 |
| Màquina d'escriure Underwood, 1874 RELATS CONJUNTS |
Amb les mans tremolant, recolzades en el teclat, desitjant que el full deixés el seu impol·lut blanc per omplir-se de tots els sentiments que li cremaven per dins
Durant aquests anys hem compartit molts moments, tantes paraules es tornaren carícies, llargs viatges a través dels somnis, fins i tot alguna pena penes van tacar aquests fulls, però sempre sabérem vèncer cada tempesta amb fantasia i ... dolçor.
Aquesta vegada va ser tan diferent ... cap dels dos podíem imaginar que un joc de paraules acabaria minvant trencant aquesta màgia. Sé que ni per a tu ni per a mi ens serà gens fàcil, però no oblidis que si v
Hi havia massa errades. Ho va rellegir amb llàgrimes als ulls mentre col·locava un altre full a la vella màquina que, tants anys, havia estat l'enllaç de tantes confidències.
Mi muy querida amiga:
No sé si entenderás todo lo que nunca te he dicho
Va treure el full, el va doblegar i el deixà entre dues planes d'un llibre, tot just on hi apareixia el poema que ella li dedicà.
Un flascó de tippex és el que li cal.
ResponEliminaEm sembla que el tippex no farà res que ell no vulgui fer.
EliminaAferradetes! ☻
Que difícil és plasmar sobre el paper aquest cúmul de sentiments, i encara més amb una màquina d'escriure on les errades també prenen forma. Quantes cartes es devien llançar a la paperera aleshores... i que fàcil que és ara suprimir els mots i que no s'arribin a veure mai. M'ha agradat molt el que es diu entre línies en el teu relat!!
ResponEliminaMots del silenci ... d'un silenci ple de crits.
EliminaOfegats conscientment, per prudència o per por (que al final no sé si les dues són el mateix, disfressades).
Gràcies, nina ... bessets!! ☻
Esplèndid. Fins i tot, podem trobar dos relats dintre del mateix.
ResponElimina“Tantes paraules es tornaren carícies, llargs viatges a través dels somnis...”. No son les mateixes paraules carícies que viatgen guardades en sobres primoters , que transporten somnis, de anada y tornada, de aquells que s’estimen. Que bé que expresses els sentiments.
Tard però encertada. Aferradetes Sa Lluna
La comunicació entre persones que s'estimen sempre sol ser fluida, plena d'il·lusions i somnis; sigui quina sigui la relació que hi hagi entre els dos.
EliminaAntigament ho fèiem a través de les cartes, per a mi era molt més íntim, més romàntic ... però ens seguim comunicant sense elles i els sentiments se transmetent, o s'ofeguen per a sempre.
El més important és arribar, tard o d'hora, no ho oblidis!! ;)
Gràcies, Alfons ... bessets! ☻
Sí, penso com la Sílvia, a vegades és molt complicat posar-hi paraules. En aquell temps, encara més...
ResponEliminaM'has fet pensar en tantes paraules que mai no han arribat al seu destinatari, que mai nons'ha sabut que algú havia escrit per nosaltres... Milions de paraules porugues que s'han quedat a la paperera... Real o virtual.
Un relat que diu moltes coses sense dir-les totes...
No sé si ens caldria recuperar-les, de tant en tant, les de la paperera
Eliminareal o virtual i fins i tot molt més fondes, les del cor.
Tu les enganxes totes, nina.
Aferradetes ☻
No em diguis que no li va acabar enviant aquelles paraules! No pot ser, les coses s'han de dir, si no es diuen es queden a dins i acaben fent mal. Segur que ella les esperava, hi han sortit perdent tots dos...
ResponEliminaDoncs crec ... que no li va enviar, Xexu!!
EliminaCom tu, penso que hi perden molt tots dos.
Aferradetes ☻
Doncs posaré el meu comentari aquí... perquè la meva sensació és la mateixa que ha tingut en XEXU... quina llàstima que coses tan maques es quedin sense arribar a la persona per les que han estat escrites!
EliminaRebre una carta així, pot fer molt de bé... Segur que haurien fet les paus!
Un relat preciós, LLUNETA, impregnat de poesia, com tot el que tu fas... (Llàstima que sigui trist...però això no el fa gens ni mica més preciós) .-)
Doncs jo darrere teu, apa!! ;)
EliminaTambé penso que els malentesos, aquests dies que no són bons, les diferències ... tot, tot, tot es pot aclarir xerrant, en aquest cas escrivint. Si al final l'envia, segur que fan les paus. ☻
Gràcies, bonica ... bessets!! ♫♪♪♫
No saps com m'arriba aquest escrit! Però penso que no sempre és fàcil dir les coses, ni adequat. La veritat és que hi ha vegades que es millor callar, malgrat el mal que faci. Que n'és de complicada la vida!!! (o li en fem nosaltres?)
EliminaÉs complicada o fem que ho sigui?
EliminaJo penso que no es bo callar, ni amagar sentiments ... sigui quin sigui el resultat.
Aferradetes, nina! ☻
A veces las palabras se atragantan y es imposible pronunciarlas o escribirlas... Suele pasar... Hay palabras que no siquiera podrán nunca ser pronunciadas, como las que intentan expresar todo aquello que es inafable...
ResponEliminaUn abrazo fuerte, amiga lunar
Para mí es fácil ... aunque entiendo perfectamente a quien no puede o no quiere. Pero ya sabes que yo soy un bicho raro, jejjej
EliminaAferradetes fortes, amic! ☻
Coincideixo amb el que ja s'ha dit. De vegades és molt difícil dir (o escriure) el que vols dir, encara que et sembli que ho tens ben clar.
ResponEliminaUn relat molt maco!
Crec que és molt més difícil dir que escriure, encara que l'escrit no arribi mai a port.
EliminaGràcies, Mac!!
Aferradetes ☻
Ai els dubtes! Ai l'inseguretat!! Quants equívocs (ens) fa.
ResponEliminaFita
Com era allò ... "si dubto, existeixo" ... ara no n'estic molt segura ;)
EliminaAferradetes ☻
M'encanta la teva manera d'escriure i, o com molt bé dius (m'ha encantat), d'omplir de sentiments el blanc impol·lut!
ResponEliminaUna abraçada Lluna
De vegades em surten paraules que ni jo sé com han sortit!! ;)
EliminaGràcies Josep, tu també dibuixes sentiments.
Aferradetes! ☻
Dir el que no et diuen mai, i voldries que et diguessin, o dir el que no dius mai, i voldries dir. Això diu Margarit que és la poesia.
ResponEliminaAmb aquestes paraules, Margarit, desfà la troca.
EliminaMolt ben trobat, nina!
Aferradetes ☻
deixar les correccions dóna més força al text i crec que l hauria d entregar i no amagar el que sent. Encara que molts ho fem
ResponEliminaJo hauria, tu hauries, ell hauria ...
EliminaJo no ho faig, tu no ho fas, ell no ho fa ...
Aferradetes, Joan! ☻
Recordo fa anys algunes cartes d'aquelles escrites a mà, o també així, a màquina, i les inacabables correccions, i les fulles estripades, i vinga tornar a començar... Ara és aparentment diferent, però en el fons és exactament igual: els sentiments volen parlar, i no sempre saben com fer-ho.
ResponEliminaBesets i abraçades.
Tens raó Ximo, avui és aparentment diferent.
EliminaPerò penso també que com menys cuirasses ens posem, tot flueix millor.
Bons dia ... bessets!! ☻
Potser és que estic una mica ennigulada com el dia, però jo he pensat que era una carta que li dedicava a la vella màquina per acomiadar-se d'ella...Una carta d'amor recordant els bons moments que havien compartit, i que ara les hi oferia com agraïment per haver compatit tantes confidències...(?)
ResponEliminaPetonets de capvespre, Lluneta.
També podria ser com tu dius, però em sembla que no era això que "l'autora" ... imaginà quan ho va escriure.
EliminaPorto uns quans dies espessa, ara veig que són els niguls ;)
Aferradetes dolces, tot i que segueix ennigulat ☻
Les errades diuen molt de cadascú de nosaltres. M'ha agradat molt!
ResponEliminaSí, xerren soles i també ens ajuden.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes ☻
Salluneta, tanto por decir, y en muchas ocasiones nada por leer, contrasentidos, silencios y lágrimas, sí, el destino de tantas y tantas cartas, incompletas o rotas, en otras ocasiones corrida la tinta por el efecto de alguna lágrima, tachones... borrones y en cada uno de ellos un nudo de palabras que hierven en la garganta pugnando por salir, y de esa forma otorgar sentido a esa sentencia que también has descrito "No sé si entenderás todo lo que nunca te he dicho".
ResponEliminaMe recuerda un bellísimo Poema de Gerardo Diego, en algunas de sus estrofas dice así:
Quién pudiera como tú,
a la vez quieto y en marcha,
cantar siempre el mismo verso
pero con distinta agua.
Río Duero, río Duero,
nadie a estar contigo baja,
ya nadie quiere atender
tu eterna estrofa olvidada,
sino los enamorados
que preguntan por sus almas
y siembran en tus espumas
palabras de amor, palabras.
Jj.
Estimat Jj, si pudiéramos tener un impresora directa al corazón, a la piel, a todos los órganos que nos permiten sentir, no habría espacio en el planeta para tanto ... papel. Aunque viéndolo desde otro prisma, el misterio no existiría y te confieso que por mucho que me fascine -si me das a elegir, para tratar sentimientos- prefiero el agua cristalina.
Elimina¡Cuántas soledades en caminos que no convergen!
¡Cuántos sentimientos ahogados entre silencios!
¡Cuánto amor desperdiciado en palabras y no hechos!
¡Cuántos quiero pero no puedo, o puedo pero no quiero!
.......................................................
Un precioso poema el que nos regalas,
¡gracias por él y por alegrarme con tu visita!
fsj
Quantes paraules acaben ofegades, amagades inclús trencades... hauríem de ser valents per dir el que sentim en el seu moment, paraules dites, escrites. Mots que s’han de dir d’una manera o altre...
ResponEliminaHi ha moltes maneres de dir, només n'hi ha una per a expressar allò que un sent, des del valor de dir el que sent.
EliminaAferradetes, bonica! ☻
Molt bon relat, lluneta, dona espai per que la imaginació del lector ompli aquests fets que tu insinues.
ResponEliminaBen escrit!
Cada un / a té les seves pròpies experiències, cadascú pot imaginar el que millor s'adapti a la seva forma de sentir.
EliminaGràcies, nina!
Bessets ☻
He trencat quinze quartilles per escriure't quatre ratlles. Res del que escric m'agrada i tinc el cap ben espès.
ResponEliminaEls vidres fan camins d'aigua mentre cau la tarda, plou i escolto silencis. Et sento venir tristesa i no em sap greu, m'he tornat tan racional que de vegades oblido els sentiments.
"Segur que has tingut alguns amants, calia passar-ho bé, que el cos estigui exultant. Finalment, finalment ens ha fet falta molt de talent per arribar a vells sense ser adults ..."
Bona tarda sa lluna, un text preciós i inspirador:)
Si tot això és el que t'ha inspirat el meu relat, no saps quant feliç em fas.
EliminaSempre t'ho he dit Pere, ets únic per dibuixar sentiments. Gràcies!!
Bon dia ... bessets tendres ☻
:-) Molt maco...
ResponElimina(Te segueixo alguna passa que fas en els blocs...i et tinc ben present sempre. Petons, maca.)
Gràcies, Montse!
EliminaAferradetes, nina
( Sempre a prop però sense destorbar) ☻
Hi ha paraules ratllades, hi ha taques, i la majoria de coses no es diuen mai...
ResponEliminaM'ha agradat molt!
Potser visquéssim més lliures si es diguessin, no et sembla?
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes ☻
Lluneta...em dol. Massa pèrdues...Una abraçada!
ResponEliminaMalauradament m'ha tocat així i em fa mal ... em dol molt.
EliminaAferradetes, preciosa! ☻
preciós, trist, emotiu....
ResponEliminamil aferradetes!
Té una mica de tot.
EliminaBessets dolcets, nina! ☻
A bon entenedor, poques paraules. La màquina d'escriure només ha reflectit els dubtes i les paraules que no sempre surten.
ResponEliminaSerà que les màquines també tenen coret?
EliminaAferradetes!! ☻
Deliciós, gràcies.
ResponEliminaGràcies a tu per venir, Paco!!
EliminaAferradetes ☻