Era a l'ombra
on el temps es gronxava
amb el teu riure.
Un ressò fa mal
xiuxiuejant al vent
la veu d'ahir.
En el silenci
habita la presència
com un sospir.
L'ocàs de la nit
omples de llum i pau
sent el meu far.
L'amor perdura,
unides les ànimes,
temps i distància.
[Setembre ~ 2025]
Elles xiuxiuegen,
ResponEliminaaspirant les seves flors,
ser millor la pau.
Petonets, sa lluna!
Moltes gràcies pel teu poema!
EliminaPetonets, Alfred.
Maravilloso...
ResponEliminaBeso.
¡Muchísimas gracias!
EliminaBeso
Para el amor no hay distancia. Estáticas las dos entre flores.
ResponEliminaBuen septiembre Paula.
Un abrazo.
Sí, tuve que girarme dos veces par ver que eran estatuas. ;-)
EliminaCuando hay AMOR, las distancias son asumibles.
¡Que tengáis un buen mes!
Aferradetes, Laura.
Love endures, beautiful. Thank you.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu, Mimi!
EliminaPetonets.
Bell poema
ResponEliminaBella cançó
Moltíssimes gràcies!
EliminaBon vespre, Tomeu.
L'amor a distància s'ha demostrat inviable.
ResponEliminaDe tot hi ha en tot. N'hi ha que els hi funciona i a d'altres no.
EliminaBon vespre, Xavi!
Has sacado el alma de poeta para acompañar esta buena fotografía.
ResponEliminaUn abrazo.
Gracias, Antonia!
EliminaLa palabra "poeta" me va grande. ;-)
Aferradetes!
Your poem carries such tender beauty, weaving memory, longing, and love into something timeless.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per les teves paraules!
EliminaSalutacions, James.
What a tender and wonderful poem!!
ResponEliminaEvery syllable and word is placed correctly as it should be!!
I really liked the accompanying photo too!!
Em fa feliç que t'agradi tot.
EliminaMoltes gràcies, Katerina!
Avui cinc regalets.
ResponEliminaUn pentahaiku!!!
Petons.
Molt agraïda si els tens com a regalets...
EliminaPetonets, Xavi.
Haikus, creo que los llamáis a estos breves poemas en los que hoy te expresas. Leídos, Paula.
ResponEliminaAbrazos.
Creo que los primeros fueron en Japón en el siglo XVII y así los llamaron. ;-)
Elimina¡Muchas gracias por pasar a leer!
Aferradetes, Ernest.
Una imatge ben curiosa, acompanyada de bona música i uns haikus preciosos.
ResponEliminaNo sabria dir-te quin m'agrada més, amb cada un expresses molt.
Aferradetes, preciosa.
Doncs no triïs, els pots tenir tots. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, bonica.
Preciós Paula, els haikus van in crescendo de tot, d'emocions, de profunditat i de connexió. Les ànimes unides, no saben del temps ni de la distància. Unides sempre.
ResponEliminaAferradetes, bonica.
Quan hi ha AMOR, aquest és fora del temps i de la distància, és per sempre.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Qué belleza de poema, Sa Luna, cada verso ha sido una flecha en el corazón. El amor, el tiempo, a pesar de la ausencia siempre queda la esencia. Me encantó. Un abrazo
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaEl amor, si es amor, siempre se queda...
Aferradetes, Núria.
PD: Espero te haya llegado mi email. ;-)
M’ha agradat molt. És tendre i trist alhora. Parla de records, de presència i d’amor que no s’acaba. Fa pensar en algú que ja no hi és, però que encara se sent a prop. És curt però molt profund. Felicitats, transmet molt.
ResponEliminaUn petonàs i bon cap de setmana!
La teva interpretació és molt propera a la realitat.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradestes i bon divendres, Jordi.
El poema transmet una delicada barreja de nostàlgia i un cert consol en el record: aquí l'absència no és necessàriament buit, sinó un espai habitat per la presència íntima de l'estimat, malgrat el temps passat. Que curiós aquest balcó. Un altre balcó amb molt bones vistes!!😉🤗😘
ResponEliminaAquesta barreja de temps i distància és el que fa que la nostàlgia sigui present...
EliminaAquest balcó el vaig veure al Port de Sóller, la primera ullada em va semblar veure persones, però alguna cosa no em va quadrar al cervell que em vaig tornar a girar.😉
Moltes gràcies, Alfons! 😘🤗
Intriguing and touching.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Intrigant per què?
EliminaAferradetes, Sean.
Intriguing photo, touching haiku sequence.
EliminaPel que vaig veure, semblen dues sirenes prenent el sol del matí. ;-)))
EliminaEls teus poemes, haikus o prosa, sempre són de bon llegir, Paula.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes fortes. Xavier.
Miralas, que felices están, contemplando como se acerca el otoño... Y encima llega alguien y les dedica un bello poema...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
A ellas el cambio de estación tanto les da, ni pasan calor ni frío y así como se mojan, se secan. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
El amor verdadero perdura, padre lo que pase.
ResponEliminaUn abrazo grande.
Si no es verdadero... ya no es amor.
EliminaBesos, Sara.
Exquisida poesia!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes ben fortes.
El darrer em sembla el millor.
ResponEliminaMoltes gràcies, nina!
EliminaAferradetes.