. Potser encara hi ha algú amb qui compartir camí.
ResponEliminaUna abraçada, Paula.
No ens agrada veure a cap ser viu abandonat al carrer, no és humà. L'esperança és la confiança de que tot es resoldrà de la millor manera...
EliminaAferradetes, Jordi.
Una història meravellosa sobre la solitud d'un gos ple d'amor!
ResponEliminaM'agrada que el final sigui optimista.
Que tinguis una bona setmana!
Estic contenta de que t'agradi.
EliminaBon diumenge, Katerina!
Ser com un gos abandonat és del pitjor que pot passar a la vida.
ResponEliminaHi ha moltes persones que hi estan, a més del gossos.
EliminaAferradetes, nina.
Tant debó tingui sort, el gos.
ResponEliminaAvui, caminant per una carretera, de dalt del mur d'una casa un gos em bordava. I mentre passaja jo paral·lel em seguia des d'allà dalt i vinga a fer lladrucs amençadors. Espero que no salti, pensava, però no. I vaig pensar que si ara a mi em vingués una indisposició abrupta i caigués a terra,... canviaria el gos la seva actitut? intentaria avisar del fet? continuaria bordant de mala manera?
Salut,
podi-.
Espero que sí!
EliminaEn el cas de que no et sentissis bé, segurament ell canviaria d'actitud, tenen un bon olfacte per reconèixer quan algú està en perill.
Salut, Carles!
Una soledad no deseada en busca de compañía, que ojalá pueda encontrarla... Se ve tanto y no solo en animales. Conmueve la foto.
ResponEliminaUn abrazo.
Desgraciadamente no sólo en animales...
EliminaAferradetes, Laura.