Finestres obertes al sol
on guaiten vides paral·leles
van teixint paraula a paraula
teranyines d'emocions
Van creixent com l'escuma
intenses onades d'il·lusions
on van i vénen explosives
alienes a altres mons
Llums i colors compensats
per una balança invisible
acompanyen i distreuen
els grisos dies angoixants
Entre jocs de tempsla distància amagada, que
quan l'espera es fa eterna
el silenci comparteix
Entre les finestres obertes al sol
on guaiten vides paral·leles
s'alça un mur infranquejable
la porta del destí resta tancada
(sa lluna, maig-2014)
Preciós, meravellós, magnífic poema.
ResponEliminaSovint hi ha que obrir les finestres per que un nou aire faci que les paraules i les il•lusions puguin volar i amb la seva força provoquin un remoli que obri les portes tancades.
Aferradetes de nit Sa Lluna
Molt poètic el teu comentari, Alfons.
EliminaTant de bo aquest remolí arribi amb força, hi ha portes que es resisteixen a obrir-se ...
Vas veure la lluna anit? La meva finestra estava oberta. ☺
Aferradetes assolellades i molt bon dia!!
Darrera de cada finestra un cor sommia.
ResponEliminaPetons.
Somia i batega, com el teu.
EliminaBessets, Xavi! ☺
En aquest bell poema endevinem situacions que hem viscut. Vides paral·leles que a vegades es troben i d'altres que s'ignoren per sempre.
ResponEliminaFita
Així és, de vegades deixen de ser paral·leles per fer juntes el camí, altres segueixen sense trobar-se encara que se'n sàpiguen i d'altres s'ignoraran per sempre més.
EliminaAferradetes!! ☺
Potser és bo que aquesta "porta del destí resti tancada" i no sapiguem el que ens amaga!!
ResponEliminaAixò sí, que "les emocions i les il·lusions" no ens faltin mai!!...
I si fa sol, cal que obrim aquestes finestres per observar "els colors i les llums" que hi ha afora, però sempre tenint la precaució de tancar-les quan s'acosta el mal temps.
Una abraçada molt forta!!
Fins que no s'obri mai podrem saber si és o no bo ...
EliminaMentrestant, obrim totes les finestres perquè la llum entri i ens renovi, per dins i per fora.
Aferradetes dolcetes, nina! ☺
La vida és plena de finestres obertes per aprofitar, però al final hi ha una porta tancada.
ResponEliminaGaudim de tot allò que els ulls puguin veure, que la pell absorveixi, que el cor senti, sense perdre ull a la porta per si en un descuit s'obre.
EliminaAferradetes, bonica ☺
doncs cal obrir-ho tot, finestres i portes !!! i endavant ! ;-)
ResponEliminaAmb molta empenta et veig, Joan!! ... doncs, endavant!!
EliminaAferradetes! ☺
Cal que portes i finestres romanguin sempre obertes, que l'aire fresc i la llum es renovin constantment.
ResponEliminaUn poema preciós i unes fotos magnífiques. Quin gran tema!
Una abraçada Lluna
Sempre m'arriben aires renovats de les teves paraules i
Eliminade les teves imatges un llum on mirar, gràcies!!
Aferradetes, Josep! ☺
Són tristes les finestres tancades, sobretot quan en elles s'acumula la pols... Va bé de tant en tant obrir-les i airejar, i donar-li una oportunitat al cel... perquè amb una mica de sort, el cel voldrà entrar...
ResponEliminaUn abraç i un somriure, Lluna :)
Sempre tinc les finestres ben obertes, no podria viure sense la llum d'aquest cel i del seu solet que tot ho cura. La pols em produeix al·lèrgia, vingui d'on vingui ...
EliminaAferradetes ben fortes! ☺
Hem d’obrir les finestres per deixar passar tot lo bo que ens brinda la vida
ResponEliminaPetonets, nina!
Finestres i portes. Les portes es resisteixen a obrir-se.
EliminaBessets, preciosa! ☺
Angoixa a que la porta del destí, de tant en tant, s'òbriga de sobte.
ResponEliminaDe sobte ens espanta realment perquè no sabem què serà, però a mi m'angoixa més que es tanquin portes i finestres.
EliminaBessets i molt bona nit! ☺
Vaya, estos dias yo tambien hacia fotos de ventanas...
ResponEliminaOjala esten siempre abiertas a la luz y la ilusion...
Un abrazo fuerte, Lluna
Telepatía?
EliminaSon mucho más bonitas abiertas, di que sí!!
Abrazote, Antiqva! ☺
Les finestres obertes, deixen entrar l'alegria, els colors, el sol i l'aire fresquet, dels capvespres...Les emocions entren i surten com papallones buscant les flors de la vida.
ResponEliminaEnderroquem els murs i obrim les portes, segur que les vides coincidiran en algun moment...
Bonic poema, Lluneta i a mi m'encanta la finestra de dalt, trobo que té caràcter!
Petonets de capvespre.
És tot un misteri com, perquè i per a què coincideixen les vides, oi?
EliminaEns hauríem d'obrir més i m'incloc, tot i ser una persona molt oberta.
Gràcies nina ... aferradetes assolellades!! ☺
Aquest blog sí que és una finestra oberta, a la poesia i als sentiments!
ResponEliminaCrec que tots els blogs ho són,
Eliminad'una manera o altra reflectim allò que sentim.
Gràcies, preciosa ... bessets! ☺
Mai sabré el teu secret,
ResponEliminasi ... em veus
o et miro
finestra de cel obert.
Bona nit salluna.
Olé tu, Pere!!
EliminaÉs un gran misteri, si que és cert.
Gràcies, sempre!
Bessets i molt bon dia ☺
En qualsevol moment el destí es pot obrir i hem d'estar a punt per copçar-lo
ResponEliminaEstic sempre a punt, totes les revisions passades amb bona nota,
Eliminaja pot obrir-se quan vulgui!! ;)
Bombonet, un besset!! ☺
Cal deixar oberta la finestra
ResponEliminaper ventilar, per deixar entrar l'aire fresc
però també, si s'escau, per poder-hi llençar allò que ens és sobrer
Fixa't que de vegades va molt bé això de llençar ... m'hi posaré també!!
EliminaSegueixo sense que s'actualitzen les teves entrades, grrrrrrr
Aferradetes!! ☺
"Deixa passar el vent per les finestres del nord;
ResponEliminadeixa passar el vent que t'airegi tot el cor.
Als quaderns antics que groguegen pels racons,
negres ametllers i ensopits versos d'amor."
Les teves paraules m'han portat a l'origen d'un post teu, de fa temps, no t'he comentat res però l'he trobat "perfecte" per a mi en aquests moments.
EliminaGuardaré dins una capseta tot el que no es pugui posar als armaris, una capseta només per a mi ... obriré calaixos i finestres i deixaré que l'aire envaeixi tot de renovada il·lusió.
Gràcies, Jaume!
Bessets ☺
Les finestres deixen veure tot el que les portes barrades no deixen tocar, caldria provar pel jardí de darrere.
ResponEliminaQuantes vegades he anat per la part de darrere, pujat escales,
Eliminabaixat fins al soterrani ... doncs no, la maleïda porta no s'obre!
No defalleixo, algun dia la trobaré oberta o potser l'enderrocaré, qui sap!
Aferradetes!! ☺
Sempre és bo obrir les finestres de bat a bat!!
ResponEliminaabraçades!!
Ho renova tot, o gairebé tot.
EliminaAferradetes!! ☺
M'agraden les finestres obertes, la llum i el sol.
ResponEliminaEl destí pot ser una porta barrada, però no ha de ser necessàriament dolent el que ens espera, encara que el seu misteri ens angoixi.
És l'angoixa qui el fa rematadament misteriós?
EliminaPotser és més senzill i no ho veig.
Bessets, nina! ☺
A Holanda la gent no deixa les finestres obertes -almenys a l'hivern- però sí les cortines i no tenen persianes. Tancar-les es considera de mala educació. La veritat és que passejar pels carrers amb aquestes postals familiars és acollidor.
ResponEliminaA mi m'encanten les persianes mallorquines, sempre obertes!!
EliminaÉs ben curiós això que expliques, però té la seva lògica també.
Aferradetes! ☺
Bonica comparació entre les finestres que son com el mirall de les bones sensacions que veiem a fora nostre, i les portes, que moltes vegades son el vehicle o cami per que entrin i visquin amb nosaltres.. Potser per aixó, per viure plenament amb els altres que volem, no en hi ha prou amb obrir finestres, hem de sapiguer obrir la porta quan calgui..?!
ResponEliminaAferredates des del balćó del Mediterrani..JAC.