INCA [MEMÒRiA HiSTÒRiCA]

Pau Ferrer nascut l'any 1896,  era fill de Pere Ferrer Alzina, tinent coronel d'Infanteria i exbatlle d'Inca, i de Severa Madariaga Basterrechea, mestra i defensora de l'educació per a tots els nens i nenes. Als 16 anys va ingressar a l'Acadèmia d'Armes de Salamanca per formar-se com a oficial.

Al juliol de 1936, com a comandant del Batalló de Caçadors de Ceuta n.º 7, es negà a secundar el cop militar contra el govern de la Segona República. Per la seva lleialtat a la democràcia, va ser detingut, sotmès a un consell de guerra i condemnat a mort el 19 de novembre de 1936. El 3 de desembre del mateix any va ser afusellat.

Inca col·loca la Pedra de la Memòria en un sentit homenatge a Pau Ferrer Madariaga

Tots aquests actes són en representació de totes ses víctimes, perquè si se'ls va cometre la injustícia cruel i imperdonable d'afusellar-los, encara és pitjor que els volguessin esborrar, no ho han aconseguit, noltros els recordarem sempre.

TO BiEL'S MEMORY

Mirar-te als ulls,

com si fos mirar al fons

de tot l'Univers.

[Maig ~ 2024]

UN TAST . . .

 

Joan Lacomba  1934 - 2022

Director, professor, pintor i escultor em vas deixar la teva empremta quan era una nina tímida d'onze anys i que començava a un institut mixt, després de deixar un col·legi de monges...

En entrar a la sala d'exposicions, un calfred em va recórrer el cos i no em preguntis per què, però el ulls se'm van omplir de llàgrimes... Passats uns minuts em recompongué i vaig anar de la teva mà fent una passejada per casa teva...

Cadira / 1958 / oli sobre tela

Cala Varques / 1984 / oli sobre tela

Joana / 1984 / pastel i tinta xinesa sobre paper

Sa Rua / 1985 / técnica mixta sobre cartó

Bicicleta / SD / oli sobre tela

Institut / 1974 / oli sobre tela

De quin color era? / 1985 / oli sobre tela

Toca una trompeta / 1984 / oli sobre tela

Toca dues trompetes / 1985 / oli sobre tela

Sense títol / 1997 / acrílic sobre tauler

Quin és l'holograma? / 1999 / técnica mixta sobre tauler

Sèrie bestiari / 2010 / acrílic i oli sobre cartó

S'enfila / 2019 / técnica mixta sobre tauler

Dins la memòria, l'esperança II / 

2022 /escultura resina de polièster

Madonna dels que passen fam / 2022 / instal·lació

Pendent de títol / 2022 / acrílic i oli sobre paper

(darrera obra on encara hi treballava en Joan)

SEMPRE SERÀS RECORD AMABLE

* Feu clic damunt les imatges per engrandir-les.

BARCELONA, tots amb TU 💕

ÒRFENA

Abans creia que només era propi dels nens o dels joves quan perdien als seus pares, un profund sentiment d'orfandat m'ha envaït una altra vegada, com quan va morir mumarona. I ha arribat just després de patir la llarga i injusta agonia de mumpare que, si pogués, l'esborraria per poder recordar l'esforç d'una vida de 95 anys plena ... 

Nascut a Felanitx l'any 20, germà de set, en Colau es va posar a treballar de mosso a un forn a l'edat de set anys. Una "mili" inacabable li va servir per poder "jugar" a futbol al C.D. Constància i així recuperar la infantesa perduda. S'enamorà de na Joanna i feia molts quilòmetres en bici per poder festejar, fins que es van casar i van obrir un forn, anys de treball, sacrificis i tres fills van ocupar la seva vida.

Ningú pensava que es prendria la jubilació tan bé. Home que -no tenint relacions que no fossin de treball- ens va sorprendre a tots per la seva capacitat d'omplir el seu temps lliure, quan no recollia llenya a vora la mar, anava a cercar caragols o esclata-sangs,  o es passava hores arreglant el jardí ... fins que na Joanna va emmalaltir, des d'aquell moment totes les seves atencions van ser per a ella.  

Sembla que un parell de línies omplen una vida però, entre una i altra, s'amaguen anècdotes, somriures i llàgrimes, estimació, admiració i un profund sentiment d'agraïment per tot el que ens has donat.

Ara, pensar que ja esteu junts m'asserena.

Lladre

Com vull recordar-te? Són tants ets anys de compartir moments que no m'agradaria oblidar-me de cap d'ells. No recordo com mos vam conèixer però sí que érem pràcticament uns nins, tu amb tretze i jo amb dotze, sortíem amb un grup d'amics, volent imitar als més grans. Recordo una serenata, sa nit anterior a ses Verges, amb un cassette a s'escala de casa i es guateques al centre parroquial on mos vam fer "novios". No recordo perquè vam deixar de ser-ho, però si recordo que des que mos vam conèixer sa nostra amistat va anar creixent més i més. 

Van arribar anys en què cadascú va fer sa seva vida per separat, recordo que en totes ses processons me regalaves confitets creient que no te reconeixia per sa caputxa. I arribaren es fills i això va servir per retrobar-nos a sa sortida des col·legi, es teu fill i es meu compartiren classes, festes i celebracions durant molts d'anys i noltros amb ells. Van arribar temps crítics per a mi i tornarem a "desconnectar". 

Recordo que una trobada casual mos va posar al dia des canvis a ses nostres vides. Mos donàrem suport mútuament a partir d'aquell moment, amb només una trucada sabíem un de s'altre, compartíem vivències i secrets cada vegada que se presentava s'ocasió.

Recordo, especialment, es dia en què me vas cridar per prendre un tallat i te vaig dir que no me trobava bé, sa teva insistència en veure'ns me va salvar sa vida.

Recordo sa teva coqueteria, sa teva fina ironia, sa teva forma de viure parsimoniosament com si es rellotges no existissin per a tu, ses teves apoteòsiques badades, sa teva extraordinària força de comunicació, es teu poder de seducció,  s'amor incondicional a sa nostra "Roqueta" (a ses nostres costums, a ses nostres arrels, a sa nostra gent), sa teva gran sensibilitat amb sos més desprotegits, s'alegria amb què celebraves ses victòries des teu Barça estimat, sa teva discreció, ses teves ganes de viure ... 

Ja no vius a sa Roqueta, 

ara ets roca, mar i cel, 

pluja, vent i foc 

ets arrel, arbre i terra, 

dia i nit.

  

I avui, en aquest estiu lladre d'éssers estimats, només puc recordar-te profundament agraïda per sa teva amistat.

(In memoriam de Biel Morro Villalonga, 31-Agost-2014)

sis de juñ

Na Joanna, fiya den Miquel y na Paula, era una al·lòta riallera; còma "cosidora de roba fina" o costurera sa goñava sa vida cosint. Per ses seves mans passaven es millors texids per fer ets aixovars de sas novias y impecabbles camies p'ets hômos, fou aquest es moment en què conegué es que seria et seu hômo, en Colau

Desde llevô iniciaren un projecte junts. Na Joanna deixà de cosí per compartí un negôci emb en Colau, qu'era forné desde ben petit.  Una vida dura qu'els va obsequià emb duas fiyas y un fíy, dos néts y una néta, un besnét y una besnéta y molts petits instans de goig. Una vida de sexântavuit añs casats. Quan pogueren jubilarse, na Joanna va comensà emb sa seva llarga malaltía que se'n va dur tot s'equilibri, sa passió, ets seus somnis, sa seva energia ... més de dotze añs de deteriori innecessari

Divénres vas decidí que ja era massa y volgueres descansà plàcidament per sempre més.

                                                                                                        

M'has déxâd sa teva essència, tot s'amó que em vas donà... sé que hi seràs, ara més pròp que mai

T'estimat,  t'estim y t'estimaré, 
emperò,  déxem que te plori una micona... 

mumarona  meva.                                                               

IN MEMORIAM d'un bon home bo

          Esplèndidament generós
          Sàviament receptiu
          Tremendament intuïtiu
          Especialment comunicatiu
          Valentament sincer
          Eternament romàntic

    Ens has deixat ple el cor de la teva follia 

    de viure, seguirem compartint complicitats 

    a cau d'orella de la nostra lluna 

            Sempre t'estimaré 

                     amic meu 

           follet entremaliat

                  

MiNUTS DE SILENCi

Te liberaste de tu cuerpo cansado

y  echaste a volar entre los olivos

Ya no hay rejas, ni distancias,

sólo recuerdos 

acariciándolo todo.

(a Gabi  10-Febrero-2012)