23 de febrer 2025

LA FUNCiÓ

 
Zinaïda Serebriakova, 1914, За завтраком

Els nens distrets. La mare servint l'àpat.
— El pare on és?... Pere, si us plau, vine a taula!
— Tatxin-tatxan!!!... Voilà!!!
— Pere!!!. Què hi fas damunt l'escala, vestit d'aquesta manera?. Deixa't de ximpleries!!!. Què t'has begut l'enteniment?...
— Nens, nenes... encara més difícil... amb una mà!...
— Ja n'hi ha prou! Abans els nens cercaven qualsevol excusa per no menjar cigrons, però ara no en mengen perquè estan distrets amb tu. Vine a taula!
— Ja vinc, ja vinc Maria!... (Aquesta dona no sap apreciar una bona funció)
— De què parles fluixet?
— No res... ara vinc... 
— Mama, mama, noooo!
— A callar tothom, és hora de menjar... punt en boca! 
En Pere s'enfonsà amb la mirada de la seva dona i optà per demanar silenci amb els somriures còmplices dels seus fills. 🤫

Fase:

40 comentaris :

  1. TORO SALVAJE23.2.25

    El Pere és un comediant de primera.
    M'ha fet somriure.

    Això sí...
    Santa paciència la de la seva dona.
    :)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      Tot valia per distreure a la canalla, potser l'hora no era la correcta. ;-)

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. josep23.2.25

    M'ha encantat el relat, així com la vida i obra de la Zinaïda Serebriakova a la qual no coneixia.
    Com totes les dones, i més a la seva época i per si fos poc a la Rússia de la primera meitat del segle passat. No ho va tenir gens fàcil per demostrar la seva vessant artística, cosa vetada a les dones fins no fa tants anys.
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      Moltes gràcies!
      Hi ha tantes coses que encara no ens són reconegudes...

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  3. Alfred23.2.25

    En situacions així, les dones no tenen sentit de l'humor. ;))))
    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      Ja veus!, no es pot fer res que surti de l'horari. :-)))

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  4. Helena Bonals23.2.25

    A la taula i al llit...
    Trobo molt original i imaginatiu el teu relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      Doncs sí, crec que ella ho tenia molt clar.

      Moltes gràcies, Helena!

      Elimina
  5. artur23.2.25

    Aquesta mare està pel que ha d'estar...cada cosa al seu moment !!...semble mentida que no ho entengueu, canalla !! heheheheh
    Bona setmana , salluna !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      Sembla que l'hora dels àpats és sagrada per a ella. ;-)

      Bon dilluns, Artur!

      Elimina
  6. Miradas desde mi lente23.2.25

    La imagen es un testigo fiel, de una época ya pasada.
    Que tengas una buena semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      No creas, aún sigue siendo muy actual. ;-)

      ¡Igualmente, muchas gracias!

      Elimina
  7. roentare23.2.25

    The painting is outstanding

    ResponElimina
  8. Ildefonso Robledo24.2.25

    Que bella escena cotidiana la que nos brinda la escena...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      De lo más normal del mundo. ;-)

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  9. McAbeu24.2.25

    I tu em vas dir que el pare del meu relat havia perdut el nord? Doncs mira que el teu... :-DD

    Realment els "nens grans" són els pitjors, ja la planyo aquesta mare. Molt ben trobat. Felicitats!

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      El meu no té ni peus ni cap. ;-)
      Tot i que penso que el que volia era distreure als nens, perquè mengessin els cigrons... la dona sembla que no ho veié així...
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, Mac!

      Elimina
  10. Ernesto.24.2.25

    La niña, con su mano en el plato, parece determinada a que no le sirvan esa comida... :))))))
    Abrazos, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      La niña me recuerda a mí, cuando me ponían garbanzos en el plato, quizás no ponía la mano, pero sí que miraba por todo menos la comida. ;-)))

      Aferradetes, Ernesto.

      Elimina
  11. Mark24.2.25

    tapadh leibh

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      Moltes gràcies a tu per venir!

      Salutacions, Mark.

      Elimina
  12. Carme Rosanas24.2.25

    Un actor incomprès o un pare i marit inoportú? Segurament les dues coses i els pobres nensamb més ganes de funció i de riure que de cigrons.... he, he, he...
    Molt imaginatiu, Paula. M'has deixat bocabadada.

    Aferradetes rialleres, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      Doncs sí!. M'ha recordat a mi quan em posaven cigrons al plat, tot i que el meu pare no pujava a cap escala, ni feia cap funció... en tenia prou amb el seu treball...
      Motes gràcies i tanca la boca!! :-)))

      Aferradetes i mil somriures, nina!

      Elimina
  13. Fernando Álvarez24.2.25

    A veces es complicado compaginar el arte con la vida familiar...
    Muy bueno Paula, como es habitual, la imagen del cuadro es perfecta para el relato.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna24.2.25

      Sobre todo si lo que quieres es que la comida no sea un drama. ;-)
      Esta vez ha sido la imagen antes que el relato.
      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  14. Sara O. Durán24.2.25

    ¿Acrobacias? tres hijos pequeños y uno mayor.
    Besos. Feliz semana, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna25.2.25

      Creo que el mayor es el más complicado de llevar. ;-)

      Besos, Sara.

      Elimina
  15. Joan Millet24.2.25

    Un relat alegre i enginyós. Mai defraudes.
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna25.2.25

      Moltes gràcies, Joan!
      Aferradetes!!

      Elimina
  16. Erik24.2.25

    ¡Je!
    Es que a veces...

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna25.2.25

      Uno se empeña para hacer lo mejor y aún así la ca.. ;-)
      Besos

      Elimina
  17. xavier pujol25.2.25

    Si un dia per sopar, si hi ha bledes amb llenties i a la mainada no els agrada, no perdo l'esperança de veure la mare posar-se un tu- tu i fer uns quants balls per a que mengin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna26.2.25

      Jo mateixa he fet coses més estranyes perquè el meu fill mengés, sobretot quan hi havia cigrons o truita a la francesa per dinar. ;-)
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  18. alfonso chacón montero25.2.25

    Una història entranyable, Paula. El relat posa en evidència la importància de l'humor i l'espontaneïtat a la vida familiar. Humor com el que tu desplegas a la divertida i sorprenent resolució de la història. Tot i que la mare busca mantenir l'ordre, el pare aporta un respir d'alegria i lleugeresa, tot recordant que les petites distraccions de vegades són les que generen els moments més memorables. Aferradetes i petonets fins allà!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna26.2.25

      El pare pensava que fent aquestes coses evitaria que els nens pensessin amb els cigrons i menjarien distrets, però es veu que la mare no li agafà el punt.😉
      Moltes gràcies!
      Aferradetes de tornada, Alfons! 😘🤗

      Elimina
  19. Laura. M26.2.25

    Me encantó la función. Buen diversión para comerse los garbanzos. Precioso el cuadro.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna27.2.25

      ¡Muchas gracias!
      No hay mejor táctica que distraer a los niños con otras cosas, para que hagan lo que uno quiere. ;-)
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  20. cantireta2.3.25

    :-))) Petons!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )