Bicicletes van,
mare i fill al passeig,
somiant el sol.
[Juliol ~ 2025]
. . . . . . . . . . . .
Somiant junts:
un sol, un lloc, un camí
o una meta.
(Carme)
. . . . . . . . . . . . . . .
Schaufensterpuppen
träumen nicht von Fahrrädern
und nicht von Sonne.
(Sean)
. . . . . . . . . . . . . . .
Dues generacions,
pedalejant unides,
fent el seu camí.
(Alfred)
Un haiku molt tendre.
ResponEliminaMare, fill, i sol: un univers preciós.
Petons.
Moltes gràcies, Xavi!
EliminaPetonets,
Siendo mi estancia en Mallorca de los 5 a los 11 años, más menos, y otras circunstancias, siempre lamenté no tener una bicicleta... En casa las consideraban peligrosas.
ResponEliminaTenía balones de fútbol de "reglamento". O por lo menos lo parecían, piel, etc. El único en el barrio.
Solución. Mis amigos jugaban al fútbol con mi balón mientras yo montaba en sus bicicletas.
En cuanto a no tomar un vermut contigo en la isla, en esta época, por los calores que conlleva, te diré. Íbamos a salir hoy camino de León, Coruña, Vigo y vuelta. ¡Nos quedamos en casa! Y no por calores. Si no por "qué bien se está en la casa de uno". :))))))
Pero, llegado el caso, ya nos veremos! Es el único lugar al que no he vuelto desde entonces. Además, tengo una prima ahí! Ahora también una buena amiga... :)))))))
Abrazos Paula.
Siempre hay que buscar una solución práctica. ;-)
EliminaRespecto al viaje parece que no entendí bien, creía que habías dicho que este verano querías volver a Mallorca. El consejo sigue siendo el mismo, estos meses son terribles para viajar a la isla, mejor en septiembre u octubre... Aunque también pienso como tú, no hay mejor lugar que tu casa (la casa de cada quién) para sentirte más cómodo. :-))))
Aferradetes, Ernest.
Fine photo, fine haiku(s)
EliminaWhat a contrast to the mannequins.
Schaufensterpuppen
träumen nicht von Fahrrädern
und nicht von Sonne.
Aferradetes, Paula.
Moltes gràcies!
EliminaEl teu també és amunt. ;-)
Aferradetes, Sean.
Preciosa i dolça la foto i bonic i tendre l'haiku.
ResponEliminaSomiant junts:
un sol, un lloc, un camí
o una meta
Aferradetes, bonica.
Moltes gràcies, nina!
EliminaEl teu haiku ja és amunt. ;-)
Aferradetes, Carme.
Me encanta. Muy logrado.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias, Tony!
EliminaBesos
Text i foto molt bons!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Me gusta mucho la inclusión de ese primer plano de la taza de café sobre la mesa que da distancia al resto de la foto. Buen monocromo.
ResponElimina¡Muchas gracias, Luis!
EliminaUn abrazo.
Gràcies pel tema musical d'avui.
ResponEliminapodi-.
A tu per venir!
EliminaAferradetes, Carles.
Full of love and dream
ResponEliminaAixí és! ;-)
EliminaSalutacions, James.
Muy tierna foto. Y deja una resonancia dulce desde los versos.
ResponEliminaAbrazos.
¡Muchísimas gracias por tus palabras!
EliminaAferradetes, Eukel.
Dues generacions,
ResponEliminapedalejant unides,
fent el seu camí.
Petonets, sa lluna!
Moltes gràcies!
EliminaJa és amunt. ;-)
Aferradetes, Alfred.
Esata fotografía me trae recuerdos de cuando era niña y mi padre me enseñó a pasear con la bicicleta.
ResponEliminaUn abrazo.
Yo tuve que aprender casi sola, jugando con otras niñas.
EliminaAferradetes, Antonia.
El mundo para ellos, unidos y compartiendo.
ResponEliminaBuena noche por decir algo Paula.
Un abrazo.
Si, en esos momentos no importa nada más.
EliminaNoche calurosa por aquí.
Aferradetes, Laura.
I use a bicycle for short distances,
ResponEliminaa scooter and a car every day!!
I also move around a lot! Beautiful photo,
I wish we could see images like this more often!!
The song is very pleasant, I had never heard it before!!
Crec que tots les hauríem de fer servir, el món seria millor.
EliminaPels pobles encara se'n veuen força.
Moltes gràcies, Katerina!
Per a mi la bicicleta és el millor vehicle per a viatjar tot contemplant el paisatge. A peu es va massa lent i en cotxe, massa de pressa.
ResponElimina(Cada vegada que escolto aquesta cançó em posos de bon humor)
A mi m'agraden tant les bicicletes com els trens, gaudeixes del paisatge sense anar de pressa.
EliminaEm fas contenta que hagi encertat amb l'elecció i que et posi de bon humor. ;-)
Aferradetes, Xavier.
Me encanta la fotografía en blanco y negro. Y ver a una madre y a un hijo juntos en la misma dirección, me parece maravilloso. En esa infancia en la que tanto te necesitan los hijos, y despues... después ya vuelan. Ya no a lugar a la bici.
ResponEliminaUn beso.
A mí también me gusta más en B/N. ¡Muchas gracias!
EliminaEso iba a decirte yo leyendo tu primera frase, hasta cierta edad...
Besos, María.
Nicely done! I am going to try to put a translate function on my blog, I am not very good at tinkering around with such things but I'll see what I can do.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaSegurament te'n sortiràs bé, ja saps que si necessites ajuda aquí em tens. ;-)
Aferradetes, Mimi.
Entre las bicicletas, los patinetes, los perros, y los politicos locales, salir a la calle es un ejercicio de alta riesgo... Hay que tener maxima precaución, amiga.
ResponEliminaUn abrazo.
O, directamente, no salir. :-)))
EliminaAferradetes, amic.
Un bonic moment de connexió entre la mare i la filla amb bicicleta mentre tu contemplaves plàcidament l'escena prenent un cafè a la terrassa de la cafeteria, somiant amb el sol encara que, bé, aquest estiu anem una mica sobrats de sol!!🥵😅🤗😘
ResponEliminaSí, aquest estiu amb el mes de juny ja n'hi ha hagut prou i encara queden dos mesos llargs.
EliminaAquest cafè no era el meu, jo el prenc amb gel a l'estiu.😉
Moltes gràcies!
Aferradetes, Alfons! 😘🤗
Jo vaig trigar dos anys a aprendre'n, sóc molt maldestre. Me'n va ensenyar el meu pare. És com una imatge del que és la vida, aquesta fotografia. Quan ets petita, cercant "el sol de la infancia" de Machado.
ResponEliminaI quan som grans, la majoria la deixa oblidada als records...
EliminaAferradetes, Helena.