L'escriptor Manuel de Pedrolo va deixar escrit que "La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres". En aquest sentit podem aspirar a ser lliures malgrat dependre de tot això que dius i d'algunes coses més.
El fet de NO fer el que els altres volen ens fa més lliures? Això vol dir que sempre hem de fer el que volem per ser lliures? La decisió final sempre és la nostra ... tot i que estem condicionats per tot el que ens envolta.
No, no vol dir això. Justament la primera part de la frase de Pedrolo diu que "la llibertat NO és fer el que vulguem". Jo m'ho prenc més com tu mateixa ho dius, la llibertat és tenir la decisió final sabent que depenem de moltes coses que ens envolten.
Fer la tria, sabent tot el que hi ha i on ens portarà, tot i que mai és segura, per tant tampoc depèn de nosaltres mateixos. Simplement és actuar com a persones conseqüents, crec.
La llibertat, com la felicitat, són petits regals (instants) de més a més a la vida. Jo crec que el més important és que ens sentim bé amb el que fem. Com diu la Carme, respirant, aprenent, fent, creant, estimant. Una abraçada i bon cap de setmana! ♡✤✰
El fet de somiar desperts o imaginar si que s'acosta molt a la llibertat, podem fer o desfer-ho tot. Els altres somnis se'ns escapen de les mans i -encara lliures d'aparèixer quan ells volen- sempre estan condicionats pel que som.
Depenem de tantes coses i no només materials. El mateix fet de néixer a una família i no en cap altra ja ens condiciona ... i així una llarga llista més.
No puc estar més en desacord amb la tercera frase! Feina per realitzar-nos?? Ni de conya! Ens cal feina per tenir diners i poder fer coses, poder viure. I entre aquestes coses segurament algunes ens faran sentir realitzats. La feina no dignifica gens ni mica, en la majoria de casos humilia i degrada.
Ja vaig parlar a un altre post sobre si el treball ens realitzava ... sempre depèn de la persona, tot i així, tot el que comporta un treball serveix per realitzar-nos en altres aspectes. Malauradament si no hi ha diners, tota la resta queda nul, ni casa, ni estudis, ni menjar ... La feina en si no dignifica, només pel fet d'estar obligats a fer-ho.
Sa lluna, penso el mateix que l'Helena. Ser lliure no és fer el que et ve de gust, sinó el que creus que has de fer. M'agrada molt la teva poesia. Una abraçada
Ser lliure no és fer el que et ve de gust, sinó el que creus que has de fer. M'agrada molt aquest poema. Estem envoltats d'atavismes, però voldríem ser lliures. La imatge és molt suggerent.
No vull deslliurar-me de l'aire, dels coneixements, de l'amor, de la feina tampoc, malgrat no em realitza, si és un mitjà molt valuós per a mi. Vull ser lliure per poder triar!.
Ens cal tantes coses per ser lliures. Ens cal ser lliures per fer tantes coses. Però somiar, sempre tenim que somiar per ser més lliures, cada dia mes lliures que l’anterior. Bell poema Sa Lluna. M’ha encantat. Bessets
Suposo que hi ha tantes "llibertats" com opinions. Fins i tot m'atreviria a dir que ni en somnis som totalment lliures… no ens en sortirem pas, en aquest tema. :)
Tens raó, és un tema per parlar-ne moltes hores, i fins i tot així, encara nos ens posaríem d'acord. Estem condicionats i lligats, vulguem o no, per tot el que ens envolta i per tot el que hem viscut, fins i tot per tot el que hem heretat ...
És clar que somiem ser lliures, per això intentem entendre, per això treballem (o ho intentem, almenys), per això no ens cansem de sentir amor.
La llibertat és un camí, hi ha que esforçar-se molt per tal de sentir-se lliure... I quan creiem que ja hem arribat, que ja ho som... s'ha de seguir caminant.
Podem ser lliures, però hem d'acceptar la co-dependéncia. La de TOTS entre TOTS. La llibertat d'un acaba on comença la de l'altre. No son conceptes antagònics. Ara tampoc estem en un món just, on el concepte dependéncia i llibertat s'han dut als pitjors extrems que la humanitat pot inflingir.
Els afortunats i savis d'aquet mon voldrán ser lliures per triar, no despullats de cap per no pensar ni de peus per no caminar.. No ens podem deslliurar de les Jac aferradetes..:))
Jo crec que els savis ja tenen molt superada aquesta batalla, per això són savis. Pel que veig tu vas pel camí, almenys saps la teoria que ja és molt. ;) Aferradetes, Jac.
L'escriptor Manuel de Pedrolo va deixar escrit que "La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres". En aquest sentit podem aspirar a ser lliures malgrat dependre de tot això que dius i d'algunes coses més.
ResponEliminaEl fet de NO fer el que els altres volen ens fa més lliures?
EliminaAixò vol dir que sempre hem de fer el que volem per ser lliures?
La decisió final sempre és la nostra ... tot i que estem condicionats per tot el que ens envolta.
Bon dia, Mac ... aferradetes! ☺
No, no vol dir això. Justament la primera part de la frase de Pedrolo diu que "la llibertat NO és fer el que vulguem". Jo m'ho prenc més com tu mateixa ho dius, la llibertat és tenir la decisió final sabent que depenem de moltes coses que ens envolten.
EliminaFer la tria, sabent tot el que hi ha i on ens portarà, tot i que mai és segura, per tant tampoc depèn de nosaltres mateixos.
EliminaSimplement és actuar com a persones conseqüents, crec.
Gràcies ... aferradetes i bon dia! ☺
I malgrat tot ho podem ser...
ResponEliminaNo ho tinc tan clar, tot i que m'agradaria.
EliminaBon dilluns, bonica!
Bessets ☺
Lliures per respirar, per saber, per fer, per crear, per estimar... Sí, i tant que ho volem ser!
ResponEliminaPoder triar en tot moment seria sinònim de llibertat?
EliminaSi no ho fos, podria ser el més semblant.
Aferradetes, nina! ☺
La llibertat, com la felicitat, són petits regals (instants) de més a més a la vida. Jo crec que el més important és que ens sentim bé amb el que fem. Com diu la Carme, respirant, aprenent, fent, creant, estimant. Una abraçada i bon cap de setmana! ♡✤✰
ResponEliminaEns podem sentir (creure) que som més lliures o més feliços en determinats moments, però em sembla que és satisfacció més que llibertat ...
EliminaBona setmana, preciosa ... aferradetes!! ☺
Sobretot ens cal somniar, que tindrem tot el què ens cal i serem lliures...
ResponEliminaPetonets bonica.
El fet de somiar desperts o imaginar si que s'acosta molt a la llibertat, podem fer o desfer-ho tot. Els altres somnis se'ns escapen de les mans i -encara lliures d'aparèixer quan ells volen- sempre estan condicionats pel que som.
EliminaBessets, nina! ☺
Moltes de les cadenes ens les posem nosaltres, en el moment que en som conscients ja som una miqueta més lliures...
ResponEliminaBona nit lluneta!!!
Petonets
Depenem de tantes coses i no només materials. El mateix fet de néixer a una família i no en cap altra ja ens condiciona ... i així una llarga llista més.
EliminaBon dia, Lluna!!
Bessets assolellats ☺
No puc estar més en desacord amb la tercera frase! Feina per realitzar-nos?? Ni de conya! Ens cal feina per tenir diners i poder fer coses, poder viure. I entre aquestes coses segurament algunes ens faran sentir realitzats. La feina no dignifica gens ni mica, en la majoria de casos humilia i degrada.
ResponEliminaJa vaig parlar a un altre post sobre si el treball ens realitzava ... sempre depèn de la persona, tot i així, tot el que comporta un treball serveix per realitzar-nos en altres aspectes. Malauradament si no hi ha diners, tota la resta queda nul, ni casa, ni estudis, ni menjar ... La feina en si no dignifica, només pel fet d'estar obligats a fer-ho.
EliminaAferradetes! ☺
Sa lluna, penso el mateix que l'Helena. Ser lliure no és fer el que et ve de gust, sinó el que creus que has de fer. M'agrada molt la teva poesia.
EliminaUna abraçada
Gràssis Josep, per sa teva aportació!
EliminaAferradetes! ☺
Ser lliure no és fer el que et ve de gust, sinó el que creus que has de fer.
ResponEliminaM'agrada molt aquest poema. Estem envoltats d'atavismes, però voldríem ser lliures. La imatge és molt suggerent.
El que és just en tot moment, el que ens fa sentir moralment bé?
EliminaQui posa el límit? Què és just o injust? Què està bé o malament?
Aquest empedrat em va fer pensar que cadascú som com un món
petit, però que sempre girem amb tots els altres.
Aferradetes, nina! ☺
o lliurement somiem .....molt bo el poema!
ResponEliminao lliurement imaginem la que podria ser la nostra llibertat, individualitzada
EliminaGràcies, nina ... bessets! ☺
No vull deslliurar-me de l'aire, dels coneixements, de l'amor, de la feina tampoc, malgrat no em realitza, si és un mitjà molt valuós per a mi. Vull ser lliure per poder triar!.
ResponEliminaPetoents triats per tu!
No deixa de ser una elecció (presa per tu) de no lliurar-te de coses que no has triat tu.
EliminaEls petonets que si has triat per a mi, m'agraden.☺
Aferradetes, nina!
No podem ser lliures perquè vivim en societat, però ens hi acostem molt quan fem coses que ens agraden. M'agrada molt el poema, sa lluna
ResponEliminaCom deia abans, crec que fer coses que ens agraden ens deixa satisfets, no més lliures.
EliminaGràcies, Loreto!
Bessets ☺
Ai, la llibertat! Quina utopia...
ResponEliminaUn poema breu i intens, fa pensar
M'ha agradat.
Vista en majúscules si és una utopia.
EliminaPotser puguem aconseguir "petites llibertats" dins de les dependències, qui sap!
Gràcies, nina!
Bessets ☺
si es que no estem mai contents del tot eh? Tot i així hem de agafar tota la felicitat que podem
ResponEliminaA mesura que em vaig fent gran estic més satisfeta, potser perquè necessito menys per ser feliç ... però la llibertat és una altra cosa.
EliminaQue ho siguis molt Joan, en tot moment!
Bessets! ☺
De fet, no hi ha res més lliure que somiar...
ResponEliminaSi, el somnis van i vénen com volen, tot i que estan condicionats pel que som.
EliminaCrec que és més lliure la imaginació.
Aferradetes! ☺
Ens cal tantes coses per ser lliures. Ens cal ser lliures per fer tantes coses.
ResponEliminaPerò somiar, sempre tenim que somiar per ser més lliures, cada dia mes lliures que l’anterior.
Bell poema Sa Lluna. M’ha encantat.
Bessets
Crec que el secret és deslligar-se de tot el que no ens deixa ser-ho, però és una prova que molt pocs podem superar ... somiem i fem-ho.
EliminaGràcies, Alfons!
Bessets ☺
Suposo que hi ha tantes "llibertats" com opinions.
ResponEliminaFins i tot m'atreviria a dir que ni en somnis som totalment lliures…
no ens en sortirem pas, en aquest tema. :)
Tens raó, és un tema per parlar-ne moltes hores, i fins i tot així, encara nos ens posaríem d'acord.
EliminaEstem condicionats i lligats, vulguem o no, per tot el que ens envolta i per tot el que hem viscut, fins i tot per tot el que hem heretat ...
Aferradetes fortes! ☺
Els somnis cap a la llibertat es precipiten.
ResponEliminaMés que precipitar-se, millor que s'enlairin.
EliminaAferradetes! ☺
Ni hi ha cap ser lliure.
ResponEliminaTots som esclaus de la mort.
Petons.
De la mort i moltes coses més, però si és segur que de la mort no ens lliurem cap.
EliminaBessets, Xavi! ☺
És clar que somiem ser lliures, per això intentem entendre, per això treballem (o ho intentem, almenys), per això no ens cansem de sentir amor.
ResponEliminaLa llibertat és un camí, hi ha que esforçar-se molt per tal de sentir-se lliure... I quan creiem que ja hem arribat, que ja ho som... s'ha de seguir caminant.
Un abraç ben lliure, Lluna :)
Hi ha molts camins per recórrer.
EliminaSeguirem somiant!
Aferradetes, Ximo! ☺
Veamos si hoy me deja comentar...
ResponEliminaVeurem ...
EliminaVaya, intenté en varias ocasiones decir algo y el sistema no me dejaba...
ResponEliminaParece que ahora si...
Bueno, un abrazo muy fuerte, amiga
Ha valido la pena, nada mejor que un abrazo.
EliminaAferradetes, amic ☺
Podem ser lliures, però hem d'acceptar la co-dependéncia. La de TOTS entre TOTS. La llibertat d'un acaba on comença la de l'altre. No son conceptes antagònics. Ara tampoc estem en un món just, on el concepte dependéncia i llibertat s'han dut als pitjors extrems que la humanitat pot inflingir.
ResponEliminaMentre siguem dependents, la llibertat no és real. Ens queda assumir-ho de la millor manera i seguir treballant.
EliminaAferradetes! (concepte de lligams també) :)
Els afortunats i savis d'aquet mon voldrán ser lliures per triar, no despullats de cap per no pensar ni de peus per no caminar..
ResponEliminaNo ens podem deslliurar de les Jac aferradetes..:))
Jo crec que els savis ja tenen molt superada aquesta batalla, per això són savis. Pel que veig tu vas pel camí, almenys saps la teoria que ja és molt. ;)
EliminaAferradetes, Jac.