Sàviament receptiu
Tremendament intuïtiu
Especialment comunicatiu
Valentament sincer
Eternament romàntic
Ens has deixat ple el cor de la teva follia
de viure, seguirem compartint complicitats
a cau d'orella de la nostra lluna
Sempre t'estimaré
amic meu
follet entremaliat
Hem de ser generosos amb l'amor i donar-lo sempre que en tinguem oportunitat. No ens reservem, que quan ens adonem pots ser massa tard.
ResponEliminaDiria que és maco el que dius, però em sona trist i nostàlgic... no crec que sigui una celebració...
ResponEliminaUn record tendre i preciós pel teu follet... que emociona... una abraçadeta compartida... amb tu amb ella. Espero que puguem sentir-nos a prop...
ResponEliminaUna emoció en l'absència. Un record per a l'esteve.
ResponElimina"ple el cor de la teva follia de viure", això m'ha arribat molt.
ResponEliminaComplicitat i ganes de viure es el que ens cal a tots. Que la llavor no caigui en terra erma es qüestió nostra.
ResponEliminaUna forta abraçada Paula
belles paraules...
ResponEliminauna abraçada
No puc dir-te res avui, després de llegir els teus versos... només enviar-te una forta abraçada...
ResponEliminaPerdre un amic sempre és trist i quan és especial, encara més...Segur que sempre el recordaràs.
ResponEliminaPer a ell la lletra d'aquesta cançó:
Quando un amigo se va
queda un espacio vacio,
que no lo puede llenar
la llegada de otro amigo.
Quando un amigo se va
un estrella se ha perdido...
Que la seva estrella brilli sempre, Lluneta.
Una abraçada d'emoció.
Un record amb molt de sentiment.
ResponEliminaPrecioses paraules, amarades de nostàlgia.
Una abraçada!
Esplèndid poema Sa Lluna on bolques tot el teu dolor, el teu sentiment per la pèrdua del teu amic, i a més es una manera de mantenir-ho viu.
ResponEliminaAferradetes de diumenge nina
aferrades emocionades sa lluna!
ResponEliminael coneixies bé...les teves paraules i fins la musica que has escullit ho mostra...
ResponEliminaell va esser qui em va ensenyar el cami a salluna i aquest es el meu regal
haver compartit amb ell i ara tenir-te a tu
i t'ho dic amb el cor a la mà i amb llagrimes als ulls: Gracies Paula, t'estimem...t'estim
Sí Àngels, ell ens va apropar i vos estaré eternament agraïda per mostrar-me un fet en el qual ja no creia, el vostre amor, AMOR amb majúscules. M'heu mostrat tantes coses boniques, coses que ens acompanyaran sempre, coses que no es compren ni es venen.
EliminaEstem tristes i sé que necessites descansar i treure tot el que has guardat en aquest temps només per a tu, per poder regalar-li sempre el teu millor somriure i tot el teu amor. Ara és temps per a tot això, però recorda especialment que a Ell li agradarà seguir gaudint del teu somriure i saber que ets feliç. Ara no has de defallir, ets forta, lluitadora i saps molt bé que hi ha persones que t'acompanyen, que t'estimen i que també et necessiten.
A mi em tindràs sempre, molt a prop, sempre que tu vulguis.
T'estimo molt, ninona meva, de tot cor.
Quina peneta, un camí tan llarg i tantes vegades aquest final...Dóna una abraçada a n'Àngels. I sé que tu també estàs molt trista. No sé què dir...una besada, Paula.
ResponEliminaGràcies a tots per acompanyar-nos en aquests moments, sobretot a la seva companya i als seus fills.
ResponEliminaL'Esteve sempre estarà en tots els cors dels que hem tingut el plaer de poder conèixer a un home molt especial, un bon home bo.
Una aferrada ben forta. ♥
Una abraçada i força per totes
ResponEliminaUna forta abraçada, Sa lluna, és un gran record per a l'esteve.
ResponEliminaGràcies per els ànims i aquest escrit tant encertat. A ell li hauria agradat.
ResponEliminaEl seu fill Oriol.
Un petò
Gràcies a tu nin, als tres. Sempre em tindreu a prop.
EliminaCuideu-vos molt!
Bessets
Molt bonic el que l'has escrit.
ResponEliminaPetons.
Moltes gràcies, Xavi!.
EliminaPetonets.