 |
Estació de l'Enllaç (Sa Pobla, Manacor amb Inca)
|
com dues llargues mans,
on els dits es toquen.
I em fa patir que,
com un fil tensat,
com un fil tensat,
de sobte -en un no res-
q T
u R
E
d N
i C
A
T
u R
E
d N
i C
A
T
(sa lluna, maig~2014)
M'hi quedo.
ResponEliminaFita
És un plaer per a mi que t'hi quedis Xavier. Gràcies!
EliminaAferradetes ♡
Bonica manera d’escriure-ho. Reconec que he tingut que llegir dues vegades. Original, m’agrada
ResponEliminaPetonets
Sé que de vegades sembla un jeroglífic el que explico amb paraules. La història que hi ha entre el que s'ha escrit i allò viscut, queda per a mi.
EliminaGràcies, nina!
Bessets ♡
Doncs s'haurà de fer només la força necessària perquè se senti la pressió però no es trenqui.
ResponEliminaEntre una cosa i l'altra només hi ha un instant ...
Eliminano és fàcil controlar-ho.
Aferradetes ♡
Fa patir, és cert... Ho entenc i ho comparteixo... Un poema molt bonic i smb molt de sentiment.
ResponEliminaAbraçadetes dolces... Que no trenquin cap fil...
Que difícil és saber fins on pots embolcallar sense destorbar, sense que es trenqui res ...
EliminaGràcies Carme, fins i tot en els silencis m'acompanyes.
Aferradetes suaus, per no rompre fils ♡
M'agrada molt aquest poema visual i l'atractiu treball fotogràfic amb que l'has il·lustrat.
ResponEliminaUna abraçada i que tinguis un bon cap de setmana
Aquesta estació de tren anomenada "Enllaç" és un punt molt suggerent, tant visualment com a per treure bons sentiments i atrevir-te a pujar-ho aquí. Celebro que t'agradi.
EliminaBon cap de setmana, Josep ... aferradetes ♡
Bello poema visual, amiga... Un abrazote... Felices dias
ResponEliminaGracias, amigo!
EliminaTe deso un maravilloso fin de semana.
Besos ♡
Serà qüestió d'anar amb cura, de no tensar massa...
ResponEliminaPetó!
Anar amb cura ... fàcil i difícil alhora.
EliminaBessets, nina! ♡
Les paraules Queda't i trencat no haurien d'anar mai juntes.
ResponEliminaUna abraçada, guapa.
Queda't ~Trencat ...No hi haurien d'anar, però sovint hi van,
Eliminano necessàriament en aquest ordre.
Aferradetes assolellades! ♡
Sentir-se envoltat és tot el que es pot demanar. Macos els dibuixos a llapis.... :-)
ResponEliminaNo demano més, em sembla que ho tinc tot si és així.
EliminaPodriem dir que més que dibuixos són fotos passades a llapis ;)
Aferradetes, guapo ♡
Vigila , no estiris gaire, seria una pena que es trenqués aquest fil d'il·lusió...
ResponEliminaMolts petonets de cap de setmana, Lluneta.
És una pena que es trenquin les il·lusions, és una pena no tenir-les, és una pena no saber quina importància tenen, és una pena renunciar a elles, és una pena trencar qualsevol sentiment ...
EliminaBessets Roser, molta llum per aquests dies ♡
Amb unes mans de bescuit que acaronen suaument el fil, aquest mai es trencarà. Ens quedarem.
ResponEliminaBessets Sa Lluna
I si és de xocolata i crema, gairebé impossssible!! ;)
EliminaGràcies per ser-hi, Alfons!
Bessets i molt bona tarda ♡
Ai les emocions... es fan i es desfan... de vegades són tan fantàstiques i de vegades fan passar tanta fam...
ResponEliminaPerò sempre ens queda recompondre, com tu has fet: no trencar les lletres, així sempre hi ha ocasió de formar paraules noves.
Un abraç Lluna :)
No m'ha agradat mai trencar res ... és una paraula lletja.
EliminaPerò he de reconèixer que si he trencat sense voler, intento fer l'impossible per recompondre'l, encara que una vegada trencat és molt difícil, no sempre depèn d'una mateixa.
Aferradetes, Ximo! ♡
Una abraçada de paraules molt visual, jo crec que aquest no es trencarà pas. Em quedo!
ResponEliminaHe de dir que de vegades estrenc molt fort, no vull ofegar, res més lluny de les meves intencions, però pot passar.
EliminaGràcies per quedar-t'hi!
Bessets, nina!! ♡
Poema i vivències de salluna, molt ensisador.
ResponEliminaDifícil d'entendre, dues vegades llegir per entendre-ho.
Les vides que es creuen entre trens i estacions són les vides i vivències de cada persona.
A mi m'agrada viatjar en tren per això que dic, que estarà pensant la persona que està al costat.
M'ha agradat molt el teu poema.
Una salutació.
Pots posar la mà al foc i no et cremaràs que tot el que compta sa lluna olora a ella. Hi ha coses que es poden escriure amb totes les lletres i d'altres que només queden impreses al cor.
EliminaViatjo sovint en tren i aquesta parada m'és especialment reconeguda. Gràcies, Rafel!
Aferradetes i molt bon dia! ♡
Diria que el fil no quedarà trencat sinó trenat. Bonic poema, sa lluna
ResponEliminaTant de bo sigui així!! M'agrada trenar emocions, no trencar-les.
EliminaGràcies, nina ... aferradetes!! ♡
el poema preciós....tristesa.....emotivitat
ResponEliminaamunt els cors! aferradetes!
Trist, emotiu ... coses del cor.
EliminaGràcies, Elfree!
Aferradetes ben dolces ♡