BON ViATGE!

Esteu preparats? 

Nins i grans pugeu al tren, vos portarà a un any nou. El destí?... Encara que no es conegui, podem anar fent com millor sapiguem, sempre pensant en el benestar de tots. S'omplirà de noves il·lusions, de propòsits, de nous amics i també de comiats. Esperem que quan acabi el trajecte, tothom estigui satisfet del que ha après, el que importa és arribar i què tots els ensenyaments siguin ben aprofitats, tant els bons, com els dolents (especialment)... Siguis d'aquells que fan balanç any rere any, dels que el fan per un altre esdeveniment o d'aquells que ni fred ni calent, vaja que no en fan!...

Bona sortida, bon viatge i feliç any nou! 🥂

18 d'abril de 1974

[Foto feta per un familiar]

Quan et miro penso en que, estant al ventre de ta mare, li vaig fer "prometre" que no naixeries fins que tornés del viatge d'estudis i així va ser, just al dia següent d'arribar, carregada de petons i regals per a tu... Encara veig aquella nina que només volia adormir-se damunt meu, en aquell vell balancí de l'àvia... I vas anar creixent, gairebé sense adonar-me'n i volares cap amunt en la distància, tot i saber de tu en cada instant.  Guardo, com a tresors per a mi, tots els moments compartits i brindo per tu, ninona meva.

Salut i per molts més! 🥂

—> 🧘‍♀️ —> 🤔

 

A les portes d'un nou any que, en teoria, hauria de ser més bo que el darrer, hi ha tantes qüestions per resoldre, que no sé per on començar... Com tothom ja les sap, avui no vull amargar-vos la nit, però sí que vos demano que vos doneu un temps per a reflexionar i comprometre's a fer allò que sabem que ens ajudarà a tots per a què sigui un bon any de debò.

Sigueu feliços i feu sentir-ho als altres.

NOCES D'OR

Tot va començar aquí (bé bastant abans), però aquest moment suposà lligar-se amb més compromís. Fou al juny de 1973 i, pel que mostra la foto, estaven contents de fer una passa més.

Passaren els anys i nasqueren els fills, dos, una nina i un nin. Va haver-hi de tot, temps de bonança i temps més fluixos, malalties i recuperacions... pèrdues importants que encara avui dolen... I els fills creixeren i nasqueren els néts, tres, un nin i dues nines. La vida anava fent el seu curs i ells dos seguien junts, no com el primer dia, sinó amb més coneixement mutu, més confiança i unint sempre esforços.

El passat juny feren una petita festa, amb els germans, cunyats, fills, néts i familiars més propers. Érem allà per festejar els seus cinquanta anys de casats. Va haver-hi moments molt emotius, com les lectures per part de la filla i el fillol... recordant els anys passats i les absències de qui ens han deixat... Surava en l'aire una barreja de sentiments ben macos!...

Com va dir algú: "No vos molesteu a comptar... Al final, tothom se'n recorda del principi".

FELICITATS i PER MOLTS MÉS!

LLUMETES

Milions de llumetes penjades per encendre una il·lusió d'aquell que l'ha perduda, tot i saber que aviat s'hauran apagat, tant l'una com les altres...  Foradar butxaques i estómacs buits és massa depriment, excessivament dolorós i molt trist, alhora. Ni les llumetes podrien protegir-la de la fam... Intuí que sempre s'és culpable d'alguna cosa, per això planejà protegir-se fins i tot de la il·lusió...

BONES  🎄  FESTES 

QUINZE ANYS . . .

 

Quinze anys són molts i, en aquests darrers quinze, han passat i han canviat moltes coses, com podeu veure en aquesta cala. Encara que mai hi vaig ser, comparant les dues imatges em puc fer una idea més o menys bona dels canvis. En la primera es nota la pau de la zona, com si la vida passes molt a poc a poc. Hi havia pocs veïns i es coneixien tots molt bé. En la segona ja es veu més moviment, hi ha més edificis, més veïns i possiblement menys interacció entre ells. Es podria dir que la pau, de maig a octubre, agafa vacances.🤭

I direu, — què fa na Paula xerrant d'una cala que no coneix?. 

Doncs és un senzill homenatge que vull fer al blog d'una amiga, que fa quinze anys que col·lecciona moments. Na Carme, que així es diu la col·leccionista, és poetessa, pintora, fotògrafa, jardinera, cuinera, lectora, observadora i una gran àvia!... i si tot això vos sembla poc, té temps per anar a voltar per a tots els pobles de Catalunya. 

— Vols dir que el teus dies tenen 24 hores?. Quina enveja que em fas, noia!.😉

I no, no m'oblido de la gran persona que és. Sempre la tens ben a prop. I tot això ho podeu refermar en el seu  blog:  Col·lecció de Moments

MOLTES FELiCiTATS, NiNA!.

22 de . . .

Avui voldria que els meus millors desitjos siguin per tota aquella gent, anònima o no tant, que realment ho necessita...

Voldria pa, per tots aquells que no tenen, avui,  res per posar-se a la boca.

Voldria salut, per a tots els malalts a qui no els arriben medicaments.

Voldria un sostre, per aquells que malviuen al carrer.

Voldria feina, per aquells que no tenen gaires oportunitats.

Voldria justícia, per als desemparats. 

Voldria companyia, per tots aquells que l'única que tenen és la pròpia.

I a tots els altres, voldria dir-vos que siguem una mica més empàtics, solidaris i que l'amor l'ensenyem i el donem sense pors. Tots podem ser millors del que en realitat som.

Sigueu feliços, sempre!

JOAN LACOMBA

A C T E    << cliqueu damunt

L'octubre passat vos parlava del cinquantè aniversari de l'IES Bereguer d'Anoia i com la  pandèmia ens desbaratà tots els plans, gairebé tots vos diria avui. 

Dins el cap d'en Joan Lacomba (primer director, professor, escultor i pintor) anava creixent una bonica història d'un arbre, que s'ha convertit en una preciosa escultura, de sis metres d'alçada, que arrelarà a la zona d'accés del nostre estimat institut.  

Ha triat un títol que a tots ens ha agradat, "Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar",  en referència a La Balanguera. 

Amb aquest acte del 27 de juliol de 2021,  acompanyats per la directora del centre, de totes les autoritats de la ciutat d'Inca, la Presidenta del Govern de les Illes Balears i amenitzat pel grup Sembrant Veus, donem per conclòs el cinquantè aniversari.

GRÀCIES, JOAN !

* Les fotos són recollides de les xarxes.

MiRADES . . .

mirades segures

mirades a l'aguait

mirades perdudes

mirades dissimulades

mirades... què hi fas darrera meu?

Amb una mica d'humor vos vull desitjar una bona entrada a l'any nou, suposo que cadascú sabrà amb quin peu començar.

SALUT!!!

UN DESiG. . .

Tant de bo poguéssim ficar l'esperit de Nadal en gerros 

i obrir un gerro cada mes de l'any.

Harlan Miller

El motiu d'aquest post podria ser el desig de que aquestes festes vos siguin molt plaents. La majoria caiem en aquests tòpics per diferentes circumstàncies culturals, de costums, de religió, fins i tot de màrqueting i ens fa gràcia fer-ho... tothom ho fa, crec que gairebé tothom.

Han arribat les Festes de Nadal, com en els últims anys estic sola, amb això vull dir que per a mi s'han convertit en dies "normals" i transcorreran com a tals. Sé que s'aprofita per fer reunions familiars (enguany més limitades), per fer compres i menjar bon àpats. I quan s'acaben, la majoria n'està ben tip de tot, de la família, del gastorum i de tants menjars. Si hi ha alguna cosa que ho pugui compensar és la proximitat, el frec, l'afecte, la complicitat, l'amor. Totes aquestes meravelloses experiències que ens fan ser més persones... tot l'any.

I vos vull deixar el meu desig per avui, per demà i per demà passat, per enguany i per l'any que ve. I no és altre que ESTIMEU com si no hi hagués un demà. Salut!

NO QUALSEVOL

No qualsevol descansa la teva ment quan et cansa la vida. Que tots sabem riure però no qualsevol sap plorar les teves llàgrimes. Que tots sabem ballar l'última cançó i beure'ns la penúltima copa, però no qualsevol recull els vidres i la veu del silenci quan s'acaba la música. Sí, sabem picar de mans però no qualsevol et dóna la mà quan l'aigua t'arriba al coll. No qualsevol atura el rellotge en un compte enrere. Temps. No qualsevol et mira, et parla, et toca, t'entén i et regala el seu temps. Maleït temps, esquer de la pressa i de l'individualisme, regió abissal on cauen les mirades que es perden pels carrers plens de llums i sorolls. No qualsevol t'inventa un argument i et dibuixa un camí sense pedres i busca paraules d'ànim sense ànim de res. Només per l'afany d'humanitzar, de sentir, d'empatitzar. No qualsevol truca al timbre de casa teva; el que fa soroll aquí, al teu pit, i entra per quedar-s'hi. Sí. Tots sabem caminar però no qualsevol es posa les teves sabates i camina uns quilòmetres sense mirar enrere. Que tots sabem vestir-nos, fins i tot disfressar-nos, però no qualsevol es treu l'abric i es posa la pell que habites quan tens fred. No qualsevol alenteix el seu pas i s'atura. Així que quan algú toqui la seva espatlla amb la teva, somriu. No estàs sol/a.

-Myriam Imedio

FESTA GRAN a Col·lecció de moments!! 🎂🍸📖

Aquests dies he estat rumiant que vos podria explicar d'aquests anys de blogs compartits. Crec que és just, i així ho sento, retre un merescut homenatge a l'home que -juntament amb la nostra estimada companya sargantana- em va donar l'oportunitat de ser aquí amb tots vosaltres. El follet ara no ens pot explicar les seves anècdotes blocaires, però per a tots els que el vam conèixer de ben segur que estarà lluint un gran somriure,  des d'un lloc màgic molt a prop de la lluna.

En una de tantes converses que manteníem, vam estar parlant dels blogs de Google i d'aquesta colla. Els vaig dir que ho pensaria perquè no estava molt segura de saber-ho fer, tot i que era una idea que sempre m'havia seduït. 
El dia 24 de desembre de 2011, la Sargantana em va preguntar si havia posat un mitjó al Pare Noël. Li vaig dir,  -per a què, si no arribarà res!. Va insistir,  -tu posa un mitjó que mai se sap!.  El dia 25, en obrir el correu,  em vaig trobar un gran regal, aquest blog!!. Era preciós i venia amb un conte a la barra lateral fet pels meus amics i amb el desig que el gaudís molt i molt.

Em va costar una miqueta entrar a casa vostra, un mes llarg. La Sargantana m'anava donant instruccions, fins que va aparèixer un comentari del Senyor Gasull, poc després un de na CARME,  que la seguia pels seus dibuixos. Per això sempre dic que són el padrins del blog de Sa Lluna. I així, poc a poc va anar creixent la família.

Per no allargar-me més, només una anècdota, la de la foto que té na Carme al seu blog i que he portat fins aquí.

Foto feta per na Carme

Després d'un matí molt entranyable i un dinar divertit i distès, on per primera vegada ens vèiem les cares i estava complint un dels meus somnis, una trobada real!!; vam decidir anar a prendre el penúltim cafè al Zurich. Es va apropar el cambrer per prendre nota del que volíem. Quan em va tocar a mi, li vaig dir que volia un tallat, en got de vidre, descafeïnat de màquina, curtet de cafè, amb la llet tèbia i sucre morè.  Crec que li va entrar un no sé què, em va mirar amb estranyesa i, abans que pogués dir res, en Fra Miquel li va dir, -deixa'ns el bloc de notes que nosaltres ja anirem anotant els nostres gustos. Va respirar alleujat mentre marxava i les rialles del grup omplien tot l'espai. En el moment de la foto, li passava la meva comanda a Fra Miquel (que va escriure una bona estona). ◠‿◠

Segurament podríem omplir moltes pàgines amb totes les anècdotes,  de moment vos deixo amb aquesta.

Gràcies CARME per sempre ser a prop meu, 

gràcies  a tots i a totes,  per tots els moments que m'heu regalat.

* Si cliqueu damunt les paraules escrites en groc, vos portaran als meus tresors.😉

〰〰〰 2017

🎇 ★🍷🍷🍇🌙 🎇

NADAL ✰✺☆✺✰

Fa uns quants anys que el Nadal a casa és un dia com un altre. En fa més que no m'agrada, que jo recordi des de ben, ben, petita. Sense cap motiu aparent, per l'edat vull dir, sempre acabava plorant. Estava trista, una tristesa molt profunda que no era seguida per cap pensament negatiu, però era i ha estat sempre així.

No hi ha arbre, ni betlem, ni boles, ni llumetes, ni nadales ... es podria dir que tan sols espelmes, sempre n'hi ha a casa,  sigui o no Nadal.

Ara puc,  vull,  fer-ho així, sense sorolls estridents, ni luxes i gairebé en silenci.

BON   NADAL

Celebrem-ho!

Nit de bruixes i follets,  dones d'aigua i plantes, 

focs i jocs,  neteja i crema,  somriures i desitjos,

... pura  MÀGIA!!

  JOANS  i  JOANES,  FELiCiTATS!

" El dia D "

Ahir, 25 de maig de 2016, vas començar una nova vida. 

Van quedar enrere els dies de dur treball, les nits d'insomni, 

les ordres, els caps, els companys de feina i ... 

el despertador.

Va ser un dia emocionant, 

de somriures i llàgrimes, de regals, 

de felicitacions i reconeixements.

Sent testimoni de primera línia, 

com a germana i fotògrafa de pa sucat amb oli, 

vaig poder observar com tots els assistents 

et van demostrar la seva estima.

Ara comença una bella etapa, on disposaràs de tot el temps 

per gaudir de tot allò que t'omple de veritat, 

els fills, els néts i tots els que t'estimem.

RELAXA'T  i  ViU!!  ❤

Homenatge blocaire a l'OLGA XIRINACS.

Amb aquests poemes que formen el Calendari de l'any de l'Olga, m'uneixo a l'homenatge que li fem des de casa, desitjant-li un any ple d'harmonia i pau. 

CALENDARI DE L’ANY  (16)

Follet de gener

groc de llessamí,

el sol et pregunta

si vols venir amb mi.

Carícia mimosa,

núvol de febrer,

de tan lluminosa

ets somni lleuger.

Buf del vent de març

porta un núvol fosc

amb pluja abundosa

i un llamp tremolós.

Abril, gota d’aigua

que d’una en fas mil,

els ulls veuen perles

i el sol va per dins.

Maig de l’aigua en raig, 

omple-me’n els ulls, 

que de tant plorar, 

ara els trobo buits. 

Juny de blat, cap altre 

toca l’infinit 

dels camps del Vallès 

quan hi cau la nit. 

Juliol cargola fulles 

al voltant dels albercocs, 

resina dels ametllers 

regalima a poc a poc.

Agost, llum torrada,

cap a la muntanya

creix una tempesta

de neu regalada.

Colors de setembre,

robins de magrana,

el raïm que esclata,

crec- crec d’avellanes.

L’octubre s’acosta

amb colors de mel,

s’amaga a la costa

i una barca el pren.

Novembre té capa

de núvols ponents: 

tots els mesos dormen

sota el cel rogent.

I arriba desembre

que s’encén el crit

de Nadal que esclata

al pic de la nit.

Olga Xirinacs-16

⋆⋆⋆

En el dia d'avui tinc el record del moment en què em van arribar les teves primeres paraules escrites, va ser el començament de moltes més trobades. És un dia especial en molts sentits. En primer lloc perquè és el teu aniversari, comences una nova dècada i, amb ella, una nova vida. Deixes enrere moltíssims anys de treball a l'escola i te'n portes amb tu infinits records, dels teus alumnes, dels teus companys de treball, d'anècdotes plenes de somriures ... 

Et desitjo un feliç camí i  

et felicito per ser com ets.

PER

MOLTS  

ANYS,

ALFONS!

MOLTS D'ANYS, OLGA!!

Poema del bon matí

el de les coses petites

la paraula que comença

i també el primer somriure,

i l’olor del pa calent 

i l’aigua que raja fresca 
que va desvetllant els somnis 
i els pensaments que floreix. 

Poema del bon matí

que busca l’amor i el troba,

que no s’espanta del dia

perquè l’hora encara és jove.

Avui neix una claror

que ahir encara no sabia:

té necessitat de tot 

i ho demana sense mida. 

És un començar en no res

i estrenar les mans tan vives

i uns llavis que mai no es cansen

de besar la pell tan fina.

Amor, si el carrer és glaçat

i cap ocell no et desperta,

no deixis entrar la por,

no l’escoltis! Que no és certa.

Cal desvetllar tots els somnis

i renovar l’esperança,

deixar el malson i l’angoixa:

no oblidem que la nit passa.

Poema del bon matí,

el de les coses petites, 

que s’acabarà i que torna, 
que ens porta el goig i ens fa lliures. 

Olga Xirinacs